Pizza en Argentina
La pizza es prepara i consumix en tot Argentina, principalment en les seues zones metropolitanes que tenen una massiva proporció d'habitants descendents d'italians. L'Argentina conta en la major cantitat de pizzerias per habitant del món.[1]
La pizza en Argentina es caracterisa per la seua massa de major gruixa i l'abundància de formage mozzarella de vaca, "fins a les vores, per a que es dore i es gratine".[2] Una de les formes característiques i tradicionals en Buenos Aires (no aixina en el restant del país) de consumir-la és en fainá i l'acompanyament de vi moscato.[3]
Les varietats de pizza més populars són la tradicional de mozzarella (salsa de tomata i formage), la "napolitana" (rodajas de tomata i orégano), la "calabresa" (en llonganiça), la de cuixot i morrones, i dos varietats originals d'Argentina, la fugazza en formage (focaccia en formage) i la fugazzetta (ceba i pa reblixc de formage). En Buenos Aires és molt popular també una variant coneguda com "pizza de cancha", molt similar a la pizza Marinera.[4]
Entre les pizzeries històriques argentines es destaca Banchero, fundada en 1932 pero originada molt abans, en el forn instalat per l'immigrant genovés Agustín Banchero en 1893, a on el seu fill Juan va inventar la fugazza i sobretot la fugazzetta, i es va generar la costum d'acompanyar-la en fainá.[5][2] També es destaca la pizzeria Güerrín, la pizza de la qual està considerada entre les millors del món, en una producció diària promig de 1000 pizzes, alcançant 1500 les fins de semana.[6][7]
Història
[editar | editar còdic]
La pizza aplega a l'Argentina en la segona mitat de el XIX en l'ona d'immigració que va convertir a les ètnia italianes en majoritàries dins de la població argentina. El seu punt d'aparició va ser el barri de La Boca, en Buenos Aires, de marejant majoria genovesa, a on en 1882 Nicola Vaccarezza va construir el primer forn documentat, a on va començar a cuinar fainá,[8] una tortilla de cigró d'orige genovés que des d'un inici caracterisarà a la pizza argentina, com a acompanyant, de la mateixa manera que el moscato, d'orige piamontés. D'eixos temps data una fotografia històrica que mostra al també genovés i boquense Ricardo Ravadero venent pizzes en el carrer.[9][10]
Pero serà la família Banchero la que quedarà associada a l'orige de la pizza argentina. En 1893 el genovés Agustín Banchero, es va radicar en La Boca i va obrir un forn anomenat "Riera" (Olavarría entre Carlos F. Melo i Irala), que atendria en el seu fill Juan. Allí no solament varen vendre pizzes, sino que Juan Banchero va inventar la fugazza en formage i la fugazzetta, una combinació original de pizza i focaccia (fugassa en genovés), feta de pa i ceba.[5][2][11] En 1932 Juan Banchero i els seus fills varen obrir la pizzeria Banchero en La Boca (Brown i Suárez), que es convertiria en una de les principals cadenes de Buenos Aires.[10] En 1934 Juan Banchero va ser nomenat “Emperador de la Fugaza en Formage” per la República de la Boca, célebre associació cultural del barri integrada per destacats artistes.[11]
També es destaca la pizzeria Güerrín, la pizza de la qual està considerada entre les millors del món, en una producció diària promig de 1000 pizzes, alcançant 1500 les fins de semana.[6][7]
Característiques
[editar | editar còdic]La pizza es prepara i consumix en tot el país, principalment en Buenos Aires, una ciutat que té una massiva proporció d'habitants descendents d'italians i conta en la major cantitat de pizzerias per habitant del món.[1] La pizza argentina es caracterisa per la "mija massa" (massa base de major gruixa) i l'abundància de formage mozzarella de vaca, "fins a les vores, per a que es dore i es gratine",[2] aixina com per l'acompanyament en fainá i vi moscato.[3] Una coneguda cançó del roc nacional argentí, titulada «Moscato, pizza i fainá» de Memphis la blusera, sintetisa el gust porteño en matèria de pizzes.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Buenos Aires: la ciutat de la pizza». Tapes Magazine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «on-salio-la-mija-massa L'història de la pizza argentina: ¿d'on va eixir la mija massa?». La Nació. Archivat des d'el on-salio-la-mija-massa original, el 13 de decembre de 2018. Consultat el 6 de setembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 «Pizza casera: ¡La màgia de la mija massa!». Diari Popular.
- ↑ Rael. «La Pizza Canchera: porcions són amors». 054.Travel.
- ↑ 5,0 5,1 «Els inventors de la fugazza en formage». Clarín.
- ↑ 6,0 6,1 Lonely Planet. «Les millors pizzes del món». El País.
- ↑ 7,0 7,1 «seua-carta Güerrín complix 80 anys en cent varietats de pizza en la seua carta». La Nació. Archivat des d'el seua-carta original, el 7 de setembre de 2018. Consultat el 6 de setembre de 2018.
- ↑ Direcció general de Patrimoni de la Ciutat de Buenos Aires, 2008, p. 32.
- ↑ «ser-un-puixant-genoves-que-es-dedique-a-la-venda-gallipontera-de-pizzes Ricardo Ravadero va ser un puixant genovés que es va dedicar a la venda gallipontera de pizzes». A Historian's Take on Food and Food Politics.
- ↑ 10,0 10,1 Direcció general de Patrimoni de la Ciutat de Buenos Aires, 2008, p. 33.
- ↑ 11,0 11,1 «La Pizzeria Banchero. Un clasico boquense». Viure en La Boca.
- ↑ «https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/turismo/9-2469-2012-12-23.html». Pàgina 12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pizza en Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.