Anar al contingut

Poa trivialis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La poa comuna o gamilla (Poa trivialis) és una espècie herbácea, perenne, pertanyent a la família dels pastures i cereals (gramíneas o poàcees). Li l'utilisa com herba en parcs i jardins, com aixina també en canches de gòlf.

Usos

És una gramínea apta per a herba i per a canches de gòlf (particularment en els greens) ya que mostra molt bones característiques de densitat de fulls, color, finura de full, fàcil establiment i major resistència a malalties. És ideal per a llocs humits i sombrejats. És una espècie per a resiembras hivernals sobre espècies de clima càlit. Germina en 6-8 dies i admet segues molt baixes en quant s'establix.

Taxonomia

Poa trivialis va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 1: 67. 1753.[1]

Citologia

Número de cromosomas de Poa trivialis (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=14[2]

Etimologia

Poa: nom genèric derivat del grec poa = (herba, sobretot com forraje).[3]

trivialis: epítet latino

Sinonímia
  • Aira semineutra Waldst. & Kil.
  • Phalaris semineutra (Waldst. & Kit) Roem. & Schult.
  • Poa angustifolia Ucria
  • Poa ariguensis Steud.
  • Poa attica Boiss. & Heldr.
  • Poa callida Rydb.
  • Poa dubia Leers
  • Poa kitaibelii Schult.
  • Poa modesta Phil.
  • Poa palustris Wohll.
  • Poa panicea Willd. ex Spreng.
  • Poa peronini Boiss.
  • Poa perouinii Boiss.
  • Poa pichinchensis Hack.
  • Poa pollinensis N.Terracc.
  • Poa pseudohybrida Schur
  • Poa scabra Ehrh.
  • Poa semineutra (Waldst. & Kit.) Trin.
  • Poa setacea Huds.
  • Poa stolonifera Muhl.
  • Poa sylvicola Guss.
  • Poa trachyphylla Hack.
  • Poa tristriata Steven
  • Poa uda Fonda
  • Poa woronowii Roshev.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Poa trivialis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'abril de 2013.
  2. ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonòmic dones spermatophyta de Portugal. I. Gramineae, supl. 2 Queirós, M. (1974) Bol. Soc. Brot. ser. 2 48: 81-98
  3. ↑ (en anglés)Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2007. Consultat el 5 de març de 2010.
  4. ↑ Poa trivialis en PlantList

Bibliografia

  1. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Dickoré, W. B. 1995. Systematische revisió und chorologische analyse der Monocotyledoneae dones Karakorum (Zentralasian, West-Tibet). Flora Karakorumensis: I. Angiospermae, Monocotyledoneae. Stapfia 39: i–?, 1–290.
  3. Doronkin, V. 2003. Poa IN: Additions to the Flora of Siberia. Fl. Sibir. 14: 22–26.
  4. Drobov, V. P. 1941. Poa. 1: 234–245. In Fl. Uzbekistan.
  5. Edgar, E. 1986. Poa L. in New Zealand. New Zealand J. Bot. 24: 425–503.
  6. Edmondson, J. R. 1980. Poa. 5: 159–1167. In T. G. Tutin, V. H. Heywood, N. A. Burges, D. H. Valentine, S. M. Walters & D. A. Webb (eds.) Fl. Eur.. Cambridge University Press, Cambridge.
  7. Edmondson, J. R. 1985. Poa In: Davis, P. H. (ed.). 9: 470–486. In P. H. Davis Fl. Turkey & E. Aegean Isl.. Edinburgh University Press, Edinburgh.
  8. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  9. Filatova, N. S. 1969. Poa. 92–97. In N. S. Filatova Ill. Oprd. Rast. Kazakh..
  10. Gabrieljan, E. T. 2010. Poa L. Fl. Armen. 11: 258–273.
  11. Gamayunova, A. P. 1956. Poa. 1: 221–238. In Fl. Kazakstana.