Població mínima viable
La població mínima viable (MVP, de l'anglés minimum viable population) és un llímit inferior en la població d'una espècie, de modo que pot sobreviure en la naturalea. Este terme s'usa comunament en els camps de biologia, ecologia i biologia de la conservació. La MVP es referix al tamany més chicotet possible en el que pot existir una població biològica sense enfrontar l'extinció per desastres naturals o l'estocasticidad demogràfica, ambiental o genètica.[1] El terme "població" es definix com un grup d'individus entrecreuats en un àrea geogràfica similar que experimenta un fluix genètic insignificant en atres grups de l'espècie.[2] Típicament, la MVP s'usa per a referir-se a una població selvada, pero també es pot usar per a la conservació ex situ (poblacions de zoològics).
Estimació
No existix una definició única de lo que és una població suficient per a la continuació d'una espècie, perque si una espècie sobreviu dependrà en certa mida d'events aleatoris. Per lo tant, qualsevol càlcul d'una població mínima viable (MVP) dependrà del model de proyecció de població utilisat.[3] Es podria usar un conjunt de proyeccions aleatòries (estocàstiques) per a estimar el tamany inicial de la població necessària (en base en els supòsits del model) per a que hi haja (digam) una provabilitat de supervivència del 95% o 99%, digam 1,000 anys en el futur.[4] Alguns models usen generacions com una unitat de temps en lloc d'anys, per a mantindre la consistència entre els tàxons.[5] Estes proyeccions (anàlisis de viabilitat de la població, o PVA) utilisen simulacions per computadora per a modelar poblacions utilisant informació demogràfica i ambiental per a proyectar la dinàmica de la població futura. S'aplega a la provabilitat assignada a un PVA despuix de repetir la simulació ambiental mils de voltes.
Extinció
Les poblacions menudes tenen un major risc d'extinció que les poblacions més grans degut a que les poblacions chicotetes tenen menys capacitat de recuperar-se d'events estocàstics adversos (és dir, aleatoris). Tals events poden dividir-se en quatre fonts:[6]
- Estocasticidad demogràfica
- La estocasticidad demogràfica a sovint és solament una força impulsora cap a l'extinció en poblacions en menys de 50 individus. Els events aleatoris influïxen en la fecunditat i la supervivència dels individus en una població, i en poblacions més grans estos events tendixen a estabilisar-se cap a una taxa de creiximent constant. No obstant, en poblacions chicotetes hi ha molta més variació, lo que a la seua volta pot causar l'extinció.[6]
- Estocasticidad ambiental
- Menuts canvis aleatoris en els components abióticos i biòtics de l'ecosistema que habita una població cauen baix la estocasticidad ambiental. Alguns eixemples són els canvis climàtics a lo llarc del temps i l'arribada d'una atra espècie que competix pels recursos. A diferència de la estocasticidad demogràfica i genètica, la estocasticidad ambiental tendix a afectar a poblacions de tots els tamanys.
- Catàstrofe naturals
- Una extensió de la estocasticidad ambiental, els desastres naturals són events aleatoris a gran escala, com a tormentes de neu, sequies, tormentes o incendis que reduïxen a una població directament en un curt periodo de temps. Les catàstrofe naturals són els events més difícils de predir, i els models MVP a sovint tenen dificultats per a tindre'ls en conte.
- Estocasticidad genètica
- Les poblacions chicotetes són vulnerables a la estocasticidad genètica, el canvi aleatori en les freqüències d'alels a lo llarc del temps, també conegut com deriva genètica. La deriva genètica pot fer que els alels desapareguen d'una població, i açò reduïx la diversitat genètica. En poblacions menudes, la baixa diversitat genètica pot aumentar les taxes d'endogàmia, lo que pot provocar depressió endogàmica, en la que una població composta per individus genèticament similars pert aptitut. L'endogàmia en una població reduïx l'estat físic en fer que els alels nocius recesivos es tornen més comuns en la població, i també en reduir el potencial d'adaptació. La cridada "regla 50/500", a on una població necessita 50 individus per a previndre la depressió endogàmica, i 500 individus per a protegir-se contra la deriva genètica en general, és un punt de referència a sovint utilisat per a un MVP, pero un estudi recent sugerix que açò La directriu no és aplicable en una àmplia diversitat de tàxons.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Holsinger. «Types of Stochastic Threats». EEB310: Conservation Biology. University of Connecticut. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 4 de novembre de 2007.
- ↑ «population | Definition of population in English by Oxford Dictionaries». Oxford Dictionaries | English. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2020. Consultat el 8 de juny de 2019.
- ↑ «Minimum Population Sizes for Species Conservation».BioScience.31(2)
- 131–134.ISSN 0006-3568.doi:10.2307/1308256.
- ↑ 4,0 4,1 «Genetics in conservation management: Revised recommendations for the 50/500 rules, Ret List criteria and population viability analyses».Biological Conservation.170
- 56–63.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2013.12.036.
- ↑ «Realistic levels of inbreeding depression strongly affect extinction risk in wild populations».Biological Conservation.133(1)
- 42–51.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2006.05.016.
- ↑ 6,0 6,1 «Minimum Population Sizes for Species Conservation».BioScience.31(2)
- 131–134.ISSN 0006-3568.doi:10.2307/1308256.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Población mínima viable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.