Anar al contingut

Port de contenidors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Port de contenidors
Erro al crear miniatura:
Piles de contenidors en la terminal de contenidors de Keppel en Singapur
El port de Shanghái és el port marítim de contenidors més actiu del món

Un port de contenidors o terminal de contenidors és una instalació a on els contenidors de càrrega es transporten entre diferents vehículs, per al seu posterior trasllat. El transbordo pot ser entre portacontenedores i vehículs terrestres, com per eixemple trens o camions, en el cas dels quals la terminal es descriu com un port marítim de contenidors. Alternativament, el transbordo pot ser entre vehículs terrestres, típicament entre trens i camions, en el cas dels quals la terminal es descriu com un port interior de contenidors.

En novembre de 1932, la companyia Pennsylvania Railroad va obrir en Enola, Pennsilvània, el primer port interior de contenidors del món.[1]

Port Newark-Elizabeth en la baïa de Newark en el port de Nova York i Nova Jersey es considera el primer port marítim de contenidors del món. El 26 d'abril de 1956, l'Ideal X va ser utilisat per a un experiment en el que es varen usar contenidors de càrrega estandardisats que es varen apilar i després es varen descarregar en un chassis de camió compatible en Port Newark. El concepte havia segut desenrollat per McLean Trucking Company i el 15 d'agost de 1962, l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey va obrir el primer port de contenidors del món, Elizabeth Marine Terminal.[2]

Els ports marítims de contenidors tendixen a ser part d'un port més gran, i dits ports marítims solen trobar-se situats al voltant dels principals ports dels països. Els ports de contenidors interiors tendixen a estar ubicats prop de les principals ciutats, en bones conexions ferroviàries en els ports marítims de contenidors.

És comú que la càrrega que aplega a un port de contenidors en un sol barco es distribuïxca en varis modos de transport per a la seua entrega a clients de l'interior. Segons un gerent del port de Róterdam, pot ser una forma prou típica de que la càrrega d'un gran buc portacontenedores de 18.000 TEU es distribuïxca en 19 trens de contenidors (74 TEU cada u), 32 barcaces (97 TEU cada u) i 1.560 camions ( 1,6 TEU cada u, en promig).[3]

Els ports de contenidors marítims i terrestres solen proporcionar instalacions d'almagasenament tant per a contenidors carregats com per a contenidors buits. Els contenidors carregats s'almagasenen durant periodos relativament curts, mentres esperen ser transportats, mentres que els contenidors ya descarregats i buits, poden almagasenar-se durant periodos més llarcs, a l'espera del seu pròxim us. Els contenidors normalment s'apilen per al seu almagasenament i els almagasens resultants es coneixen com a piles de contenidors.

En els últims anys s'han millorat considerablement els alvanços metodològics relacionats en les operacions portuàries de contenidors, com per eixemple el procés de disseny de ports per a contenidors. Per a obtindre una descripció detallada i una llista completa de referències, consulte les fonts d'investigació.[4][5]

Medicina Portuària

En la Terminal de Contenidors de Moín en Costa Rica, el Dr. Alejandro Martínez en conjunt en el Dr. Olaf Jensen va realisar un estudi sociodemogràfic que es va publicar en giner de 2023, en el que es mostra quins són les malalties més freqüents per les que consulten els treballadors portuaris, sent els problemes musculoesqueléticos la principal queixa.6

Referències

Erro al crear miniatura:
Terminal de contenidors Pier T en Long Beach, Califòrnia, EE. UU., en un tren intermodal en primer pla i grues pòrtic darrere
  1. ↑ (2014).«Czechoslovak activity to prepare European norms for containers before the Second World War».Acta Logistica.1(4)
    1–7.ISSN 1339-5629.doi:10.22306/al. v1@i4.25.
  2. ↑ «[1]», Port Authority of New York and New Jersey. Consultat el 2014-12-23.
  3. ↑ Port of Rotterdam senior business manager Arwin Stehouwer, quoted in Rail port shuttles growing trend in Europe, Rail Express, July 24, 2015
  4. ↑ «Container terminal operation and operations research - a classification and literature review».OR Spectrum.Springer-Verlag.Berlin / Heidelberg:26(1)
    3–49.doi:10.1007/s00291-003-0157-z.
  5. ↑ «Operations research at container terminals: a literature update».OR Spectrum.Spring-Verlag.30(1)
    1–52.doi:10.1007/s00291-007-0100-9.

6. Martínez A, Jensen OC. Port Workers' Use of Medical Services in a Maritime Container Terminal in Costa Rica. Int J Environ Res Public Health. 2023 Jan 8;20(2):1124. doi: 10.3390/ijerph20021124. PMID: 36673879; PMCID: PMC9859605.

Commons