Poble tumbuka
El poble tumbuka (també conegut com batumbuka) és d'orige bantú. Té comunitats en les valls del riu Luangwa i Rukuro, al nort de Malaui; i en els territoris fronteriços en Zàmbia, Tanzània, aixina com en Zimbabue. El parc nacional Kasungu sol reconéixer-se com el breçol del país tumbuka.[1][2][3] Parlen l'idioma tumbuka.[2][4] La majoria de la població es reconeix com a cristiana, encara que moltes comunitats mantenen vigents les creències tradicionals.[5][6] Procedixen dels Luhanga.[1] No tenen una organisació centralisada, tradicionalment es varen organisar en jefatures independents.[1][7][3]
Fins a el XV tenien un sistema matrillinial que des de començos d'eixe sigle varen canviar per un patrillinial. Varen ser invadits pels ngoni en 1855. Per a alguns investigadors el succés va deteriorar l'identitat ètnica del grup.[1][7] Durant l'época colonial l'intervenció colonial europea pacificó per un temps la regió del país Tumbuka.[7] En el XX varen caure baix l'influència de la predicació dels misionero anglo-africans kamwana del moviment cristià Atalaya.[7]
El poble tumbuka té linajes i clans coneguts en els noms fongwe (o fungwa), hewe, kamanga i nthali.[8][7][3]
Idioma
[editar | editar còdic]l'idioma tumbuka és una llengua bantú parlada en Malaui, Zàmbia i Tanzània; en la seua llengua nativa es denomina chiTumbuka. A 2020 s'estima que 3.458.000 persones parlen tumbuka. Ademés de les ètnia que es reconeixen tumbuka, parlen l'idioma el poble senga (nsenga) i els tumbuka yombe.[9][4]
Territori
[editar | editar còdic]La cultura tumbuka es desenrolla en la regió del llac Malaui, i la província de Zambezia, Moçambic. Aproximadament el territori està llimitat al sur pel riu Zambeze, al nort pels rius Songwe i Rovuma, a l'oest pel riu Luangwa i a l'est pel Oceà Índic. La partix sur d'esta regió estava dominada pel grup llingüístic dels chewa i els seus subgrups, els manganja de la vall inferior de Shire i els nyanja, ubicats en l'extrem sur del llac Malaui. A l'oest del territori chewa vivien els nsenga i a l'est el grup llingüístic lolo-makua-lomwe, aixina com els yao.[10] L'àrea nort del país , ocupat per totes estes ètnia, s'ubicava a l'oest del llac Malaui, a on la zona perifèrica dels dominis chewa i tumbuka, estava al sur del mateix, i el riu Songwe, més al nort. Tres famílies llingüístiques varen ocupar esta àrea: Tumbuka, Ngonde - Nyakyusa i Sukwa - Lambya - Nyiha.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cortés López, 2009, p. 397.
- ↑ 2,0 2,1 Gonen, et a el, 1996, p. 935.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Poble Tumbuka». www. ikuska. com. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ 4,0 4,1 «Tumbuka Language | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ Gonen, et a el, 2021, p. 935.
- ↑ «Tumbuka | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Gonen, et a el, 1996, p. 936.
- ↑ Cortés López, 2009, pp. 126, 157, 184, 308, 397.
- ↑ «Tumbuka, Yombe in Zàmbia» (en en). joshuaproject. net. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ 10,0 10,1 Ogot, et a el, 2010, pp. 719-720.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ade Ajaye, et a el, Jacob Festus (2010). Unesco (ed.). História geral dona Àfrica. VI, Àfrica do século XIX à década de 1880 (en portugués). OCLC 1242919719. ISBN 9788576521280.
- Boahen, et a el, Albert Adu (2010). Unesco (ed.). História geral dona Àfrica. VII, Àfrica sob dominação colonial, 1880-1935 (en portugués). OCLC 1242919546. ISBN 9788576521297.
- Cortés López (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre. OCLC 608095847. ISBN 9788472952102.
- Gonen, et a el, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA. OCLC 44848027. ISBN 9788479793500.
- Ogot, et a el, Bethwell Allan (2010). Unesco (ed.). História geral dona Àfrica. V, Àfrica do século XVI ao XVIII (en portugués). OCLC 1242919740. ISBN 9788576521273.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo tumbuka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.