Anar al contingut

Poeta comeleones en la guarida de pedra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
León de pedra, en chinenc, 石狮 Shíshī

Poeta comeleones en la guarida de pedra (en chino, 施氏食狮史; pinyin, Shī Shì shí shī shǐ  (🔊 (escoltar))) és un poema escrit en la década de 1930 per l'autor chinenc Zhao Yuanren. Famós eixemple d'escritura constreñida, consistix en 92 caràcters chinencs, tots en el sò shi en diferents tons quan és llegit en mandarí. El text, encara que escrit en chinenc clàssic, pot ser fàcilment comprés per la majoria dels llectors cults. No obstant, canvis en la pronunciació durant més de 2500 anys han donat lloc a un alt grau d'homofonias en el chinenc clàssic, per lo que el poema s'ha convertit en completament incomprensible quan és pronunciat en pǔtōnghuà (mandarí) o en escriure-ho romanizado.

Llingüistes de la República Popular China indiquen que Zhao Yuanren, com a líder i organisador de la escritura romanizada de la llengua nacional, creïa en la romanisació del mandarí (que incorpora tons i deletreos afins de extranjerismes), pero sostenia que era sol aplicable per a escriure chinenc vernàcul modern i no chinenc clàssic. Com a conseqüència, el chinenc clàssic deuria ser abandonat i el chinenc vernàcul promogut. Atres llingüistes, no obstant, veuen el text com una demostració de cuán absurt pot ser romanizar l'idioma chinenc. Açò a voltes causa més confusió que ajuda als estudiants principiantes.

El text

El següent text està escrit en Hanyu Pinyin. L'ortografia Hanyu recomana escriure en números indoarábigos, aixina el número shí deuria ser escrit com 10. Per a preservar el homofonia en este cas, el número 10 ha segut deletreado en pinyin.


Explicació

ya que el passage està escrit en chinenc clàssic, el homofonia no és un problema. El chinenc clàssic és un llenguage escrit i és molt diferent del chinenc parlat. Paraules diferents que tenen el mateix sò quan són pronunciades en veu alta tenen diferents formes d'escritura, comparable en les paraules vaca (animal) i baca (portaequipajes). Molts caràcters en el text tenen també distints sons en chinenc mig. Totes les numeroses variants del chinenc parlat en el temps han fusionat i separat diferents sons. Per eixemple, quan el mateix poema és llegit en Min Nan o taiwanés, hi ha a lo manco sis distintes sílabes — es, si, la seua, sek, sip, sit – en sèt distints tons, i en cantonés, hi ha sèt sílabes distintes — sek, sat, si, sai, sik, sap, ci — en sis tons distints. No obstant, si açò aplega a fer comprensible el passage encara és discutible. Mentres que el sò canviava unint els sons que havien segut distints, varen sorgir noves maneres de pronunciar eixos conceptes. Típicament, paraules bisilábicas varen reemplaçar a les monosilábicas. Si el mateix passage és traduït a mandarí modern, no és tan confús. Lo següent és un eixemple escrit en chinenc vernacular, junt en la seua pronunciació en pinyin.