Pluja d'idees
La pluja d'idees (també denominada tormenta d'idees, calc de l'expressió anglesa brainstorming), és una ferramenta de treball grupal que facilita el sorgiment de noves idees sobre un tema o problema determinat. La pluja d'idees és una tècnica de grup per a generar idees originals en un ambient creatiu.
Esta ferramenta va ser ideada en l'any 1939 per Alex Faickney Osborn (va ser denominada brainstorming), quan la seua busca d'idees creatives es va traduir en un procés interactiu de grup no estructurat que generava més i millors idees que les que els individus podien produir treballant de forma independent; donant oportunitat de donar sugerències sobre un determinat assunt i aprofitant la capacitat creativa dels participants.[1]
Numerosos estudis recents demostren justament lo contrari, que individualment es generen més idees que en grup, per lo que l'utilitat d'esta tècnica està en dubte.[2] Les conclusions varen ser obtingudes de 22 estudis dels quals 18 varen corroborar les seues hipòtesis.[3]
Passos
[editar | editar còdic]La pluja d'idees conté quatre regles :
- Suspendre el juí. Eliminar tota crítica. Quan broten les idees no es permet cap comentari crític. S'anoten totes les idees. L'evaluació es reserva per a despuix. Es té que pospondre el juí advers de les idees. Hem estat tan entrenats a ser instantàneament analítics, pràctics i convergents en el nostre pensament que esta regla resulta difícil de seguir, pero és crucial. Crear i jujar al mateix temps és com tirar aigua calenta i freda en la mateixa gaveta.
- Pensar lliurement. És molt important la llibertat d'emissió. Les idees loques estan be. Les idees impossibles o inimaginables estan be. De fet, en cada sessió tindria que haver alguna idea suficientment desbaratada que provocara rialla a tot el grup. Fa falta recordar que les idees pràctiques a sovint naixen d'atres impracticables o impossibles. Permetent-te pensar fòra dels llímits de lo habitual, de lo normal, poden sorgir solucions noves i genials. Algunes idees salvages es transformen en pràctiques. Quant més enèrgica siga l'idea, millors poden ser els resultats; és més fàcil perfeccionar una idea que emetre una nova.
- La cantitat és important. Fa falta concentrar-se en generar un gran número d'idees que posteriorment es puguen revisar. Quant major siga el número d'idees, més fàcil és triar entre elles. Hi ha dos raons per a desijar una gran cantitat d'idees. Primer, sembla que les idees òbvies, habituals, gastades, impracticables vénen primer a la ment, de manera que és provable que les primeres 20 o 25 idees no siguen fresques ni creatives. Segon, quant més llarga siga la llista, més caldrà triar, adaptar o combinar. En algunes sessions, es fixa l'objectiu de conseguir un número determinat d'idees, de l'orde de 50 o 100, abans d'acabar la reunió.
- L'efecte multiplicador. es busca la combinació d'idees i les seues millores. Ademés de contribuir en les pròpies idees, els participants poden sugerir millores de les idees dels demés o conseguir una idea millor a partir d'atres dos. ¿Qué té de bo l'idea que han dit? ¿Qué es pot fer per a millorar-la o per a fer-la menys salvage? Utilisa les idees dels demés com a estímul per a la teua millora o variació. A voltes, canviar només un aspecte d'una solució impracticable la pot convertir en una gran solució." [4]
Aixina, la principal regla del método és suspendre o pospondre el juí, ya que en un principi tota idea és vàlida i cap deu ser rebujada. Habitualment, en una reunió per a la resolució de problemes, moltes idees tal volta aprovechables moren precoçment davant una observació «juiciosa» sobre la seua inutilitat o caràcter desbaratat. D'eixe modo s'impedix que les idees generen, per analogia, més idees, i ademés s'inhibix la creativitat dels participants. En un brainstorming es busca tàcticament la cantitat sense pretensions de calitat i es valora l'originalitat. Qualsevol persona del grup pot aportar qualsevol idea de qualsevol índole que considere convenient per al cas tractat. Un anàlisis ulterior explota estratègicament la validea qualitativa de lo produït en esta tècnica. En la sessió es deu aportar una idea per ronda. Per la qual cosa es deu ser clar de lo que s'expon. S'elegix un tema, establix un temps i escriu frases o paraules relacionades en el tema.
Per mig d'informàtica
[editar | editar còdic]Encara que la pluja d'idees pot realisar-se en llínea a través de tecnologies comunament disponibles, com el correu electrònic o els llocs web interactius, també s'han realisat molts esforços per a desenrollar programes informàtics personalisat que puga reemplaçar o millorar un o més elements manuals del procés de pluja d'idees. Algunes tècniques de pluja d'idees basades en la web permeten als contribuents pels seus comentaris de forma anònima per mig de l'us d'avatars. Esta tècnica també permet als usuaris iniciar sessió durant un periodo de temps estés, generalment una o dos semanes, per a permetre als participants un "temps d'amere" abans de publicar les seues idees i comentaris. Esta tècnica s'ha utilisat particularment en el camp del desenroll de nous productes, pero es pot aplicar en qualsevol cantitat d'àrees que requerixquen la recolecció i evaluació d'idees.[5]
Programes
[editar | editar còdic]- Mapa mental: FreeMind i GitMind són totalment gratuïts per al mapage mental. iMindMap és un pioner creador de mapes mentals creat per Tony Buzan. Mindly és un creador de mapes mentals per a dispositius mòvils.
- Outliner: OmniOutliner és un perfilador de panel simple / doble en columnes i àmplies capacitats de personalisació. WorkFlowy és un delineador basat en navegador.
En la ret
[editar | editar còdic]L'us de tècniques com la de la pluja d'idees en l'empresa és cada volta major. Moltes empreses es recolzen en els resultats de les tormentes d'idees, ademés de l'habitual estudi de mercat, a l'hora de prendre decisions estratègiques. És per açò que cada volta estan sorgint més programes informàtics i ferramentes via Internet que permeten a les empreses realisar sessions de pluja d'idees en els seus empleats, clients o en el públic en general.
Vore també
[editar | editar còdic]- Mapa mental
- Mapa conceptual
- Diagrama de Ishikawa
- Grup de treball
- Kaizen
- Monozukuri
- Tècnica de grup nominal
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cóm fer un Brainstorming EFECTIVO | Guia Pas a Pas» (en és). Consultat el 2021-09-16.
- ↑ (1987).Journal of Personality and Social Psychology.53
- 497–509.
- ↑ (1991).Journal of Personality and Social Psychology.61(3)
- 392–403.
- ↑ Innovationforum.com "Tècniques de creativitat. Brainstorminɡ" [1]
- ↑ Kerzner, H. (2013). Project management: A systems approach to planning, scheduling, and controlling (11th ed.). Hoboken, NJ: Wiley.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lluvia de ideas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.