Pontremoli

Pontremoli és una comuna i sede episcopal italiana situada en la Província de Massa-Carrara, en la regió de la Toscana, en la mitat nort de la península italiana. La ciutat es troba en la vall del río Magra, 40 quilómetros al nort de La Spezia i a uns 75 quilómetros al suroest de Parma. Des del 29 de maig de 2012 el seu alcalde és Lucia Baracchini, de Lista cívica. El nom de Pontremoli significa lliteralment "pont que tremola", havent rebut este nom per un prominent pont sobre el Magra.

Història

Basant-se en unes estelas trobades en la vall del Magra, es creu que el primer assentament en la zona de Pontremoli es remonta a mil anys abans de Cristo, sent habitada pels apuanos. Durant els sigles XII i XIII es va constituir com una república independent, en part gràcies a la seua situació geogràfica en una zona montanyosa. La seua situació en la vall del Magra va fer que Pontremoli es convertira en objectiu militar per a atres senyors italians i estrangers. Pontremoli va estar baix el control de vàries famílies aristocràtiques, com els Malaspina en 1319 i els Antelminelli en 1322. Pel conflicte en el XIV entre els güelfos y gibelinos es va construir la torre coneguda com Il Campanone que separava a abdós bandos. En la Edad Media la ciutat era visitada freqüentment per peregrins que viajaven de Canterbury a Roma.

En 1331 Pontremoli va ser venuda per Juan I de Bohemia a Mastino II della Scala, senyor de Verona. En 1339 la ciutat va ser presa pels Visconti de Milán. En 1404 va tornar a canviar de mans en passar a estar baix el control de la família genovesa dels Fieschi. No obstant, en 1433 va tornar a caure baix el control milanés. En 1495, la ciutat era una possessió dels Sforza, llavors duques de Milán, Pontremoli va ser saquejada per les tropes de Carlos VIII de Francia.

Entre 1508 i 1522 Pontremoli va estar baix el control de Francia, que hi havia conquistado vàries zones del nort d'Itàlia. En 1526 va ser capturada, junt en Zeri, pel emperador Carlos V, sent controlada per España. En 1647, va haver un intent fallanc de compra per la República de Génova. Dos anys despuix va ser venuda a Fernando II de Médici, passant a formar part del Gran Ducado de la Toscana. En les reformes de Leopoldo II de Toscana, en 1777 la ciutat va passar a ser una comunitat autònoma encara que seguia pertanyent al Gran ducado. En 1778 es va convertir en ciutat de forma oficial. Entre 1805 i 1814 va estar baix control francés, tornada a la Toscana. La zona va sofrir els efectes d'un terremot en 1834 i en novembre de 1847 la ciutat es va incloure en el Ducado de Parma, segons lo establit en el tratado de Florencia. Finalment va passar a formar part del Reino de Italia despuix de la unificación italiana en el XIX.

Monumentos y patrimonio artístico

Vista de Pontremoli.

La ciutat de Pontremoli conta en numeroses iglésies entre el seu patrimoni artístic. Destaca l'iglésia catedral de Santa Maria del Popolo, Il Duomo, construïda en el XVII i dedicada a Sant Geminiano, que alberga numeroses escultures i pintures de valor. La cúpula de la catedral i el campanar o Campanone dominen el perfil de la ciutat. Atres iglésies de la ciutat són l'iglésia de Sant Nicolò i l'iglésia de la Santissima Annunziata o de la Anunciación, junt al monasteri agustino.

Hi ha varis edificis relacionats en antigues famílies nobles de Pontremoli. El principal edifici és el Castello del Piagnaro, un dels majors castells de Lunigiana. En la comuna hi ha alguns palaus, com les cases dels Malaspina i els Dosi.

Entre les atraccions modernes de la ciutat es troben l'entrega anual del Premio Bancarella de lliteratura, el café Il Bar Modern, que en 1970 va guanyar una medalla d'or en l'exposició milanesa del gelat i el café. També es pot visitar el Museu delle Statue Stele, situat en el castell, que conté algunes escultures de pedra trobades en les afores. Hi ha també alguns manantiales d'aigua mineral en les montanyes de les afores.

Demografia

Evolució demogràfica des de 1861

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	12 716	14 330	14 717	15 015	15 633	16 552	14 754	14 919	14 788	12 603	10 664	10 106	8639	8252

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Fracciones

Pontremoli conta en 57 fraccions o frazioni:

Arzelato, Arzengio, Baselica, Bassone, Belvedere, Braia, Bratto, Caná, Canale Scuro, Careola, Cargalla Inferiore, Cargalla Superiore, Casalina, Cavezzana D'Antena, Ceretoli, Cervara, Costa vaig donar Soglio, Dozzano, Gravagna Montale, Gravagna San Rocco, Grondola, Groppodalosio, Groppoli, Guinadi, La Colla, Mignegno, Molinello, Montelungo Inferiore, Montelungo Superiore, Monti, Navola, Oppilo, Pian vaig donar Valle, Pietra Piccata, Poderi, Pollina, Posa't Teglia, Pontremoli (Capoluogo), Prá del Prete, Pracchiola, Previdé, Saliceto Belvedere, Sant Cristoforo, Santa Giustina, Scorano, Sergola, Serola, Soglio, Teglia, Toplecca vaig donar Sopra, Torrano, Traverde, Valle, Versola, Veserada, Vignola i Vila Vecchia.

Transporte

Calles

Es pot aplegar a Pontremoli en coche prenent el peage del mateix nom en la autopista A15 Parma-La Spezia, o prenent la Strada Statale Cisa 62. Sobre el transport públic per carretera, Pontremoli és servida per mig de l'empresa CAT, que la conecta en les atres ciutats i pobles de l'àrea de Lunigiana, Massa, Carrara i La Spezia.

Ciudades hermanadas

Pontremoli està hermanada en les ciutats de:

• Erro al crear miniatura: Trenčianske Teplice, Eslovaquia
• Erro al crear miniatura: Morières-lès-Avignon, Francia
• Erro al crear miniatura: Noto, Italia

Referències

•  

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pontremoli.
• Patrimoni artístic de Pontremoli (en anglés)
• Història de Pontremoli
• Archivat el 29 de setembre de 2022 archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Informació sobre Pontremoli (en francés, anglés i italià)