Anar al contingut

Pobles de Madrit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema de muralles, cerques, portes i portells de Madrit, a lo llarc de la seua història antiga. Dibuix publicat en 1847 pel Semanari Pintoresc Espanyol.[1]

Les pobles de Madrit varen ser menuts poblats o grups de cases i facendes emplaçats fòra de la prop de Felipe II, que delimitava el perímetro del Madrit dels primers austrias espanyols. Es guarda documentació de la Pobla Vella, la Pobla Nova, la Pobla de don Juan d'Alarcón, la Pobla de don Juan de la Victòria de Bracamonte i la Pobla de González de Henso.[2][lower-alpha 1]

La prop de Felipe II, construïda en el sigle Plantilla:SIGLO, va ser una ampliació de la prop de l'Arraval i precedent de la prop de Felipe IV (1625), en el conjunt de cerques de Madrit construïdes com a aduana d'accés a la Vila.[3] Iniciada cap a 1566 i finalisada en 1598,[4] el seu traçat incloïa sèt portes en un perímetro de casi cinc quilómetros entorn a unes 125 hectàrees de l'expandida antiga ciutat medieval.[5]

Les pobles

[editar | editar còdic]

Extramuros de la Vila de Madrit, entre terrenys de llabor i pastoreig, tenien señorío algunes «persones nobles» com les famílies Peralta, Barrionuevo i Victòria de Bracamonte.[2] En eixos eriales varen començar a edificar-se en el sigle Plantilla:SIGLO grups de cases més o menys solariegas o de camp, en un procés urbanístic no controlat i facilitat pel baix preu dels solars, en estar fora del recint de la ciutat. Es guarda notícia de tres pobles principals:[6]

  • La Pobla de Peralta, junt al portell de Sant Dumenge, citada aixina en 1567, formant un grup de cases situades a la dreta de lo que després seria el carrer de Sant Bernardo (abans camí baix de Fuencarral) i prop de la carrer de la Flor Alta (pels jardins d'Alonso de Peralta) i la carrer del Pou que, com el carrer de Peralta després també desapareixerien en la construcció de la Gran Via de Madrit.[2]


Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Fondo cartogràfic de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gea, 2002, p. 571.
  3. de l'Amo, 2002.
  4. ABC.Consultat el 29 de maig de 2016.
  5. Gea, 2003, p. 74.
  6. «Passejant per la Malasaña del sigle XVII». Som Malasaña. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2017. Consultat el 3 de febrer de 2017.
  7. «seua-història/ Calle de la Nao». Som Malasaña. Archivat des d'el seua-història/ original, el 4 de març de 2017. Consultat el 3 de febrer de 2017.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Universitat Complutense.Consultat el 29 de maig de 2016.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCaps1968">Caps (1968). Diccionari de Madrit, Madrit: El Avapiés, pp. 370. ISBN 8486280419.
  • Gea (2003). El Madrit desaparegut, Madrit: La Llibreria, pp. 73-74.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGea2002">Gea (2002). Diccionari enciclopèdic de Madrit, Madrit: La Llibreria, p. 571. ISBN 8495889099.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMesonero Romans1861">Mesonero Romans, Ramón de (1861). L'antic Madrit. Passejades històric-anecdòtiques pels carrers i cases d'esta vila (segona part), 2010 edició, Madrit: edició facsímil de Blat Edicions. ISBN 9788489787414.
  • «Topographia de la Vila de Madrit». Biblioteca Digital Hispànica. Consultat el 7 de decembre de 2016.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>