Emilio Sala

Archiu:Emilio Sala, de Kaulak.jpg

Emilio Sala Francés (Alcoy, 20 de giner de 1850-Madrit, 14 d'abril de 1910) va ser un pintor espanyol. Va estudiar en Valéncia en el seu cosí i tutor, Plácido Francés, en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos. Va ser individu de mèrit en la Acadèmia Espanyola de Belles arts de Roma. Va rebre la Creu de Sant Miguel i va ser cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Biografia

Naixcut el 20 de giner de 1850 en la localitat alacantina d'Alcoy, en 1871 va participar per primera volta en la Exposició Nacional de Belles arts. Des de 1890, es va alluntar de la pintura històrica, dedicant-se a la pintura de gènero, al paisage i a l'ilustració.

Archiu:Emilio Sala Francés.jpg

Emilio Sala Francés en el seu estudi de París

Moltes de les seues obres es varen reproduir en la revista Blanco i Negre, ilustrant ademés algun dels Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdós. Va destacar en el gènero del retrat, de 1871 data el realisat al seu amic Antonio Cortina Farinós. En Roma es va relacionar en Francisco Pradilla, Ricardo Madrazo, José Moreno i Joaquín Sorolla, pero va permutar la seua beca i es va establir en París.

En Madrit va obrir el seu propi estudi i va prendre part en la decoració dels Palaus d'Anglada i de Mazarredo, decorant els sostres del desaparegut Café de Fornos i de la Cantina Americana. En 1906 es va crear per a ell, en la Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando, la càtedra de "Teoria i Estètica del Color", a on va treballar fins a la seua mort, ocorreguda en el 14 d'abril de 1910. Va ser enterrat en el cementeri de l'Almudena.

Obres

Archiu:Expulsió dels judeus.jpg

Expulsió dels judeus (1889).

Obres seues són: Retrat de Donya Ana Colín i Perinat, Retrat de jove, Retrat d'un personage masculí desconegut, Florista, Valle de llàgrimes, Simfonia en blanc, La camamirla, etc. Va destacar com a retratista (Campoamor, La chiqueta Donya Eulalia, María Guerrero, Echegaray, Juan Ramón Jiménez, Agustín Querol) i pintor de gènero (Jugadores, L'engrunsadora).

Guardons

• Segona medalla en l'Exposició Regional de Valéncia de 1867 per un Bodegón.
• Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1871 per la Presó del Príncip de Viana.
• Premi d'honor en l'Exposició Regional de Valéncia per Valle de llàgrimes.
• Primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1878 per Guillem de Vinatea davant d'Alfonso IV.
• Primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts en 1881 per Novus Hortus.
• Cruz de Sant Miguel en Munich en 1885.
• Segona medalla en la Exposició Universal de París de 1889.
• Medalla d'Or de l'Exposició de Berlín 1891 per Expulsió dels judeus.
• Cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica en la Exposició Universal de 1899.

Galeria

• Jove en una porta (c.1895)
  Jove en una porta (c.1895)
• 
  Nina abandonada
• María de les Mercés d'Alcázar i Nero Vora d'Aragó, marquesa de Coquilla (1880)
  María de les Mercés d'Alcázar i Nero Vora d'Aragó, marquesa de Coquilla (1880)
• María Guerrero, chiqueta (1878)
  María Guerrero, chiqueta (1878)
• Floriste
  Floriste
• Retrat de jove (1886)
  Retrat de jove (1886)
• Retrat de el rei Alfonso XIII
  Retrat de el
  rei Alfonso XIII
• Retrat de dama (1910)
  Retrat de dama (1910)

Bibliografia

• Bernardino de Pantorba, Bernardino de. Op. Cit. Espí Valdés, Adrián. El Pintor Emilio Sala i la seua obra. Valéncia, 1975.
• Sala, Emilio, Gramàtica del color, Madrit, Viuda i fills de Murillo, 1906.
• (2018).Ars Longa. Quaderns d'art.(25)

261-270.ISSN 2605-0439.doi:10.7203/arslonga.25.12029.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Emilio Sala.
• El Doctor Simarro i la seua relació en quatre artistes de principis del sigle XX
• From Goya to Sorolla. Masterpieces from Hispanic Society of America
• ^{[enllaç trencat]}
• Emilio Sala en la colecció del Museu de Belles arts Gravina. Alacant [1] archivat en Wayback Machine.
• Notes i documents sobre pensionados alacantins de belles arts en Roma durant el sigle XIX, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes