Polheim
Polheim, que es traduïx del noruec com a Llar en el Pol, va anar en nom que Roald Amundsen va posar al seu campament en el Pol Sur quan este va ser alcançat per primera volta el 14 de decembre de 1911. Amundsen va aplegar allí junt en quatre membres de la seua expedició: Helmer Hanssen, Olav Bjaaland, Oscar Wisting i Sverre Hassel.[1]
Estimació de l'ubicació del Pol Sur
[editar | editar còdic]En la primera posició estimada del Pol Sur, Amundsen va declarar: "Aixina et plantem, volguda bandera, en el Pol Sur, i donem a la planicie en la que et trobes el nom de replanell Haakon VII". Tant la bandera de Noruega com la del barco Fram varen ser plantades allí.
Per les disputes històriques sobre les reclamacions dels exploradors polars abans de l'expedició de Amundsen, en particular les demandes en la competència entre Frederick Cook i Robert Peary de quí va alcançar el Pol Nort primer, Amundsen va tindre especial conte en fer les seues observacions polars.
En acostar-se al Pol Sur geogràfic (o al Pol Nort) els meridianos de llongitut convergixen, per lo que fer mides de llongitut no té sentit, ya que un grau de llongitut es convertirà en més i més menut. En el mateix pol, suponent que un té instruments suficients precisos, tots els meridianos es troben. Amundsen va raonar que l'esforç adicional en l'obtenció de la llongitut podia evitar-se, i es va centrar en la latitut. Amundsen havia adoptat esta estratègia despuix d'assistir a una conferència en la Royal Geographical Society en Londres en novembre de 1909, proposta per l'astrònom i geógrafo britànic, Arthur Robert Hinks. En les seues llectures com a professor de topografia i cartografia en l'Universitat de Cambridge, Hinks va presentar esta teoria quan es discutia el tema de la determinació de les posicions prop del pol.[2]
En els instruments que tenia, Amundsen va estimar que podia determinar la posició del pol en no més d'una milla nàutica (1,85 km) de diferència. En la finalitat d'assegurar-se de que no hi haguera dubtes de que la seua expedició havia aplegat al Pol Sur, va decidir rodejar, o posar en "caixa" al pol.
Tres membres de l'expedició varen ser enviats des de la posició estimada del pol, un continuant en la direcció de l'expedició i dos en àngul recte a eixa direcció. Cada esquiador va continuar 10 milles (16 km) i va erigir en un corredor de trineu de recanvi una bandera negra i una nota per a Robert Falcon Scott para quan aplegara, si ho feya. Scott va aplegar més d'un més despuix. La nota contenia la posició al campament de Amundsen.
Mentres que els esquiadors varen erigir els marcadors, Amundsen va prendre altituts del sol per a fixar la seua posició. Com el seu teodolit havia segut danyat, les observacions es varen fer en un sextant, el sol circunvalaba llentament al campament en 24 hores, i mai es posava.
A partir d'estos càlculs, Amundsen va determinar que la seua posició era d'aproximadament 5,5 milles (8,9 km) del Pol Sur matemàtic. Este punt havia segut posat en "caixa" pels esquiadors.
El 17 de decembre Amundsen va procedir a la seua estimació de la verdadera posició del Pol Sur, i va prendre observacions adicionals durant 24 hores, dos hòmens varen permanéixer observant cada medició, i varen firmar cada u dels llibres de navegació dels atres. Açò va ser per a assegurar-se de que no hi hauria cap dubte sobre que l'expedició va conseguir alcançar el pol. Quatre dels cinc membres de l'equip estaven entrenats com a navegants, Olav Bjaaland era l'únic sense eixa formació.
A partir d'eixos càlculs es va determinar que estaven encara a 1,5 milles (2,4 km) des del pol, i dos hòmens varen ser enviats a erigir banderines adicionals. Per últim, Amundsen va afegir encara més gallardetes per a cobrir l'àrea restant. D'esta forma, el pol va ser encajonado tres voltes en total.
La càmara fotogràfica oficial de l'expedició havia segut danyada en el camí al pol, aixina que les úniques fotografies preses eren d'una cambra d'aficionat pertanyent a Olav Bjaaland.
El 18 de decembre de 1911 l'expedició de Amundsen va partir de Polheim, deixant arrere la seua tenda de campanya de reserva, junt en una carta per a Scott i una atra carta per a que Scott li l'entregara al rei Haakon VII en el cas de que Amundsen perira en la tornada. Abdós cartes varen ser trobades més tart en els cadàvers de Scott i els seus companyers, i varen ser una prova més de que Amundsen havia conseguit aplegar al pol.
Quan es varen verificar els càlculs de Amundsen, es va trobar que el seu campament final corresponia a no més de 2,3 km (2500 yardes) del Pol Sur matemàtic, un guany notable tenint en conte els instruments disponibles. Ademés, s'ha comprovat que el membre de l'expedició Helmer Hanssen, un dels que havia estat esquiant en un patró de reixeta dins de la "caixa", va aplegar a uns 180 metros (200 yardes) del Pol Sur matemàtic en una de les seues carreres.
La carpa
[editar | editar còdic]La carpa que va deixar Amundsen no ha segut tornada a vore des de que l'equip de Scott va partir de tornada en giner de 1912. La determinació de la seua actual ubicació requerix considerar la precisió dels equips d'orientació usats per Amundsen en 1911, el fluix del gèl des de llavors, i la profunditat del seu sepeli deguda a la neu caiguda. L'ubicació de la carpa s'ha calculat a giner de 2011 en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, en al voltant de 300 metros de l'incertitut en la posició. Provablement es troba a 17 m per baix de l'actual superfície de la neu.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roald Amundsen (Store norske leksikon)
- ↑ «Hinks, Arthur Robert (1873–1945) (Archives in London and the M25 area)». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 26 d'abril de 2015.
- ↑ Polar Record.47(03)
- 268–270.doi:10.1017/S0032247410000719.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polheim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.