Anar al contingut

Piuchén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la cordillera en Chiloé vore Cordillera del Piuchén.
Per a el rat penat conegut en Chile com «Piuchén» vore Desmodus rotundus.

El Piuchén (del mapudungun piwicheñ, “Secar a la gent”), també conegut com el Peuchén, Pihuchén, Pihuychén, Pihuichén, Piwuchén o Piguchén és una criatura pertanyent a la mitologia mapuche, i posteriorment també reintroducida en la mitologia chilota. Este ser llegendari es coneix en gran part de Chile, i en el sur d'Argentina.

En esta paraula també es designa al rat penat vampir comú (Desmodus rotundus), per lo que lo més provable és que esta llegenda es va inspirar en este animal.

Algunes persones també associen esta llegenda en el mit del chupacabras.

Descripció

[editar | editar còdic]

Este ser presentaria una apariència canviant; la qual generalment té l'aspecte d'una culebra voladora. Pero ademés podria presentar-se com, serp, au, peix, cuadrúpedo, granota, rat penat i fins a humanoide; o igualment una mescla d'elles. Es diu que ademés, el seu cos estaria cobert de pastura, arbustos i cilindres retortillats, a modo de ganchosos banyes i atres estructures que descollen del cos d'esta criatura.

Llegenda

[editar | editar còdic]

Segons els mapuche esta criatura generalment tindria la forma d'una serp alada, la qual habitaria en els boscs. Les seues ales en les que vola a voluntat li creixerien quan ha aplegat a la seua edat madura. Presentaria una longevitat increible i en aplegar a la vellea, es transformaria en un pardal del tamany d'un gall o un pavo jove; pero igual de sanguinari com la seua atra forma. Ademés es caracterisaria per tindre una força tan poderosa que pot derribar grans arbres; i en Chiloé inclús es diu que esta criatura pot alçar jagantesques ones que fan naufragar les embarcacions que estiguen prop d'ell. Esta criatura s'alimentaria de sanc, i comunament estaria adherida al tronc dels arbres en les nits i en els dies de calor excessiva. Les persones poden saber on ha estat, perque deixa chafades de sanc per mig d'un excrement roig que chorrea dels arbres en a on viu i s'oculta durant el dia. També es pot saber de la seua presència en escoltar els aguts chiulits que emet estridentement.

Es creu que esta criatura acostumaria a viure prop dels llac i rius, a on la seua presència ocasiona gran pànic; ya que es creu que produïx una substància tan irritante que en ser transmesa per l'aire o per l'aigua, ocasionant erupció en la pell molt similars a la sarna. Ademés aquells que tenen l'infortuni de contemplar-ho, podrien ser paralisats en la seua intensa mirada, per a que després esta criatura els puga succionar la sanc; en la qual cosa poden aplegar a morir. Igualment, es creu que quan els habitants d'una casa es van tornant extremadament flacs —i ya s'ha descartat la presència del Colo Colo o el Basilisco chilote— la seua malaltia seria producte d'esta criatura.

Es diu que esta criatura, encara que pot atacar en ser humà, açò és molt excepcional; i més comunament s'alimentaria de la sanc que succiona de les ovelles, cabres o atres animals; pero no faria mal algun en les raberes de cabres o atres animals de color blanc. Es diu que quan enflaquece el ganado sense una causa aparent, és producte d'esta criatura.

D'acort al relat de Richard Longeville Vowell quan va visitar el Valle de l'Aconcagua prop de Quillota el qual va ser traduït per José Toribio Medina indica:

Els huasos d'Aconcagua i de moltes atres parts de Chile, que, com la majoria dels pobles a mig civilisar, es delecten sentint i repetint contes que cauen dins de lo maravellós, estan contestes en afirmar que una espècie de rat penat gran, que criden Pehuechén, viu en les forestes i quebrades apartades i que ix de nit per a destruir manades i raberes, chuplant-los la sanc. Encara que tots els huasos podien imitar el peculiar chiulit, o millor dit, fúnebre chillido d'este temut animal, i de descriure el seu tarde vol, que ho assemblava al de la perdiu, ni un solament es va atrevir a dir que ho hi havia vist de prop. Pero resulta ben rar trobar a algú del país, el pare del qual, germà, o per lo manco un compadre seu no haja mort algun o més (segons el seu dir) en el moment mateix en que estava matant algun corder. Concorden els huasos en comparar-li en un conill domèstic en tamany i figura, dotat d'una pell fina de color castany; ulls grans lluents i espantables; pico aguzado i orelles molt menudes. Les seues ales, diuen, són de cuiro, com els de el rat penat comú, pero molt més grosses; les seues pates i garres com les d'un fardacho, i la seua coa ampla i escamosa com la dels peixos. Creuen tots que pot chuplar sanc del home i dels animals només en posar-se sobre les seues víctimes, i se'ls nota a simple vista molt atemorisats i sériament alarmats quan senten durant la nit els que ells criden el seu crit.[1]

D'acort al abat Juan Ignacio Molina, el Piguchén és:

un quadrupedo alado, o espècie de gran rat penat, que á existir en la realitat, formaria un dels esclavons ú anells que unixen els páxaros á els quadrúpedo. Este animal, que segons diuen, és de megnitud i figura del conill caser, està cobert d'un pèl fi de color canella: té el hocico aguzado: els ulls grans, redons i resplandecientes: les orelles casi invisibles: les ales membranosas: les pates curtes, i semblants á les del fardacho: la coa redona pel naiximent, i despuix ampla á modo de la dels peixos: silva com les culebras, i vola com les perdius: habita en els buits dels arbres, d'a on ix únicament durant la nit, i no fa mal á ningú sino és á els insectes, que li servixen de pastura.[2]

Protecció

[editar | editar còdic]

Es diu que la gent i cuadrúpedos solament quedarien fòra de perill si es traslladen a atres llocs, o en quedar interponent-se entre ells i esta criatura tipo vampir, un riu o un estero. Pero si per diversos motius no es pot abandonar el lloc a on estaria alimentant-se esta criatura, només es pot combatre a este mal per mig de l'intervenció d'una Machi que conega la cerimònia màgica per a aüixar-ho del lloc. Igualment es diu que per a matar-ho, es pot cobrir en una tela forta, l'arbre en que està amagat, per a que aixina no puga fugir esta criatura, i en seguida es deuria capcionar fòc a l'arbre.

Vore també

[editar | editar còdic]

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Piuchén en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. José Toribio Medina. Memòries d'un Oficial de Marina Inglés al servici de Chile durant els anys 1821 - 1829. Imprenta Universitària, 1923
  2. Compendio de l'Història Geogràfica, Natural i Civil del Regne de Chile, per l'Abat Don Juan Ignacio Molina. Primera Part. Biblioteca del Bicentenario. Pehuén Editors, 2000.


Referències

[editar | editar còdic]