Anar al contingut

Pistacia palaestina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pistacia palaestina (Pistacia palaestina)

Pistacia palaestina és un arbre caducifilio comú que creix en maquis i garrigas, en associació en Quercus calliprinos, principalment en tossals i montanyes de Palestina, Líban, Síria, Turquia i illes adjacents en el Alce mediterràneu.[1] Prospera en entorns com el bosc i xara mediterrànea, encara que també en zones més desertes.

En espanyol rep el nom de terebinto a raïl del Pistacia terebinthus, que alguns botànics consideren la mateixa espècie, i uns atres una subespecie de l'última. La Pistacia terebinthus creix en una àmplia zona de la conca del Mediterràneu, des de Marroc i Portugal a Grècia i Turquia. No obstant, al 2021 P. palaestina és reconeguda com una espècie acceptada per Tropicos i no resolta en The Plant List.[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pistacia palaestina va ser descrita per primera volta per Pierre Edmond Boissier i la descripció publicada en Diagnoses Plantarum Orientalium Novarum, ser. 1 9(1) en 1849.[4] Pertany a la secció Pistacia del gènero Pistacia.

En 1883 Engler va considerar a Pistacia palaestina com una varietat de Pistacia terebinthus. En 1952 Zohary va considerar a P. palaestina com una espècie distinta. Després, en 1967, Yaltirij va considerar a P. palestina com una subespecie de P. terebinthus denominant-la P. terebinthus subsp. palaestina.[5]

D'acort a estudis filogenético de 2010, es va demostrar que P. palaestina i P. terebinthus són entitats morfològica, ecològica i genèticament similars per lo que es va postular que abdós espècies deuria ser fusionades, convertint-se P. palaestina en un sinònim de P. terebinthus. Els fulls d'abdós espècies són imparpinnadas i paripinnadas, en 6 a 11 folíols té de 6 a 11 cm i ovadas a estretament ovadas en un àpiç acuminado o mucronado.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Els fruts de P. palaestina es coneixen en àrap com butom. Són comestibles i es venen en els mercats. En el Mig Oriente, les frutes madures crues o torrades de P. palaestina es molen i es mesclen en atres plantes aromàtiques per a elaborar el cridat zaatar, un aliment que es consumix diàriament en pa, oli d'oliva i té. El propi zaatar es pot classificar segons el seu contingut en plantes aromàtiques de major o menor cost, afectant açò el sabor i la calitat. El zaatar que conté fruts de P. palaestina es considera d'alta calitat.[1]

Us medicinal

[editar | editar còdic]

És una planta medicinal que s'ha utilisat com un agent anticancerígeno per a tractar els càncer en la próstata, cólon, mames, fege, estòmec, bazo i úter. S'han determinat que P. palaestina té propietats antimicrobianas, antioxidants, antifúngicas i antiinflamatorias.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Terebinto, elá (Israel), mastaki (Palestina)[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Composition of the Essential Oil of Leaves, Galls, and Ripe and Unripe Fruits of Jordanian Pistacia palaestina Boiss.».Journal of Agricultural and Food Chemistry.52(3)
    572–576.ISSN 0021-8561.doi:10.1021/jf034773t.Consultat el 2021-05-15.
  2. «Tropicos | Name - Pistacia terebinthus L.». legacy.tropicos.org. Consultat el 2021-05-15.
  3. «Pistacia palaestina Boiss. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultat el 2021-05-15.
  4. «Tropicos | Name - Pistacia palaestina Boiss.». legacy.tropicos.org. Consultat el 2021-05-15.
  5. «The taxonomic rànquing of Pistacia terebinthus and P. palaestina.».NUCIS Newsletter.Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries (IRTA).(9)
    39-40.Consultat el 15 de maig de 2021.
  6. 6,0 6,1 «Separation and identification of phenolics and flavonoids from wild Pistacia palaestina extract and its antioxidant activity».Journal of Medicinal Plants Research.14(7)
    317–325.ISSN 1996-0875.doi:10.5897/JMPR2020.6969.Consultat el 2021-05-15.