Anar al contingut

Posada Ravoux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Posada Ravoux.

'___protected_title_0___' és una fita històrica francés localisat en el centre del poble d'Auvers-sur-Oise. És coneguda com la Casa de Van Gogh (___protected_title_1___) perque el pintor holandés Vincent van Gogh va passar els últims 70 dies de la seua vida com a inquilí en ella. Durant la seua estància en Auvers, Van Gogh va crear més de 80 pintures i 64 esbossos abans de pegar-se un tir en el pit el 27 de juliol de 1890, morint dos dies més tarde el 29 de juliol de 1890. L'alberc (en francés, ___protected_title_2___: posada) ha segut restaurat com a museu i atracció turística. El habitació a on Van Gogh va viure i va morir ha segut restaurada i pot ser visitada pel públic.[1][2]

Història primerenca (1876–1889)

La posada va ser alçada a mitan de el XIX com a casa familiar en la carretera principal que es dirigix a Pontoise. Vàries parts de l'edifici anterior varen ser incorporades – incloent una paret sancera de el XVIII. Estava idealment situada davant de l'ajuntament. La filla del Senyor Levert, l'amo original, va aprofitar esta ubicació per a obrir un negoci de vins minoriste. El caràcter pintoresc del poble, aixina com la seua proximitat i conexió ferroviària a París, ho varen convertir en un destí popular per als artistes, i de mediats a finals de el XIX una afluència de pintors, com Daubigny, Cézanne, Pissarro, Daumier i Corot, varen vore el poble convertir-se en una colónia d'artistes comparable a Barbizon.

L'estància de Van Gogh (20 de maig de 1890 – 29 de juliol de 1890) i suïcidi


Vincent van Gogh: Retrat de Adeline Ravoux (Auvers, juny de 1890).
Posada Ravoux c. 1890. D'esquerra a dreta: Arthur Gustave Ravoux, Germaine Ravoux, Raoul Levert, Adeline Ravoux. Vincent Levert pot ser un dels tres hòmens assentats a la dreta (© Museu Van Gogh).
El habitació de Vincent en la Posada Ravoux.

En 1889 el contracte d'arrendament de la casa va ser assumit per Arthur Gustave Ravoux, que va transformar el negoci en una posada popular entre la comunitat artística en Auvers. Durant l'estància de Van Gogh, les habitacions estaven totes ocupades per pintors holandesos i nortamericans. L'artiste espanyol Nicolás Martínez Valdivieso, que vivia prop, menjava en la posada en Van Gogh.

Van Gogh va aplegar a Auvers-sur-Oise el 20 de maig de 1890. Havia passat un any en un asil mental en Saint-Rémy-de-Provence i volia establir-se en el nort, més prop de París. Camille Pissarro, amic de Van Gogh, li va sugerir que fòra a Auvers-sur-Oise a on el Dr. Gachet vivia i podria cuidar d'ell. El Dr. Gachet havia tractat pacients mentals abans i estava interessat i simpatizaba en les arts. El doctor serà immortalisat en un célebre retrat que Van Gogh va fer d'ell en juny d'aquell any, que va alcançar un preu récort de 82,5 millons de dólars en 1990.


A la seua arribada a Auvers, Van Gogh va decidir quedar-se en la posada Ravoux, principalment perque era més barata que l'hotel propost pel Dr. Gachet, que cobrava 6 francs a pensió completa. En la posada Ravoux, Vincent pagava 3 francs 50 al dia, a mija pensió, i va llogar el habitació 5, una chicoteta habitació en l'àtic de sèt metros quadrats que solament contenia un llit, una taula de netea i un armari empotrat. Guardava les seues pintures i quadros en un cobertizo de la part d'arrere. Va conéixer a Arthur Ravoux i la seua família i va pintar a Adeline Ravoux, la filla major dels Ravoux. Van Gogh va quedar encantat en el poble i en una carta al seu germà Theo van Gogh va alabar els seus vells sostres de palla i els seus colors, cridant-ho “profundament bell”.[3] Va trobar fascinant la yuxtaposició entre la vida rústica del camp i les adició modernes recents, com el ferrocarril i el pont sobre el riu Oise. Tenia bona salut, caminava llargues distàncies en el seu equip de pintura i pintava tot lo que podia.

