Plaça de bous d'Utiel
La plaça de bous d'Utiel (Província de Valéncia) està catalogada com de tercera categoria, contant en un aforament de dèu mil localitats.[1] Construïda en 1858 és una de les més antigues de la província, i inclús més que la de la pròpia capital situada en el carrer de Xátiva. Els festejos taurins en Utiel, varen ser i seguixen sent, motiu de reunió per als ciutadans dels pobles d'entorn.
Història
[editar | editar còdic]Existixen diversos documents que confirmen la tradició taurina de la localitat valenciana d'Utiel. Corregudes de bous que es realisaven ya en el XVI en la Plaça de l'Ajuntament en el marc de la celebració tant de coronació com de festivitats religioses.[2]
L'espente i auge de l'afició en la localitat va fer possible que es fundara la Societat Taurina La Utielana, que en els seus inicis allà per 1857 va contar en cent tres socis. L'afició, agrupada en esta societat, va ser qui va costejar la construcció d'el coser de mampostería que va ser encarregat a Alfonso Diego d'Aroca.[3]
La plaça de bous és un element molt significatiu[4] per al municipi Utiel, el seu frontera d'entrada mudéjar i l'om centenari del seu pati que són senyes d'identitat. Ademés, conta el coser en un tejadillo de fusta sostingut per cent huit columnes en volutes jónicas i l'escut laureado del municipi.
Museu Taurí
[editar | editar còdic]En 1997 es va inaugurar en un anex a la plaça el Museu Taurí, impulsat per la Penya Taurina Utielana que va contar en l'ajuda de la Societat Taurina i l'Ajuntament de la localitat. Un museu[5] en caràcter didàctic que recorre l'història de la tauromaquia local i conte ademés en peces del Museu Taurí de la Diputació de Valéncia.
Fira Taurina
[editar | editar còdic]Utiel celebra la seua fira taurina a principis de setembre en honor a la Santíssima Verge del Remei. En 2018, la plaça va acollir una correguda extraordinària per a celebrar la seua 160° aniversari. Va ser el 21 d'abril, una data que va supondre el debut de la mítica ganaderia de Victorino Martín en el coser valencià.[6] La terna la varen formar el manchec Rubén Pinada, el local Alberto Gómez i Jesús Duc.[7]
Guerra Civil i posguerra
[editar | editar còdic]Hi ha constància documental de que, a lo manco des d'abril de 1939 (ya terminada la guerra), es va constituir en el coser un camp de concentració per a presoners republicans, aparentment de forma provisional. La custòdia del mateix va ser encomanada al 11° Tabor de Regulars de Larache, i ya el 3 d'abril s'enfeixaven allí 5393 captius.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tauroweb. tauroweb. es/plazas-de-toros. php? plaza_id=501 “Plaça de bous d'Utiel” tauroweb. es/plazas-de-toros. php? plaza_id=501 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Escapada Rural. escapadarural. com/que-hacer/utiel/plaza-de-toros-de-utiel “Plans en Utiel”
- ↑ Redacció. ComarcalCV. (24 de giner de 2018) com/la-utielana-coso-taurino-160-anos-historia/ “La Utielana, un coser taurí en 160 anys d'història”
- ↑ Redacció. Ràdio Utiel. (17 de novembre de 2017) es/la-directora-general-de-cultura-y-patrimonio-visita-utiel/ “La Directora General de Cultura i Patrimoni visita Utiel”
- ↑ Redacció. Diari Crític. diariocritico. com/noticia/457225/noticias/utiel-presenta-la-exposicion-rubeuss-del-museo-taurino. html “Utiel presenta l'exposició "Rubeuss" del Museu Taurí”
- ↑ Redacció. Les Províncies. lasprovincias. es/culturas/victorinos-usanza-valenciana-20180107011018-ntvo. html “Victorinos a la usanza valenciana en Utiel”
- ↑ Redacció. En Requena. (22 d'abril de 2018) revistalocal. es/jesus-duque-se-cierra-espada-puerta-grande-utiel/ “Duc es tanca en l'espasa la porta gran en Utiel”
- ↑ Hernández de Miguel (2019). org/details/loscamposdeconce0000carl Els camps de concentració de Franco, Penguin Random House, pp. org/details/loscamposdeconce0000carl/page/32 32 i 343. ISBN 978-84-666-6478-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza de toros de Utiel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.