Poda de frutales

Poda de parres

La poda d'arbres frutales diferix en gran mida del restant de podes que desenrollarem en el jardí. L'objectiu residix en obtindre fruts de calitat, per lo que es tracta d'una poda necessària per a evitar que hi haja molts fruts menuts de poca calitat, pero si pugam excessivament la producció de fruta pot ser nula. Per això, cal buscar l'equilibri entre creiximent i fructificación.

La poda i guia de frutales es deu realisar des del moment de la plantació. Formar frutales quan ya són grans és un gran esforç i requerix temps i ferramentes, mentres que un frutal jove es pot podar i guiar adequadament en un moment en unes tijeras d'una mà. Devem fomentar una estructura oberta de branques que desenrollen a lo ample, i llevar totes les branques verticals o chupones, l'única funció de les quals és la de llevar vigor a l'arbre i, per tant, als fruts. La posició d'una improductiva branca vertical pot canviar-se guiant-la a una posició més horisontal, lo que reduirà el seu ritme de creiximent i fomentarà la formació d'ulls de flor i fruts.

Una volta que s'ha donat l'estructura al jove frutal, cal podar-ho tots els anys llevant la fusta improductiva, incrementar la llum que aplega al restant de branques i mantindre-ho en el tamany adequat. La poda anual manté la fusta fructífera productiva i les plantes sanes i vigorosas. Quan un frutal escomença a fructificar plenament el creiximent es ralentisa i, per tant, la necessitat de poda també. La resposta d'un arbre a un tall de poda depén d'on s'ha fet el tall. La poda de frutales i parras es basa en:

• Aclaramientos: l'aclareo lleva branques completament, conseguint que el restant de branques es beneficien de l'energia remanente creixent més vigorosament.

• Descabezamientos: El descabezamiento nos deixa més ulls en cada branca que en créixer crearan una planta més compacta, ramificada i densa.

Parts d'un arbre frutal

Entendre les diferents parts dels frutales és imprescindible per a podar correctament. Els ulls de les branques gogen d'una clara diferenciació. La poda correcta consistix en buscar un equilibri entre fruts i fulls. Uns quaranta fulls fan que un frut tinga suficient calitat. Per a conseguir-ho deurem tindre en conte abans de la poda quàntes ulls de flor i fusta tenim, i per tant actuarem en conseqüència buscant equilibri.

Ull terminal

L'ull gros del final de la branca és la que creix més ràpit i vigorosament. Si la tallem, els ulls que queden darrere s'activen.

Ulls de fullage

Són els ulls triangulars plans del lateral de la branca. Per a activar un ull de fullage cal tallar la branca just per damunt de l'ull; aixina creixerà una branca que produirà fulls.

Ulls florals

Són els ulls grossos que donaran pas a les flors, i són les primeres que s'unflen en primavera.

Darts

Les chicotetes branques coronades en ulls de flor que creixen sobre les branques més velles. Despuix de produir les flors i de que arrepleguem la fruta cal conservar-les, ya que garantisen la fructificación anual.

Cicatriu estacional

L'anell sobre la branca marca el començ del creiximent despuix del periodo de repòs.

Quàn podar

El millor moment per a podar els frutales és despuix del periodo de repòs o dormancia, al final de l'hivern, abans de la brotación primaveral quan la llacor ascendent ya està unflant els ulls. En este moment les ferides que s'hagen pogut produir en la poda cicatrisaran immediatament evitant conseqüències no desijades.

La poda es pot retardar fins a una semana despuix de la floració en un dany mínim per al frutal.

Un atre periodo en el que podem podar el frutal és durant l'estiu i l'autumne. En esta época nos llimitarem a pinzar els brots més vigorosos per a provocar l'aparició de branques laterals menys vigorosas i portadores d'ulls de flor.

Si volem reduir el vigor d'un determinat frutal massa vigoroso devem podar-ho de principis a mitan d'agost. Per a obtindre fruts de calitat retirarem els fulls que sombrean el frut.

Nota:La poda a finals d'autumne i principis d'hivern és la menys adequada ya que les ferides quedaran expostes fins a finals d'hivern, que és quan escomençaran a cicatrisar, lo que pot provocar atacs de foncs i ferides per gelades.