Port Nova Fortuna

Port Nova Fortuna o baïa Nova Fortuna (en anglés: Ocean Harbour) és una baïa accidentada en la costa nort-central de l'illa Sant Pedro,[1] que s'introduïx 2,4 km a l'oest-noroest de la punta Tijuca.
Dita illa forma part de l'archipèlec de les Georgias del Sur, considerat per l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) com un territori en litigi de sobirania entre el Regne Unit —que ho administra com a part d'un territori britànic d'ultramar— i la República Argentina, que reclama la seua devolució, i ho inclou en el departament Illes de l'Atlàntic Sur de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
En este lloc es va establir una estació ballenera, que va permanéixer activa entre 1909-1920. En un moment donat, l'illa Sant Pedro va ser la capital ballenera del món.
Toponímia
El nom port Nova Fortuna recorda al ballenero Fortuna un dels bucs argentins que va participar en l'establiment de la primera estació ballenera permanent en Grytviken, illa Sant Pedro, en 1904/05. El mateix pertanyia a la Companyia Argentina de Peixca), i es va utilisar per a este lloc en 1922 per Wilhelm Filchner, despuix de l'expedició antàrtica alemana, entre 1911 i 1912.[2]
Pel seu nom similar, no deu confondre's en la baïa Fortuna, de la mateixa illa Sant Pedro, que es troba a 35 km al noroest.
En 1951-1952 l'illa va ser examinada per l'Enquesta Geòrgia del Sur dels britànics, que va informar el lloc era conegut pels balleneros i caçadors de foques com a Port Oceà, un nom derivat de la peixca de la Ocean Whaling Company, que al mateix temps tenia una estació allí. El nom de Port Oceà va ser aprovat pels britànics per a esta funció segons els usos locals, i també per a evitar la confusió del nomene Baïa Nova Fortuna en la Baïa Fortuna, ubicat a 35 quilómetros al noroest.[2]
Història


La factoria va ser explotada per l'empresa Ocean A/S de Larvick, Noruega. Despuix del seu tancament, la majoria dels equips varen ser transportats a Stromness. Port Nova Fortuna va ser l'única factoria a on es va utilisar una màquina a vapor (0-4-0T Krauss). Açò es va deure a que la baïa és de poca profunditat per lo que es necessitava un moll més llarc, llunt de la factoria. En l'actualitat la màquina permaneix abandonada prop de la factoria, junt a atres restants com un guinche i rieles.[3]
Vells balleneros i foqueros encara es poden vore ací. També hi ha els restants del naufragi del Bayard, de 1300 toneladad, 67 metros de llarc, construdio en 1864. Estava amarrat en l'estació en 1911, quan un airegada va provocar que se solte. La factoria, ademés, va anar l'escenari de la primera introducció de renos en Geòrgia del Sur pel gerent de la Companyia Argentina de Peixca Carl Anton Larsen i el seu germà en novembre de 1911.[4]
Al sur del vell port hi ha un chicotet cementeri en huit tombes, incloent la més antiga coneguda en l'illa, la de Frank Cabriel, un foquero fallit en 1820. Els restants de sèt tombes estan identificats, encara que les inscripcions s'han borrat en el pas del temps. Una sola està sense marcar i es creu que es tracta d'un esquelet que es va trobar quan es va construir l'estació. Va ser trobat en 1910 i tenia una ferida de bala en el cap.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Mapa de la costa nordest de l'illa Sant Pedro. - www. aposmalvinas. com. ar
- ↑ 2,0 2,1 "Ocean Harbour", United States Geological Survey (contingut del Sistema d'Informació de Noms Geogràfics).
- ↑ Coombs, Martin (1 de novembre de 2011). «Ballenes grans, màquines chiques». Ferrocarrils en el Con Sur. Patagonia, Terra del Fòc i Illes de l'Atlàntic Sur.
- ↑ Bell, Cameron M.; & Dieterich, Robert A.(2010).«Translocation of reindeer from South Geòrgia to the Falkland Islands».Rangifer.30(1): 1–9.
- ↑ «Ocean Harbour Cemetery». South Geòrgia's Cemeteries.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Nueva Fortuna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.