Plaure (nàutica)
_-_Parcel.jpg){kind=link}
Plaure (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.o pracel, en anglés: plaure) és un terme utilisat pels navegants i cartógrafos portuguesos i espanyols per a referir-se a un determinat tipo de banc o escull coralino sumergit. Comunament el fondo d'este tipo d'esculls coralinos és arenenc, pero hi ha alguns en els que el fondo és fangoso o pedregoso. Encara que la majoria dels esculls coralinos designats com a plaers són plans i poc profunts, excepcionalment hi ha alguns que no compartixen eixes característiques i són coneguts com a plaers tallats. Un plaer sol proporcionar un fondeadero per a bucs que naveguen per el mar.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]En castellà, la paraula plaure en la seua tercera accepció significa banc d'arena o depòsit aluvial/d'arena, i prové del català plassa (lloc) terme derivat del llatí medieval placea (lloc) la paraula orige per a "lloc" i "plaça" en anglés. La paraula en espanyol es deriva llavors de placea i es referix directament a un depòsit aluvial o glaciar d'arena o grava.
El navegant i explorador espanyol Pedro Sarmiento de Gamboa va escriure que el terme plaure provablement es va originar com un terme derivat de la mineria de plaure en les Antilles, a on la peixca de perles es realisava principalment en esculls de coral arenencs poc profunts, que es comparaven en els fondos arenencs dels rius a on es trobaven pepites d'or.[1]
Com la paraula plaure en castellà significa 'banc d'arena', segons el científic de el XVI Juan Pérez de Moya un plaer és tot banc sumergit i perillós de poca profunditat. Moya afirma que els accidents geogràfics que varen rebre esta denominació ho varen fer de manera irònica, puix seria tot menys un plaure navegar per eixes traicioneras aigües baix el risc constant d'encallar. No obstant, atres navegants contradiuen a Moya en afirmar que un fondo tan poc profunt proporcionaria als navegants un fondeadero molt benvingut despuix d'un llarc viage en mar oberta, puix en alguns plaers les aigües no eren tan agitades com en la mar oberta. [1]
Us del terme
[editar | editar còdic]El terme apareix en les cartes nàutiques castellanes com plaure, encara que Pedro Sarmiento de Gamboa l'escriu com placel. El terme equivalent i derivat en la llengua portuguesa és pracel o parcel. [2] En l'actualitat alguns dels noms geogràfics utilisats pels cartógrafos castellans, com Plaure dels Colorats, Plaure dels Estudis, Plaure de Plaja Gran, Plaure de Montechristi, Plaure de Quatro Cayos, Plaure de la Gallega, Plaure de les Tortugues i Plaure dels Sèt Germans han quedat obsolets o han segut reemplaçats per térmens anglesos en els Estats Units d'Amèrica. Aixina i tot, molts atres plaers mencionats en els Manuals d'Instruccions de Navegació espanyols de el XIX ni tan sols varen ser nomenats. [3] No tots els plaers estan en mar oberta; la Illa Carrancs en el Delta del Orinoco va ser descrita com a posseïdora d'un plaer que s'estenia des del seu punt NE compost d'arena dura de color café mòlt. [4]
- Illes Paracel. Els navegants portuguesos, els barcos dels quals freqüentaven el Mar de China Meridional ya a principis de el XVI, varen anar els primers en referir-se a les Illes Paracel com Ilhas do Pracel. Els exploradors i cartógrafos francesos varen utilisar els térmens portuguesos Pracel o Parcel. En el "Mapa de la costa de Tonquin i Cochinchina", realisat en 1747 per Pierre de Hondt, el perillós conjunt d'esculls de les Illes do Pracel va ser denominat "Li Paracel". [5]
- Parcel dels Abrojos i Parcel dones Parets, en la zona de l'Archipèlec de Abrojos front a la costa brasilera en l'Oceà Atlàntic. [6]
- Plaure dels Roques, també conegut com Banc Cay Sal. [7]
- Plaure de la Serranilla, nom històric del Banc Serranilla. [8]
- Plaure de l'Escurçó, antic nom del Banc Pedro. [8]
- Plaure de Rosalinda, nom en espanyol del Banc Rosalinda. [8]
- Plaure de la Misteriosa, nom espanyol del Banc Misteriosa. [9]
- Plaure de la Guaira, nom espanyol del Banc La Guaira. [10]
- Plaure dels Caicos, nom en espanyol del Banc Caicos. [11]
- Plaure de les Voltes, en el mar Mediterrànea a l'est d'Estepona, un bon lloc per a peixcar i bucejar.
Cartografia
[editar | editar còdic]_-_Geographicus_-_AmeriqueSeptentrionale-covensmortier-1708.jpg){kind=link}
_China,_Formosa_(Taiwan)_and_Luzon_(Philippines)_-_Geographicus_-_Formosa-bonne-1771.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martín Fernández de Navarrete, Diccionari marítim espanyol, 1831
- ↑ «Dicio = Significat de Parcel». Archivat des d'el original, el 2016-03-05. Consultat el 2016-03-04.
- ↑ Rumb de les Illes Antilles, de les costes de terra ferma i de les del Sen Mexicà
- ↑ Rumb de les illes Antilles, de les costes de Terra Ferma i de les del Sen Mexicà p. 50
- ↑ Nguyễn Đại Vaig voreệt, Paracel and Spratly Islands on Charts and Maps made by Westerners, Hoàng Sa và Trường Sa trên Bản đồ Tây Phương [1] archivat en Wayback Machine., 2009.
- ↑ Coral community structure and sedimentation at different distances from the coast of the Abrolhos Bank, Brazil, Brazilian Journal of Oceanography, ISSN 1982-436X, vol.59 no.2, São Paulo 2011
- ↑ Rumb de les illes Antilles, de les costes Terra-Ferma, i les del Sen Mexicà, Direcció de Hidrografia, Espanya, Madrit, Imprenta Nacional, 1837. p. 265
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Rumb de les illes Antilles i de les costes orientals d'Amèrica p. 333
- ↑ Rumb de les illes Antilles, de les costes de Terra Ferma i de les del Sen Mexicà p. 420
- ↑ La Guaira - El Plaure de la Guaira
- ↑ Rumb de les illes Antilles i de les costes orientals d'Amèrica p. 95
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placer (náutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.