Port del Príncip Olav
Port del Príncip Olav (en anglés: Prince Olav Harbour, també denominat en este idioma com Gladstone Harbour o Rat Harbour) és chicotet port en la partix suroest de la baïa Cook, entre punta Abrahamsen i punta Ovella, en la costa nort de l'illa Sant Pedro de l'archipèlec de les Georgias del Sur.
Història
A lo llarc del XIX, Geòrgia del Sur havia segut primer un lloc per a la caça de foques, i en el sigle següent, es va convertir en una base de balleneros.[1] Príncip Olav va ser el lloc d'una de les sèt bases balleneras principals establides en Geòrgia del Sur, ademés va ser el lloc d'una antiga estació ballenera noruega operativa a partir de 1911. L'estació de caça de ballenes va ser inicialment una fàbrica de flotació en el ballenero Restitution. Despuix del seu afonament en les illes Sorlingas, una estació en la costa de la baïa es va crear en 1916, que va continuar fins a març de 1931 i després va ser tancada.[1] El nom estava en us des de 1912 i se li va donar el nom de la localitat en homenage al príncip hereu Olaf V de Noruega.
El Brutus va ser varat deliberadament en el port com a estació d'abastiment de combustible. Va ser construït en Glasgow en 1883, i pesava 1.700 tonellades. Era conegut originalment com la Serra Pedrosa. Va ser remolcat des de la Ciutat del Cap en Suràfrica.
Southern Whaling and Sealing Company va ser una de les companyies que va operar en esta factoria.[2] Una atra d'elles va ser Irving and Johnson.[1] Cap a 1935 es reportaven 900 metros de vies férrees, una dotzena de canvis i algunes màquines portàtils a vapor incloent una Marshall, pero cap màquina ferroviària. Esta chicoteta ret consistia el ferrocarril elevat més austral del Món. Christian Salvesen Ltd, d'Edimburc, Escòcia, va intentar sense èxit operar la factoria. En l'actualitat es conserven molts edificis, molls i restants de la chicoteta ret ferroviària.[2]
Port del Príncip Olav, junt en Husvik, Port Leith, i Stromness, varen ser declarades en 2010 pel govern britànic de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur com a perilloses per als visitants, pel perill de colapse dels edificis. Els visitants deuen permanéixer a més de 200 metros de les estructures.[3][4]
Cementeris
L'antiga factoria va contar en dos llocs de sepeli. El primer d'ells es va ubicar en una loma junt a l'estació. Es tracta de tombes dels caçadors de foques nortamericanes que daten de principis del XIX. La majoria d'ells eren membres de la tripulació de la goleta Elizabeth Jane de Nova York, afonada en 1835. Un foquero va ser trobat i enterrat anys més tarde quan es realisaven les caces de ballenes. Dos fotografies d'estos llocs es conserven en el Museu Ballenero de Sandefjord. Hui en dia, moltes de tombes estan cobertes per herba i les seues descripcions s'han deteriorat.[1]
El segon cementeri va ser construït en 1923 en una loma propenca al port.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Prince Olav Cemeteries». South Geòrgia's Cemeteries.
- ↑ 2,0 2,1 Coombs, Martin (1 de novembre de 2011). «Ballenes grans, màquines chiques». Ferrocarrils en el Con Sur. Patagonia, Terra del Fòc i Illes de l'Atlàntic Sur.
- ↑ Prohibited Areas Order 2010.
- Archivat el 6 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
- ↑ Prohibited Areas Ordinance 2010.
- Archivat el 6 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto del Príncipe Olav» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.