Stromness (Geòrgia del Sur)
Stromness és una antiga estació ballenera abandonada, que es troba en la costa nort-central de l'illa Sant Pedro.
Dita illa forma part de l'archipèlec de les Georgias del Sur, considerat per l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) com un territori en litigi de sobirania entre el Regne Unit —que ho administra com a part d'un territori britànic d'ultramar— i la República Argentina, que reclama la seua devolució, i ho inclou en el departament Illes de l'Atlàntic Sur de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
Era la central de les tres estacions de la baïa Stromness, les atres dos eren Port Leith i Husvik.[1] La seua importància històrica residix que va ser el lloc de destí del épico rescat d'Ernest Shackleton en 1916.
El nom Fridtjof Nansen o Nansen va aparéixer per a este port en alguns mapes antics, pero des de la década de 1920 es va consolidar el nom Stromness, que prové de la ciutat homònima, en les Orcades.
Història
En 1907 una factoria flotant va ser establida en Port Stromness; l'estació en terra va ser construïda en 1912. Stromness va operar com una estació ballenera des de 1912 fins a 1931. En eixe any, 1931, va ser convertida en una drassana de reparació naval en una tenda de màquines i una fundició. Va permanéixer operativa fins a 1961 quan el lloc va ser abandonat.
Sandefjord Whaling Company era una de les empreses que operava en Strommness. Tenia una factoria flotant i mantenia equips en terra. Durant les seues operacions varen utilisar grups electrogens a vapor del sistema de tramvias de Bergen, Noruega.[2]
En 1916 Ernest Shackleton i una chicoteta tripulació varen tocar terra en la despoblada costa sur de l'illa Sant Pedro en la baïa Rei Haakon, despuix d'un ardu viage marítim des de l'illa Elefant en un pot salvavides de 22 peus, James Caird. Shackleton junt en Tom Creen i Frank Worsley varen creuar caminant els glaciars i montanyes de l'interior de l'illa en un esforç per trobar ajuda en la costa nort i poblada de l'illa. Despuix de 36 hores de caminada per l'interior, varen arribar al centre administratiu de Stromness, que també era la llar del mánager de l'estació ballenera noruega. Este edifici ha segut cridat la «Vila en Stromness» degut a que representava cert lux en relació en les seues afores. Tots els hòmens varen ser després rescatats en l'illa Elefant.
En les décades següents al seu tancament, Stromness ha estat subjecta a danys climàtics i molts dels seus edificis han quedat reduïts a ruïnes. No obstant, recents esforços han segut fets per a restaurar la "Vila" i netejar els rebujos del restant del lloc en un intent de fer-ho segur per als visitants.
Stromness, junt en Husvik, Port Leith, i Port del Príncip Olav, varen ser declarades en 2010 pel govern britànic de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur com a perilloses per als visitants, pel perill de colapse dels edificis. Els visitants deuen permanéixer a més de 200 metros de les estructures.[3][4]
Fòra de Stromness existix un chicotet cementeri ballenero en 14 tombes.[5]
-
Ruïnes de Stromness.
-
Referències
- ↑ Mapa de la Baïa Stromness de l'illa Sant Pedro. - www. aposmalvinas. com. ar
- ↑ «Ballenes grans, màquines chiques». Ferrocarrils en el Con Sur. Patagonia, Terra del Fòc i Illes de l'Atlàntic Sur.
- ↑ Prohibited Areas Order 2010. [1] archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
- ↑ Prohibited Areas Ordinance 2010. [2] archivat en Wayback Machine. Govern de les Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur. (en anglés)
- ↑ «Stromness Cemetery». South Geòrgia's Cemeteries.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stromness (Georgia del Sur)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.