Plácido Francés y Pascual

Portrait d'un homme du monde, Espagne, 1865, Plagut Francés i Pascual (1834/1902) Collection privée

Plácido Francés i Pascual (Alcoy, abril de 1834-Madrit, 13 de decembre de 1902) va ser un pintor i catedràtic espanyol.

Biografia

Va nàixer en abril de 1834 en Alcoy,^[1] va escomençar a educar-se com a artista en Valéncia pero en 1854 es va desplaçar a Madrit per a completar la seua formació.^[1] Nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Belles arts de Valéncia, en abril de 1861,^[1] va tindre entre els seus alumnes a Antonio Cortina Farinós. ^[2] Cap a 1862^[3] va treballar en la decoració del palau del Marqués de Dos Aigües,^[4]^[5]^[6] que alberga actualment el Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuarias González Martí.

Archiu:Plagut Frances i Pascual Cruz de Maig en el Albaicin.jpg

Creu de Maig en el Albaicín

En 1870^[1] o 1871^[7] es traslladaria definitivament a Madrit, a on va ser fundador del Círcul de Belles arts^[8]^[1] i de l'Associació de Acuarelistas de Madrit.^[1]^[9]

En 1871 va obtindre una medalla de tercera classe en la Exposició Nacional de Belles arts per la seua obra Un vivac de pobres,^[7] en 1890 una atra d'igual valia per Un contrast^[8] i en 1892 una segona medalla per El consell del pare.^[8] Va tindre dos fills que es varen dedicar també a la pintura: Fernanda Francés Arribes^{[lower-alpha 1]} i Juan Francés Mexía.^[11] Va ser ademés primer per part de pare del pintor Emilio Sala.^[7] Fallit el 13 de decembre de 1902,^[11] va ser enterrat al sendemà en el cementeri de l'Almudena de Madrit.^[12]

Com a artiste va cultivar l'aquarela, el retrat^[13] i els quadros costumistes i de temàtica social i històrica.^[14] La seua pintura ha segut definida com a «colorista».^[9]

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Espí Valdés, 1973, p. 198.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMas Zurita2014">Mas Zurita (2014). «Nótulas sobre Antonio Cortina», Redescubriendo al pintor Antonio Cortina 1841-1890 (catàlec d'exposiciócatàlec d'exposició), p. 12. «Varen ser els seus últims professors, Mariano Belmonte, de Colorit i Composició i Plácido Francés, de Dibuix de l'Antic. Tant Belmonte com a Francés –recent incorporats a l'ensenyança i Valéncia– havien cursat estudis en la matritense Escola de Belles arts, dependent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, d'a on varen dur aires renovadors»
↑ Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuarias "González Martí". Ministeri d'Educació, Cultura i Deport (ed.): .
↑ Camp Pérez de Camí, 1986, p. 10.
↑ Mes Zurita, 2011, p. 205. «Plácido va pintar per al dormitori del Marqués de Dos Aigües una alegoria que representa "La Nit"».
↑ Coll Conesa, 2012, pp. 14-16. «Plácido Francés va pintar "La Nit" com a decoració cenital del dormitori del Marqués de Dos Aigües, i per al seu Saló de Ball, en 1866, quatre medallones en Venus i amorcillos».
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 3.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 4.
↑ ^9,0 ^9,1 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 6.
↑ Ruiz de Lihory i Pardines, 1897, p. 123.
↑ ^11,0 ^11,1 Espí Valdés, 1973, p. 199.
↑ L'Imparcial.Madrit:(12.822)ISSN 2171-0244.
↑ Espí Valdés, 1973, p. 198,199.
↑ Camp Pérez de Camí, 1986, p. 7-10.

Referències

Bibliografia

^{[enllaç trencat]}
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFColl Conesa2012">Coll Conesa (2012). Museu Nacional de Ceràmica, Grans Genis De l'Art De la Comunitat Valenciana, Valéncia.
(1973).Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història.(23)

191-220.ISSN 0210-9980.

(2011).Archive d'art valencià.(92)

203-213.ISSN 0211-5808.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFRuiz de Lihory i Pardines1897">Ruiz de Lihory i Pardines, José (1897). Diccionari biogràfic d'artistes valencians, Valéncia: Imprenta de Federico Domenech.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plácido Francés y Pascual.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Plácido Francés y Pascual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[FOOTNOTEEspí_Valdés1973{{{c}}}198-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Espí Valdés, 1973, p. 198.

[2] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMas Zurita2014">Mas Zurita (2014). «Nótulas sobre Antonio Cortina», Redescubriendo al pintor Antonio Cortina 1841-1890 (catàlec d'exposiciócatàlec d'exposició), p. 12. «Varen ser els seus últims professors, Mariano Belmonte, de Colorit i Composició i Plácido Francés, de Dibuix de l'Antic. Tant Belmonte com a Francés –recent incorporats a l'ensenyança i Valéncia– havien cursat estudis en la matritense Escola de Belles arts, dependent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, d'a on varen dur aires renovadors»

[3] Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuarias "González Martí". Ministeri d'Educació, Cultura i Deport (ed.): .

[FOOTNOTECamp_Pérez_de_Camí1986{{{c}}}10-4] Camp Pérez de Camí, 1986, p. 10.

[FOOTNOTEMes_Zurita2011{{{c}}}205._«Plácido_va_pintar_per_al_dormitori_del_Marqués_de_Dos_Aigües_una_alegoria_que_representa_"La_Nit"»-5] Mes Zurita, 2011, p. 205. «Plácido va pintar per al dormitori del Marqués de Dos Aigües una alegoria que representa "La Nit"».

[FOOTNOTEColl_Conesa2012{{{c}}}14-16._«Plácido_Francés_va_pintar_"La_Nit"_com_a_decoració_cenital_del_dormitori_del_Marqués_de_Dos_Aigües,_i_per_al_seu_Saló_de_Ball,_en_1866,_quatre_medallones_en_Venus_i_amorcillos»-6] Coll Conesa, 2012, pp. 14-16. «Plácido Francés va pintar "La Nit" com a decoració cenital del dormitori del Marqués de Dos Aigües, i per al seu Saló de Ball, en 1866, quatre medallones en Venus i amorcillos».

[FOOTNOTECamp_Pérez_de_Camí1986{{{c}}}3-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 3.

[FOOTNOTECamp_Pérez_de_Camí1986{{{c}}}4-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 4.

[FOOTNOTECamp_Pérez_de_Camí1986{{{c}}}6-9] 9,0 ^9,1 Camp Pérez de Camí, 1986, p. 6.

[FOOTNOTERuiz_de_Lihory_i_Pardines1897{{{c}}}123-10] Ruiz de Lihory i Pardines, 1897, p. 123.

[FOOTNOTEEspí_Valdés1973{{{c}}}199-12] 11,0 ^11,1 Espí Valdés, 1973, p. 199.

[13] L'Imparcial.Madrit:(12.822)ISSN 2171-0244.

[FOOTNOTEEspí_Valdés1973{{{c}}}198,199-14] Espí Valdés, 1973, p. 198,199.

[FOOTNOTECamp_Pérez_de_Camí1986{{{c}}}7-10-15] Camp Pérez de Camí, 1986, p. 7-10.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[lower-alpha 1]

[11]

[12]

[13]

[14]