Plom de Larzac

Plom de Larzac

El plom de Larzac és una tablilla de maldicció escrita en gal sobre plom trobada en 1983 en la comuna de L'Hospitalet-du-Larzac, en el departament occità d'Avairon. Actualment es conserva en el museu de Millau. Porta una de les inscripcions més importants en idioma gal.

L'inscripció està en cursiva romana en una tablilla de plom conservada en dos fragments, datada al voltant de l'any 100 d. C. És el text gal més llarc conservat, de més de 1000 lletres o unes 160 paraules (falta un número desconegut de llínees al final del text). Esta tablilla de maldicció va ser excavada en una tomba de la necròpolis de la Vayssière, just al nort del poble de L'Hospitalet-du-Larzac, prop de l'antiga calçada romana de Condatomagus (Amiliavum, Millau) a Luteva (Lodève), que creuava en eixa época la frontera provincial entre la Galia Aquitània i la Galia Narbonense.

El text no es pot traduir en certea, pero està clar que la seua naturalea és la d'una maldicció màgica llançada en el "món de les dònes" presumiblement per un grup de dònes o bruixes contra un grup rival. La colocació de la tablilla de maldicció en una tomba no és inusual en el món grecorromano; la tomba era considerada una porta d'entrada per mig de la qual la maldicció aplegaria a les deidades infernals encarregades de la seua eixecució. La fragmentació de la tablilla també pot ser intencionadament realisada pels seus autors originals com a part de el "sepeli" ritual de la maldicció per a enviar-la de camí al inframundo. La màgia invocada és clarament maliciosa, d'una naturalea ben atestada en atres parts del món celta, en particular la mitologia irlandesa. Sabem que varen existir germandats de hechiceras o bruixes en l'antiga Galia reportades baix l'autoritat de etnógrafos de l'antiguetat: Pomponius Mela (III, 6, 48) registra un colege de nou sacerdot capaces d'invocar tempestats i adoptar forma animal entre els osismii, mentres que Estrabón (IV, 4, 6) reporta un convent de dònes samnitas posseïdes per Dionisoinstalat en una illa de l'estuari del Loira.

Tant el context de la tablilla de maldicció com els noms de les dònes enumerades com a objectius de la maldicció reflectixen la cultura galorromana sincrética dels gals a fins del sigle primer. El nom de Severa Tertionicna, la "bruixa principal" objecte de la maldicció, consistix en un cognomen romà Severa i un patronímico que combina el cognomen romà Tertio en el sufix -ikno- gal.

El descobriment del text ha servit per a aumentar substancialment el nostre coneiximent de la gramàtica gala, degut a que és una de les poques inscripcions que conté oracions completament formades en formes verbals finitas, i per la seua naturalea "femenina" que conté numeroses formes de la primera declinació (a-) que no estaven registrades. També és important en el vocabulari bàsic, puix entre atres coses és l'única font de la paraula gala per a "filla", duχtir, i servix com a evidència de certs desenrolls fonològics de l'idioma.

Interpretació i autoria

L'inscripció està a dos mans, etiquetades com a M i N (sent N la posterior, responsable de borrar parts del text original). El text de N es conserva íntegrament, en les sis primeres llínees del costat b del segon fragment; parts del text original de M s'han perdut. Robert Marichal identifica a M com una escriga "habitual", potser professional, mentres que l'escritura de N és inexperta i detallista.

El text conté una maldicció contra Severa Tertionicna i un grup de dònes, presumiblement les seues seguidores. Adgagsona sembla ser el nom de la deesa principal invocada per als propòsits de la maldicció. S'han conservat un total d'onze o dotze noms de dònes que anaven a ser maldides junt a Severa Tertionicna; la majoria d'estos s'identifiquen pel seu nom de pila més una especificació d'una relació, identificats per un dels seus pares ("filla de") o un dels seus fills ("mare de"), o com dona (de significat poc clar, aparentment "senyora de", pero Lambert va sugerir "nodriça de" i Lejeune va sugerir "hereua de"). La llista de noms és:

1. Bano [na] Flatucias

2. Paulla dona Potiti [us]

3. Aia duχtir Adiegias

4. Potita, m[atir] Paullias

5. Seuera du[χtir] Valentos do(n)a Paulli[us]

6. Adiega matir Aiias

7. Potita dona Primius [... ] Abesias

[8. Eiotinios? ]

9. Ruficna Casta dona [Ba]nonus

10. Diligentim Vlationicnom

11. Aucitioni(m) materem Potiti

12. Vlatucia mat[anar] Banonias

Algunes de les dònes de la llista semblen estar relacionades entre sí; segons Lejeune açò no significa necessàriament que siguen mares i filles biològiques, sino que la tablilla podria revelar l'estructura de l'organisació de les bruixes, a on un membre major iniciaria a una novicia més jove i les dos dònes serien considerades "mare" i "filla" a los efectos de la solicitut. Orel (Studia Celtica 31, 1997) va senyalar que dona sempre va seguida d'un nom propi en -ius, mentres que matir i duχtir van seguides de formes en -ias, és dir, genitiu singular) lo que sugerix que -ius pot representar el cas de plural instrumental (< -ōis) que indica clans o famílies en lloc d'individus. Basat en esta hipòtesis, Orel distinguix cinc d'estos "clans" (màgics) de la llista,

A: Rufena Casta (9); filla Banona (1) i mare Flatucia (12)

B: Filla Aia (3) i mare Adiega (6)

C: Severa (5); filla Paulla (2), mare Potita (4) i la mare de la mare Abesa

D: filla Severa (5), mare Valenta

I: Potita (7); Prima

Text complet

Text epigràfic segons Robert Marichal, editat per M. Lejeune et al. (1985).

1a

inside es bnanom bricto[m i- / -n eainom anuana sanander [

na brictom uidlaias uidlu[ / tigontias baix adsagsona seue[rim

tertionicnim lidssatim liciatim / eianom uoduiuoderce lunget

..utonid ponc nitixsintor si[és / duscelinatia ineianon anuan[a

esi andernados brictom bano[na / flatucias paulla dona politi[us

iaia duxtir ediagias poti[ta m- / -atir paullias seuera du[xtir

ualentos dona paullius / adiega matir aiias

potita dona prim[ius / abesias

1b

etic eiotinios co et[ic / rufina casta dona[

nonus coetic diligentir soc[ / ulationicnom aucitionim[

aterem potiti ulatucia mat[ / banonias ne incites biontutu [ue

seuerim licinaue tertioni[cnim / eiabi tiopritom biietutu semit[

retet seuera tertionicna / ne incites biontutus ... du[

anatia nepi va.. / ]incors ona...[

]donicon[ / ]incarata

2a

]a senit conectos[ / ]ona bocca nene.[

]rionti ona boca ne[ / .on barnaunom ponc nit-

issintor sies eianepian / digs ne lisantim ne licia-

tim ne rodatim biont- / utu semnanom sagitiont-

ias seuerim lissatim licia- / tim anandognam acolut[

utanit andognam[ / dona bocca[ / diom...[ ne[

2b

aia [...] cicena[ / nitianncobueðliðat[

iasuolsonponne / antumnos nepon

nesliciata neosuode / neiauodercos nepon

el seu biiontutu semn- / anom adsaxs nadoc[

suet petidsiont sies / peti sagitiontias seu-

[er]im tertio lissatim[ / ..]s anandogna [...

...]ictontias.[