Pobles de Madrit
Les pobles de Madrit varen ser chicotets poblats o grups de cases i facendes emplaçats fòra de la prop de Felipe II, que delimitava el perímetro del Madrit dels primers austrias espanyols. Es guarda documentació de la Pobla Vella, la Pobla Nova, la Pobla de don Juan d'Alarcón, la Pobla de don Juan de la Victòria de Bracamonte i la Pobla de González de Henso.[2][lower-alpha 1]
La prop
La prop de Felipe II, construïda en el sigle xvi, va ser una ampliació de la prop de l'Arraval i precedent de la prop de Felipe IV (1625), en el conjunt de cerques de Madrit construïdes com a aduana d'accés a la Vila.[3] Iniciada cap a 1566 i finalisada en 1598,[4] el seu traçat incloïa sèt portes en un perímetro de casi cinc quilómetros entorn a unes 125 hectàrees de l'expandida antiga ciutat migeval.[5]
Les pobles
Extramuros de la Vila de Madrit, entre terrenys de llabor i pastoreig, tenien señorío algunes «persones nobles» com les famílies Peralta, Barrionuevo i Victòria de Bracamonte.[2] En eixos eriales varen començar a edificar-se en el sigle xvi grups de cases més o menys solariegas o de camp, en un procés urbanístic no controlat i facilitat pel baix preu dels solars, en estar fora del recint de la ciutat. Es guarda notícia de tres pobles principals:[6]
- La Pobla de Peralta, junt al portell de Sant Dumenge, citada aixina en 1567, formant un grup de cases situades a la dreta de lo que després seria el carrer de Sant Bernardo (abans camí baix de Fuencarral) i prop de la carrer de la Flor Alta (pels jardins d'Alonso de Peralta) i la carrer del Pou que, com el carrer de Peralta després també desapareixerien en la construcció de la Gran Via de Madrit.[2]
- La Pobla de don Juan de la Victòria o Pobla Vella, que va poder formar-se cap a 1572, entre la carrer de Fuencarral (o camí alt de Fuencarral) i la corredera Baixa de Sant Pablo.
- La Pobla de González de Henso (o Henao, segons quines grafies), situada cap a 1590 en l'entorn de lo que després seria la carrer de Torija i que va tindre entre les seues construccions el colege de donya María d'Aragó.[2] Quedaria com a rastre nominal el recoleto passage conegut com carrer de la Nao, entre la carrer de Loreto i Chicote i la de la Pobla.[lower-alpha 2][7]
Vore també
Notes
- ↑ Nominalmente, el seu orige sembla clar en el dret de les concessions reals de Carta Pobla.
- ↑ Luis de la Creu conta que lo que va poder ser el carreró de Henao/callejuela de Enao/carrer del Nao/carrer de la Nao, s'ha documentat que va viure la mare, Ana María de Henao, tios i yayo de Calderón de la Barca, i encara que no queda clar on va nàixer sí és segur que va ser batejat en la contigua parròquia de Sant Martín. Els Henao, família nobiliaria d'orige alemà en la Cort madrilenya (aixina Diego González de Henao, yayo de Calderón, que va ser escribano major de la vila), en adquirir part de les propietats de la pobla de Juan de Bracamonte. Alguns doctors en llengua i etimologia proponen que «Henao» o «Enao» varen passar a «del Nao», aplegant a aparéixer en alguns documents ya del sigle xviii com a carrer “del Nap”. Que des del sigle xviii és carrer de la Nao.
Referències
- ↑ Fondo cartogràfic de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gea, 2002, p. 571.
- ↑ de l'Amo, 2002.
- ↑ «Les obres de Serrano destapen la prop de Felipe IV».ABC.Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ Gea, 2003, p. 74.
- ↑ «Passejant per la Malasaña del sigle XVII». Som Malasaña. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2017. Consultat el 3 de febrer de 2017.
- ↑ «seua-història/ Calle de la Nao». Som Malasaña. Archivat des d'el seua-història/ original, el 4 de març de 2017. Consultat el 3 de febrer de 2017.
Bibliografia
- «Cerques, portes i portells de Madrit, (S.XVI-XIX)».Universitat Complutense.Consultat el 29 de maig de 2016.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCaps1968">Caps (1968). Diccionari de Madrit, Madrit: El Avapiés, pp. 370. ISBN 8486280419.
- Gea (2003). El Madrit desaparegut, Madrit: La Llibreria, pp. 73-74.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGea2002">Gea (2002). Diccionari enciclopèdic de Madrit, Madrit: La Llibreria, p. 571. ISBN 8495889099.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMesonero Romans1861">Mesonero Romans, Ramón de (1861). L'antic Madrit. Passejades històric-anecdòtiques pels carrers i cases d'esta vila (segona part), 2010 edició, Madrit: edició facsímil de Blat Edicions. ISBN 9788489787414.
- «Topographia de la Vila de Madrit». Biblioteca Digital Hispànica. Consultat el 7 de decembre de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblas de Madrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.