A pesar del seu aprecie pel nou entorn i la seua activitat enfebrada, en el matí del 27 de juliol de 1890, Van Gogh va eixir al camp i supostament es va pegar un tir en el pit. La bala va ser desviada per una costella i es va estajar en l'estòmec.[4] Va sobreviure al dispar i va conseguir caminar de tornada a la posada.[5] Adeline Ravoux més vesprada va recordar:[6]

"Vincent caminava doblat, abraçant-se l'estòmec, novament exagerant el seu hàbit de sostindre un muscle més alt que un atre. […] [Ell] va creuar el vestíbul, enfiló l'escala i va pujar a la seua habitació. Vaig ser testic d'esta escena. Vincent nos va causar una impressió tan estranya que papa es va alçar i va anar a l'escala per a vore si podia sentir alguna cosa.
Va pensar que podia escoltar gemec, va pujar ràpidament i va trobar a Vincent en el seu llit, gitat en una posició torçuda, els genolls contra la barbeta, gimiendo sorollosament. “Qué passa,” va dir pare, “estàs malalt?” Vincent va alçar la seua camisa i li va mostrar una chicoteta ferida en la regió del cor. Pare va cridar: “___protected_title_2___ [pobra ànima], quina has fet?”
“He tractat de suïcidar-me,” va replicar Van Gogh."

Al matí següent varen aplegar dos gendarmes per a investigar els rumors de suïcidi. Un d'ells va escomençar a interrogar a Van Gogh de manera agressiva. Van Gogh va respondre:

"Gendarme, el meu cos és meu i soc lliure de fer lo que vullga en ell. No acusen a ningú, soc quí desija el suïcidi."

Arthur Ravoux va dissuadir al gendarme d'interrogar-li més.

Li Régional informa del suïcidi i el funeral de Van Gogh, 7 d'agost de 1890.

Dos dies despuix Vincent va sucumbir en presència de Theo van Gogh. El cos va ser tendit en el habitació atrassera de la posada.[7] L'ataüt va ser fet per Vincent Levert, el fill del qual Raoul Levert havia segut retratat per Vincent en Chiquet en taronja.[8] Émile Bernard va descriure l'ataüt cobert per una senzilla tela blanca i flors grogues:[9]

"...els girasols que tant amava, dalias grogues, les flors grogues en tots els llocs. Era, com recordaran, el seu color favorit, el símbol de la llum en la que somiava tant en els cors de les persones com en les obres d'art."

El seu caballete, paleta i pinzells varen ser colocats front a l'ataüt.[9] El habitació va ser decorada en pintures i dibuixos de Vincent.[7] Anton Hirschig, un companyer en la posada, més tarde els va recordar,[7]

"Estava el que tenia els camps onejant en el horisó, el que tenia el sol penjant en mig, el que tenia l'ajuntament decorat en banderes i llanternes, el retrat de la chica vestida de blava sobre fondo blau i molts uns atres ..."

Mentres Adeline Ravoux va mencionar L'iglésia de Auvers, Lliris, El jardí de Daubigny i Chiquet en taronja en les seues memòries,[6] Bernard menciona còpies de La Pietat i Els presoners de Delacroix.[9] Hirschig també va recordar que l'ataüt estava mal fet i contínuament rezumaba, forçant-los a utilisar fenol perque feya molta calor.

