Poble moken
Moken Orang Laut Bajau
Els Moken (també coneguts com Mawken o Morgan; en birmà ဆလုံ လူမျိုး; en tailandés ชาวเล, romanisació chao li, lit. ‘gent de la mar’) són uns dels pobles austronesios del archipèlec de Mergui que està format entre 2000 a 3000 persones que mantenen una cultura ancestral basada en la mar i en el nomadisme, per lo que són coneguts com els «gitanos de la mar» o «gitanos navegants».[2] El seu idioma és una llengua aïllada i provablement migraren des de China fa 4 000 anys a zones del mar d'Andamán entre les actuals Birmània i Tailàndia.
Tant l'Estat birmà com el tailandés han fet tentatives per a l'assimilació d'este poble dins de la cultura del país, pero estos esforços han fallat. Els moken tailandesos s'han assentat permanentment en llogarets situats en dos illes: Phuket i Phi Phi.
Modo de vida
El seu coneiximent de la mar els permet viure de la fauna i flora local fent us de ferramentes rudimentàries com a rets i arpones per a conseguir menjar, especialment de la peixca. El menjar que no consumixen se seca en la part superior dels seus pots rústics de fusta cridats kabang, després l'usen per a comerciar en els mercats locals i cobrir aixina atres necessitats. Durant l'estació del monsó construïxen pots mentres ocupen barraques temporals en terra.
Per la cantitat de temps que passen bucejant per a conseguir menjar, els chiquets moken són capaços de vore millor que els adults baix de l'aigua per mig de l'acomodació del seu foc visual.
Alguns dels moken birmans són encara pobles nómades que deambulen per la mar la major part de la seua vida i viuen en chicotetes barques artesanals cridades kabang realisades en fusta de mai pa, un arbre local. Estes barques servixen no solament com a mig de transport sino també com a cuina, dormitori, saló, paritorio.[2] No obstant, gran part de la seua vida tradicional està en perill i sembla estar disminuint.
Sobre la seua cultura artística, els moken tradicionalment fabriquen una espècie de «violí» de bambú com a instrument musical.[2]
La seua religió tradicional és animista i creuen en els esperits que habiten en els objectes de la naturalea que els rodeja, comunicant-se en ells per mig de tòtems.
Els moken durant el tsunami del surest asiàtic de 2004
Les illes indicades anteriorment varen rebre molta atenció per part dels mijos de comunicació mundials en 2005 degut a que varen resultar molt afectades pel tsunami del surest asiàtic de 2004, desastre que va costar mils de vides. Estos mijos en seguida varen centrar la seua atenció en la seua baixa mortalitat en la catàstrofe. Per eixemple, en l'illa Surin del Sur, dels 200 habitants només va morir un vell en discapacitat.
El seu ancestral coneiximent de la mar els va permetre conservar la vida, encara que els assentaments i prop de la quinta part de les barques varen ser destruïdes. La majoria són analfabets per lo que transmeten les tradicions oralment. Entre estes històries es troba l'esperar "l'ona que s'engol a la gent" en el cas d'observar que la mar es retire de les costes de forma ràpida i profunda; açò els va fer fugir cap a l'interior de les illes en quant varen detectar els síntomes.
Per les seues creències religioses tradicionals, els moken varen interpretar el tsunami com un castic dels esperits.
Referències
- ↑ David I. Sopher(1965).«The Siga Nomads: A Study Based on the Literature of the Maritime Boat People of Southeast Àsia».Memoirs of the National Museum.5: 389–403.doi:10.2307/2051635.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sampedro, Javier. «El secret dels moken», El País, 2004-08-12. Consultat el 2022-01-25 (en es).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo moken» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.