Polioxometalato
Els polioxometalatos (abreviat POMs) són clusters inorgànics de caràcter aniónico i estan formats principalment per oxigen i metals de transició (M) en un alt estat d'oxidació usualment, pero no necessàriament, el més alt. Els metals més comuns en els polyoxometalatos són Mo i W, encara que també es poden trobar uns atres en menor proporció com a V, Tu, Zr, Tc, Re etc. A banda d'estos metals, atres elements poden estar presents en l'estructura, són lo denominats heteroátomos (X) i habitualment són Al, Si, P o S. Els POMs es poden descriure com a fragments discrets d'òxits metàlics, de tamany i forma ben definits, formats per la reacció de condensació de complexos de coordinació, generalment octaedres, tetraedres i piràmides de base quadrada. Estos clústers metàlics tenen un ampli ranc de propietats físiques i químiques, podent actuar com a blocs de construcció de nous materials.
El tamany dels polioxometalatos varia des dels que contenen un número chicotet de centres metàlics, per eixemple el anión tipo Lindqvist: (M6O192-), fins als que contenen un gran número de metals com el anión tipo Preyssler: (NaP5W30O11014-) (vore figura). Existixen també polioxomolibdatos jagants que han segut àmpliament estudiats pel Prof. Achim Müller i colaboradors.[1]
Polioxotecnetatos i renatos: La estrutura del polianión [Tc20O68]4−.
Els polioxotecnetatos únicament es formen en condicions fortament àcides, com em solucions de HTcO4 o àcit trifluorometanosulfónico. El primer polioxotecnetato aïllat empíricamente va ser el roig [Tc20O68]4−.
Conté Tc(V) i Tc(VII) en la proporció de 4:16 i s'obté com la sal de hidronio [H7O3]4[Tc20O68]·4H2O per la concentració d'una solució de HTcO4.[2] La sal corresponent de polioxotecnetato d'amoni va ser aïllada recentment a partir d'àcit trifluorometanosulfónico i posseïx una estructura molt semblant.[3] L'únic polioxorrenato format en condicions àcides es produïx en presència del catión pirazolio. El primer polioxorrenato aïllat empíricamente va ser el [Re4O15]2− blanc. Conté Re(VII) en coordinació octaèdrica i tetraèdrica.[4]
Cristals del polianión mixt polioxo (tecnetato-renato) [Tc4O4(H2O)2(REU4)14]2− que contenen Tc(V) i Re(VII) també varen ser aïllats [5] i caracterisats estructuralment.
Tenen interés per les seues aplicacions pràctiques, per eixemple:
- en catálisis redox i àcit-base
- en biomedicina com inhibidors enzimàtics, com a agent antirretroviral[6] i antitumoral,
- com a agent precipitatr de proteïnas,
- en alguns procediments de química analítica
- en electroquímica
i com composts model per a estudis de magnetoquímica.[7] Han segut objecte de numerosos estudis teòrics en ferramentes de la química quàntica.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A, Merca, S. Garai, H. Bögge, E. T. K. Haupt, A. Ghosh, X. López, J. M. Poblet, F. Averseng, M. Che, A. Müller, An Unstable Paramagnetic Isopolyoxomolybdate Intermediate Senar-Homogeneously Reduced at Different Sites and Trapped in a Host Based on Chemical Adaptability, Angew. Chem. Int. Ed. Engl., 2013, 52, 45, 11765-11769
- ↑ Chemistry – A European Journal.27(54)
- 13624–13631.ISSN 1521-3765.doi:10.1002/chem.202102035.Consultat el 2026-01-11.
- ↑ Angewandte Chemie International Edition.61(3)
- i202113777.ISSN 1521-3773.doi:10.1002/anie.202113777.Consultat el 2026-01-11.
- ↑ Inorganic Chemistry.62(33)
- 13485–13494.ISSN 0020-1669.doi:10.1021/acs.inorgchem.3c01863.Consultat el 2026-01-11.
- ↑ Chemistry – A European Journal.31(21)
- i202404144.ISSN 1521-3765.doi:10.1002/chem.202404144.Consultat el 2026-01-11.
- ↑ M.T. Pope, A. Müller, Polyoxometalates: From Platonic Solids to Anti-Retroviral Activity, Springer (1994)
- ↑ J.M. Clemente-Juan, E. Coronat, A. Gaita-Ariño, Magnetic polyoxometalates: from molecular magnetism to molecular spintronics and quàntum computing, Chem. Soc. Rev., 2012, 41, 7464-7478
- ↑ J.M. Poblet, X. López, C. Bo, Ab initio and DFT modelling of complex materials: towards the understanding of electronic and magnetic properties of polyoxometalates, Chem. Soc. Rev., 2003, 32, 297-308
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polioxometalato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.