Van Gogh va ser enterrat el 30 de juliol en el cementeri municipal de Auvers-sur-Oise en un funeral al que varen assistir Theo van Gogh, Andries Bonger, Charles Laval, Lucien Pissarro, Émile Bernard, Julien Tanguy i el Dr. Gachet entre uns 20 familiars i amics, aixina com varillogarencs (inclós Arthur Ravoux). l'abad catòlic es va negar a oferir un funeral per un suïcida. No obstant, no va poder negar-se al sepeli perque el cementeri era públic. El Dr. Gachet va pronunciar un sentit discurs fúnebre entre llàgrimes. El funeral va ser descrit per Émile Bernard en una emotiva carta a Albert Aurier i més vesprada va pintar un quadro d'ell de memòria.[10]


La mort i funeral de Van Gogh va ser descrit pel diari local Li Régional en la seua edició del 7 d'agost de 1890. L'artícul informa en claritat de que Van Gogh va patir en la seua agonia, expirant despuix de "terrible sofriment" (dans d'atroces souffrances), una senya confirmada per Hirschig en una carta de 1911 a Albert Plasschaert. Theo va gravar les últimes paraules de Vincent com "la tristor durarà per a sempre" en una carta a la seua germana Elisabeth datada el 5 d'agost de 1890.[11]

A partir de llavors el habitació número 5 va quedar marcada pel suïcidi i no es va poder llogar una atra volta.[12] L'estància de Van Gogh en la posada Ravoux va ser molt prolífica: en 70 dies més de 80 pintures i 64 dibuixos varen vore la llum, entre els que es trobaven Retrat del doctor Gachet, Trigal en corps, L'ajuntament de Auvers el 14 de juliol de 1890 i El jardí de Daubigny:

Van Gogh, a qui li encantava donar-se un festí en la llum, va transformar per a sempre la seua chicoteta habitació en poca llum en una habitació en vistes: solament té una claraboya per a vore passar el dia, pero nos va obrir una finestra.
Wouter van der Ween and Peter Knapp

Referències

  1. ↑ «Auberge Ravoux» (en francés). Présentation dones bases Architecture et Patrimoine. Consultat el 14 de juliol de 2010.
  2. ↑ van der Veen, Wouter; Knapp, Peter (2010). Van Gogh in Auvers: His Last Days, Monacelli Press. ISBN 978-1-58093-301-8.
  3. ↑ «To Theo van Gogh and Jo van Gogh-Bonger. Auvers-sur-Oise, Tuesday, 20 May 1890.». Vincent van Gogh: The Letters. Museu Van Gogh. Consultat el 16 de juliol de 2011.
  4. ↑ Error: es necessita omplir el camp títul.
  5. ↑ Ronald Pickvance, Van Gogh in Saint-Rémy and Auvers, Ex. cat., Metropolitan Museum of Art, USA, 1986.
  6. ↑ 6,0 6,1 Adeline Ravoux (1957). «Souvenirs sur li séjour de Vincent van Gogh à Auvers-sur-Oise», Els Cahiers de Van Gogh; 1 (en francés), pp. 7–17.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 van Crimpen, Han (1988). «Friends remember Van Gogh in 1912», Haruo Arikawa (ed.). Vincent van Gogh. International Symposium Tòquio – October 17-19, 1985, Tòquio, pp. 73–90.
  8. ↑ Obst, Andreas (2010). Records and deliberations about Vincent van Gogh's first greu in Auvers-sur-Oise, Lauenau: Het Geheugen van Nederland.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Letter from Emile Bernard to Albert Aurier». WebExhibits. Archivat des de l'original, el 24 June 2011. Consultat el 11 de juliol de 2011.
  10. ↑ Walther, Ingo F.; Metzger, Rainer (2006). Van Gogh: The Complete Paintings, Taschen, p. 692. ISBN 3-8228-5068-3.
  11. ↑ «Letter from Theo van Gogh to Elisabeth van Gogh». WebExhibits. Archivat des de l'original, el 24 June 2011. Consultat el 15 de juliol de 2011.
  12. ↑ Alexandra Leaf, Fred Leeman, Van Gogh’s Table at the Auberge Ravoux, Artisan, New York, 2001.


Referències