Pitahaya

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |



Pitahaya, pitires (en llengua antillana, «fruta escamosa») o fruta del dragó són noms dels fruts de diverses espècies del gènero Selenicereus de la família Cactaceae, autòctones de la regió del sur de Mèxic i les costes del Pacífic de Guatemala, Costa Rica i El Salvador,[1][2] si ben la seua producció s'ha expandit a atres regions del món, especialment China, Catar, Aràbia Saudita.
Descripció
La pitahaya és una planta cactácea, i com a tal, resistent a les sequies. La planta és un cactus suculent, rústic, de brots llarcs triangulars. Sol enredrar-se en els arbres pròxims alimentant-se de l'humitat de les seues corfes i trepa per les branques a huit o dèu metros del sol sense penetrar en terra. La flor de la pitahaya, que és tubular, hermafrodita com la majoria de les cactàcees, és bella pero breu, puix sembla enlluernant de matí i a mida que escomença a sentir la calor del sol es deshidrata súbitament. S'obri una sola volta en les hores nocturnes i el seu penetrant aroma atrau a numerosos insectes. Es autofecunda pero també pot creuar-se, sent els rat penats els millors polinisadors en el seu mig natural. La formació del frut des de la polinisació fins a la recolecció dura de quatre a huit mesos depenent de les temperatures existents.
El frut és de forma ovoide en 10 cm de llarc per 6 cm d'ample i sol presentar des del seu naiximent un color vert que es torna groc o roig segons el cultivar, a mida que es desenrolla, oferint una pell escamosa de que la seua especial característica va sorgir el seu nom "pitahaya", que en haitià vol dir fruta escamosa. Dita corfa presenta grups d'espines dures i agudes que es desprenen en facilitat, devent ser llevades cuidadosament abans de collir el frut i evitar en això les seues punchades. És una fruta saborosa que conté una polpa suau, dolça i blana en els cultivars de color groc i carmesí en les varietats de pell roja, que solen contindre menys sucre.[3]
Espècies
Es distinguixen dos espècies principals: Selenicereus triangularis (pitahaya groga) i S. ocamponis (pitahaya roja). La que proporciona fruts rojos és molt més atractiva pero té l'inconvenient de que és molt més fràgil i delicada, soportant mal el transport i posterior mercadeo. La de color groc és menys peridora i oferix millors possibilitats comercials per les seues qualitats resistents i, sobretot, al seu sabor, superior a les varietats roges.[3] Hi ha atres espècies, com les següents:
- Selenicereus costaricensis, de polpa roja i pell rosa.
- Selenicereus undatus, o "reina de la nit", de polpa blanca i pell rosa.
Referències
- ↑ «Hylocereus undatus (dragon fruit)». CABI (3 de giner de 2018). Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ Morton JF (1987). «Strawberry pear; In: Fruits of warm climates» pàg. 347–8. Center for New Crops & Plant Products, Purdue University, Department of Horticulture and Landscape Architecture, West Lafayette, Indiana. Archivat des de l'original, el 5 de maig de 2016. Consultat el 8 d'abril de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 Descobrix els Frutales Tropicals. Diaz Robledo. J. (2004) : Norma Editorial. Les Roces (Madrit)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pitahaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.