Plataforma No Parlem Català
La Plataforma Aragonesa No Parlem Català és una associació soci-política fundada en Fraga l'any 2008 que rebuja la denominació del català en Aragó com a tal.
Orige
Va nàixer en Fraga l'11 de juny de 2008 el motiu central del qual és el rebuig a la denominació del català en Aragó com a tal, estant conformada tant per entitats polítiques com no polítiques. Segons la mateixa plataforma, va nàixer com a reacció contra el concepte dels Països Catalans i el pancatalanisme.[1]
Composició
Esta organisació afirma estar composta per 27 associacions aragoneses, huit d'atres territoris de l'antiga Corona d'Aragó i dèu organisacions polítiques, la més rellevant de les quals és el Rolde Choben, l'organisació jovenil del Partit Aragonés (PARELL).[2] Les entitats que ho componen són les següents:
- Entitats polítiques: Rolde Choben, Federació d'Independents d'Aragó (FIA), PCUA, Partit Social Demócrata, Centre Democràtic Lliberal-Aragó (CDL), Centre Democràtic i Social (CDS), La Veu Independent d'Aragó (L’VIA), Confederació Nacional d'Agrupacions i Partits Polítics Independents-Aragó (CAPI-Aragó), Va unir d’és Pobble Baléà, Majoria Silenciosa Unida (MSU)
- Associacions i entitats aragoneses, Associació Cultural Amícs de Tamarit (Tamarite de Llitera), Asociació Cultural Lliterana Ho Va clavar (La Llitera), Ateneu de Saragossa, Associació Cultural Caliu d'Aguaviva (Baix Aragó), Associació Cultural Baix Aragó (Baix Aragó), Associació Cultural Consell de Trenta de Tamarit (Tamarite de Llitera), Identitat, Cultura i Tradicions Aragoneses (IDENTUAR) (Terol), Associació Andadores del Concejo (Terol), Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO), Associació Cultural Amícs de Fraga (Fraga), Front per les Identitats i Llengües Amenaçades (FILLA), Associació Aragó Sigle XXI, Associació Cultural Xinglar (Saragossa), Associació Regional d'Autònoms i Ames de Casa (AREA), Associació Nacional d'Autònoms (ASNAPA), Associació de Veïns Pablo Gargallo (Saragossa), Associació de Recreació Històrica Els Pardos d'Aragó, Fòrum d'Anàlisis Científic, Tecnològic i de Promoció d'Aragó, Plataforma Classes Miges, Associació d'Alumnes i Exalumnos de les Aules de la 3.ª Edat (Saragossa), Associació de Veïns Sant Braulio (Saragossa), Associació de Consumidors de Majors, Associació Pulse Tecnològic Aragonés, Associació Cultural Ball Axén (Camp), Ajuntament de la Codoñera (Terol)
- Associacions i entitats no aragoneses, Academi de Sa Llengo Baléà (Illes Balears), Convivència Cívica Catalana (Catalunya), Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano (Elig), Rogle Cultural Lluís Fullana (Alacant), Colectiu Aitona (Valéncia), Moviment Estudiantil Valencianiste (Valéncia), Círcul Balear (Illes Balears), Zeladors del Regne de Valéncia Vinatea (Valéncia)
Fins
La plataforma s'opon al pancatalanisme, rebujant per tant la denominació com a català de la llengua pròpia en Aragó i al nom de Franja. Este punt de vista s'opon a l'opinió de llingüistes[3] i àmbits de la societat[4] que afirmen que les parles de la Franja són dialectes constitutius del català[3] (vejau la secció Reconeiximent del "aragonés oriental" com a llengua).
En el seu lloc, considera més adequades les denominacions aragonés oriental i Aragó oriental respectivament.[5] També defén la seua postura a partir del Estudi sociollingüístic de la Franja Oriental d'Aragó, realisat per l'Universitat de Saragossa, el qual reflectix que solament una part dels enquestats reconeix la seua varietat dialectal com a català.[5]
Rebuja també l'estandardisació llingüística en el català, presentant una proposta d'ortografia comuna, la Antolochía Lliteraria en Aragonés (Oriental) (ss. XII-XXI): escríts actuáls de la chen de la Llitera.[5]
Actuacions
Llei de Llengües de 2009
La plataforma es va opondre a la Llei de Llengües de l'any 2009, i va recolzar als ajuntaments que varen presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra esta.[6]
Llei de Llengües de 2013
La plataforma va recolzar expressament la Llei de Llengües d'Aragó de l'any 2013,[7] sent a la seua volta un dels seus promotors més destacats. La seua oposició a la Llei de Llengües no es deu a l'existència d'esta mateixa, sino al reconeiximent del català dins del territori aragonés.[1]
L'oposició al reconeiximent del "aragonés oriental" com a llengua
- Artícul principal → Llengua catalana en AragóReconeiximent del català com a llengua.
La gran majoria d'organismes públics, institucions acadèmiques, experts i associacions culturals desmenten les tesis sobre el "aragonés oriental" com a llengua i reconeixen estes parles com a constitutives de la llengua catalana. Rebugen per tant les denominacions alternatives.[3] Segons un estudi sociollingüístic en el territori, actualment "català" és la denominació espontànea més usada entre la població adulta (45,6%).[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «wordpress. com/nosotros-nantros/ Nosatres». Plataforma No Parlem Català. Consultat el 21 de maig de 2013.
- ↑ «wordpress. com/entidades-entidats/ Entitats». Plataforma No Parlem Català. Consultat el 21 de maig de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Giralt Latorre, Javier. «iec. cat/index. php/TSC/article/view/67025 Dir els coser pel seu nom: català o aragonès oriental» (en català). revists. iec. cat. Consultat el 9 de giner de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Reis Garreta, A., Giralt, J., Gimeno Monterde, C., Montañés Grau, M., Moret, M. T., Sistac, R., Sorolla, N.. «lenguasdearagon. org/wp-content/uploads/2017/06/Usos_linguistics_Franja_2014. pdf Els usos lingüístics a la Franja, 2014» (en ca-és). Consultat el 11 de giner de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Plataforma No Parlem Català. «wordpress. com/documentacion-documentacio/aragones-oriental/ Aragonés oriental». Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ intereconomia. com/noticias-gaceta/politica/plataforma-no-hablamos-catalan-apoya-presentacion-del-recurso-inconstitucio «La plataforma 'No parlem català' recolza la presentació del recurs d'inconstitucionalitat».La Gasseta.Consultat el 26 de maig de 2013.
- ↑ «elperiodicodearagon. com/noticias/aragon/no-hablamos-catalan-apoya-ley-de-lenguas-mientras-que-erc-rechaza_852752. html », El Periódico d'Aragó. Consultat el 21 de maig de 2013.
Enllaços externs
- «wordpress. com/ Plataforma No Parlem Català - Pllataforma No Charrem Catalá». Consultat el 24 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plataforma No Hablamos Catalán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.