Poda de copa
La poda de copa, també cridada desmochado, trasmochado o descopado, és un sistema de poda en el que es retiren les branques superiors d'un arbre, promovent una copa densa de fullage i branques. El desmochado es menciona en la Roma Antiga per Propertius durant el I[1] Ha segut comú en Europa des del Medioevo i es practica en caixcos urbans en tot lo món, principalment per a mantindre arbres a una altura donada.[2]
Tradicionalment, els arbres es desmochaban per dos raons: ramón per a alimentar ganado, o para fusta. No és una pràctica adequada si es busca un arbre d'apariència natural, puix es talla el creiximent natural. Les podes de copa per a produir ramón es fan en una freqüència major que les realisades per a fusta; en estes últimes es buscava produir postes empinats per a raïls, telégrafs o barques. Les branques collides de sauce o avellaner s'usen per a tramar cistelles o tanques. Una conseqüència del desmochado és que els arbres tendixen a viure més perque es mantenen en un estat parcialment jovenil, i no soporten ni el pes ni el vent en la part superior de l'arbre.[3]
A sovint, els arbres desmochados es tornen buits en envellir, de manera que pot ser difícil establir la seua edat. Tendixen a créixer despacio, en anells de creiximent més estrets en els anys immediatament posteriors a la poda.
Pràctica
[editar | editar còdic]D'igual forma que en la tala a mata rasa, la poda de copa perseguix estimular creiximent nou de forma regular, mantenint suministrament de fusta nova per a varis propòsits, particularment combustible. En algunes àrees, les branques frondoses seques s'almagasenen en hivern com a aliment per al ganado. A voltes, només es tallen els brots recrecidos en una estació, per a reduir les possibilitats de mort de l'arbre en tornar a tallar arbres mochos que duen molt temps sense ser manejats.
El desmoche es preferia sobre la tala a mata rasa en pastures leñosos i atres àrees pastadas, perque els animals ramoneaban els chupones dels tocones. Històricament, el dret a desmochar es concedia a locals per a combustible en terres comunals o en boscs reals; açò era part del dret de llenya.[4]
Un efecte incidental de les podes de copa és el favorecimiento del sotobosque per major cantitat de llum que aplega al sol. Açò pot aumentar la biodiversitat. No obstant, en àrees a on el desmoche era comú pero ara ha cessat ocorre l'efecte opost, puix els brots superiors i laterals acaben convertint-se en troncs. Es pot vore un eixemple en el bosc de Epping en Londres/Essex (Regne Unit), la majoria del com era desmochado fins a finals de el XIX. La llum que alcança el sol del bosc és extremadament llimitada, donat l'espés creiximent dels arbres desmochados.
-
Els mateixos arbres dos anys més tarde
Espècies
[editar | editar còdic]
Igual que en la tala a mata rasa, només les espècies de creiximent epicórmico vigoroso poden aguantar podes de copa. En estes espècies (incloent moltes frondoses pero poques coníferes), tallar el talle apical principal desencadena el creiximent de molts ulls latents baix la corfa en la part més baixa de l'arbre. Els arbres sense eixa capacitat moriran sense els seus fulls i branques. Algunes espècies d'arbres més menuts no adopten fàcilment la forma desmochada, perque en tallar el talle apical s'estimula el creiximent en la base, de manera que s'acaba omplint de chupones.
Eixemples d'arbres que adopten les formes desmochadas inclouen fagáceas com les hages (Fagus), roures (Quercus), arces (Acer), falses acacias (Robinia pseudoacacia), carpes (Carpinus), tiles (Tilia), bananes (Platanus), castanyers d'Índies (Aesculus), moreres (Morus), ciclamores del Canadà (Cercis canadensis), ailantos (Ailanthus altissima), sauces (Salix) i algunes coníferes, com els tejos (Taxus).[5]
La tècnica és també utilisada en Àfrica para moringas, per a deixar els fulls nutritius a l'alcanç i collir-les més fàcilment. El desmoche també s'usa en silvicultura urbana en certes àrees per a regular el tamany de l'arbre, per seguritat o per raons sanitàries. Es trauen branques podridas o mortes per a mantindre la salut de l'arbre, branques vives o mortes que poden provocar danys materials o personals, o per a crear un dosel expandit en primavera per estètica, per a ombra o per a protegir de la contaminació.
Els arbres poden ser "rejovenits" per desmoche, com per eixemple el peral de Bradford (Pyrus calleryana "Bradford"), una espècie d'apreciada floració quan és jove, pero trencadiç i de pesada copa quan envellix.
Els roures, quan són molt vells, pot formar troncs nous a partir dels chupones superiors, o siga, branques originades naturalment des del tronc principal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richardson, jr, L. (1992). A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, p. 318. ISBN 978-0801843006.
- ↑ Pruning and Training Plants, Joyce and Brickell, p.55, Simon and Schuster, ©1992, ISBN 0-671-73842-9
- ↑ «A brief review of pollards and pollarding in Europe» (PDF). Burnham Beeches National Nature Reserve (October 2006). Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2011.
- ↑ «Forests and Chases of England and Wales: A Glossary». Info.sjc.ox.ac.uk. Consultat el 8 de febrer de 2011.
- ↑ «Royal Horticultural Society, Pollarding». www.rhs.org.uk.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poda de copa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.