Grup de treball
Un grup de treball és un conjunt de persones conformat, d'acort a les seues habilitats i coneiximents, per a realisar determinades tasques complint certs objectius i metes, baix la conducció d'un coordinador.[1]

El sentiment de pertinença al grup i l'alt o baix nivell de satisfacció és lo comuna, encara que la seua productivitat està llimitada per la combinació d'interrelacions socials, existents dins de l'organisació per lo que deurà haver un reglament per a establir tot lo dit anteriorment ya que normalment les persones es renoven en este tipo de grups als pocs anys, ya siga per falta d'interés o perque lo que establix el reglament ya no es troben en el grup.[2]
En l'actualitat són molt importants els equips o grups de treball multidisciplinario, a on la resolució dels problemes reals resulta tan complexa que es requerix d'una gran diversitat d'experts en distintes disciplines que puguen considerar molts aspectes al mateix temps dins d'una mateixa solució del problema.
El paper de tot dirigent i de tot encarregat d'un equip és generar un clima en el qual la comunicació siga decorreguda, que s'escolte als atres, es manifesten els desacorts[1] dins del grup de treball i la participació de tots els membres o experts en la solució del problema o la millora contínua dins de l'organisació.
Les característiques següents ajuden molt en els grups de treball:
- Obertura d'esperit (evita desalentar prematurament les atres bones voluntats; una mala idea servix a voltes d'escaló a una bona).
- Curiositat (suscite qüestions a voltes útils).
- Cultura general (proporciona una atarassana d'arquetips eventualment útils).
La motivació és un element fonamental en el rendiment grupal. Si l'únic problema és la falta de motivació deuria ser possible aumentar l'eficàcia dels grups aumentant el nivell de motivació dels seus components, l'importància que tinga la tasca per als mateixos i el grau de cohesió del grup.[3]
Característiques
Finalment els grups o equips d'alt eixercite no necessàriament treballen més, ni són més inteligents que els demés, la principal diferència consistix que poden organisar-se per a treballar i entregar resultats excepcionals donades la suma de les seues fortalees, oportunitats i organisació interna[4]
Alguns eixemples d'estos grups són peme
- Els círculs de calitat són una alternativa de grup, a on es busca ajudar a enriquir les vides de treballadors, estudiants o assistents en crear harmonia i alt rendiment. Els assunts típics estos círculs són seguritat i salut ocupacional, disseny de producte, i la millora en els processos.
- Els comités d'ètica, els quals són creats per a coordinar, dirigir i evaluar l'entorn ètic en la presa de decisions; sent de gran rellevància per a tot individu i estenent-se a l'àmbit empresarial, educatiu i hospitalari, en a on en cada decisió que es prenga dins de l'institució, l'ètica sempre deurà estar present.[5]
- Els grups de treball i els comités d'experts en l'investigació científica.
Motivació en el treball
- Artícul principal → Motivació.
Motivació de treball «és un conjunt de forces energètiques que s'originen tant dins com més allà de ser una persona o individu, per a iniciar un comportament relacionat en el treball i per a determinar la seua forma, direcció, intensitat i duració».[6]
Mentres que la motivació a sovint pot utilisar-se com una ferramenta per a ajudar a predir el comportament, varia considerablement entre els individus i a sovint deu combinar-se en la capacitat i els factors ambientals per a influir realment en rendiment i comportament. Per la funció de motivació en que influïxen en el rendiment i comportament laboral, és clau per a les organisacions a comprendre i estructurar l'ambient de treball per a fomentar comportaments productius i desalentar a aquells que són improductius.[7][8]
La motivació en els colaboradors és de vital importància degut a que ells donaran tot de sí en pro d'un objectiu personal o organizacional. La motivació laboral es dona per mig de la relació de recompenses i rendiment; ya que este tipo d'incentius els dona mèrit o reconeiximent a llabors assignades.
Un personal altament motivat aporta idees creatives i innovadores que potser podran generar-li èxit a l'organisació.
D'ahí l'importància de l'a motivació en el treball, segons senyala John W. Newstrom., en la seua obra: Comportament Humà en el Treball, 2007. en definir com a motivació del treball com "el conjunt de forces internes i externes que fan que un empleat elegixca un curs d'acció i es conduïxca de certes maneres. Des d'un punt de vista ideal, estes conductes es dirigiran al guany d'una meta organizacional. La motivació del treball és una combinació complexa de forces sicològiques dins de cada persona, i els empleats tenen un interés vital en tres elements d'ella:
- Direcció i enfocament de la conducta (factors positius són la confiabilidad, creativitat, sentit d'ajuda i oportunitat; factors disfuncionales són els retarts, el ausentimos, el retir i el baix eixercite).
- Nivell de l'esforç aportat (contraure un compromís ple en l'excelència, en contrast en fer a penes lo suficient per a eixir avant).
- Persistència en la conducta (mantindre repetides voltes l'esforç en contrast en abandonar-ho prematurament).
No es pot entendre el bon funcionament d'una organisació sense la motivació adequada als seus membres, açò genera que a l'interior l'ambient siga propici per a mantindre relacions laborals sanes, en les quals els grups puguen treballar aplegant als resultats que busca l'organisació. No obstant moltes voltes en la vida diària, portar a terme açò no resulta tasca fàcil, implica empatar els objectius del grup i de l'organisació. Sent esta una llabor que partix de l'alta direcció, despuix a nivell planta, posteriorment el departament de recursos humans aplica i coordina els programes relacionats en la motivació per a que, finalment el supervisor de cada àrea siga l'encarregat directe de fomentar i retroalimentar sobre els resultats del programa.
Moltes voltes es pensa que un programa de motivació es reduïx a un sistema de recompenses, pero no és aixina, implica primerament, un estudi a fi de definir cuales són els índexs d'eixercite, les necessitats dels membres, els alcanç de l'organisació per a otorgar tals recompenses, i el cost-beneficie de l'implantació dels programes de motivació a l'interior d'esta. És molt important que tots assumixquen el compromís que tenen, puix en la mida en que s'integren i treballen com un verdader grup de treball, seran els resultats que s'obtinguen.
Vore també
Sobre filosofias de producció
Sobre conceptes generals de grups
Referències
- ↑ 1,0 1,1 https://www.gestiopolis.com/grupos-de-treball/
- ↑ Grups Equips de treball [1].
- ↑ Cóm Fomentar La Motivació En El Grup [2]
- ↑ Equips d'alt eixercite [3]
- ↑ Comité d'ètica [4].
- ↑ Pinder, C. C. Work motivation in organizational behavior, 2nd edition edició (en anglés), New York: Psychology Press.
- ↑ Organizational Psychology., 2nd edition edició (en anglés), New York: Psychology Press.
- ↑ Motivation. Handbook of Psychology. (en anglés), W.C. Borman, D.R. Ilgen, R.J. Klimoski.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo de trabajo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.