Pistacia palaestina
Pistacia palaestina és un arbre caducifilio comú que creix en maquis i garrigas, en associació en Quercus calliprinos, principalment en tossals i montanyes de Palestina, Líban, Síria, Turquia i illes adjacents en el Alce mediterràneu.[1] Prospera en entorns com el bosc i xara mediterrànea, encara que també en zones més desertes.
En espanyol rep el nom de terebinto a raïl del Pistacia terebinthus, que alguns botànics consideren la mateixa espècie, i uns atres una subespecie de l'última. La Pistacia terebinthus creix en una àmplia zona de la conca del Mediterràneu, des de Marroc i Portugal a Grècia i Turquia. No obstant, al 2021 P. palaestina és reconeguda com una espècie acceptada per Tropicos i no resolta en The Plant List.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pistacia palaestina va ser descrita per primera volta per Pierre Edmond Boissier i la descripció publicada en Diagnoses Plantarum Orientalium Novarum, ser. 1 9(1) en 1849.[4] Pertany a la secció Pistacia del gènero Pistacia.
En 1883 Engler va considerar a Pistacia palaestina com una varietat de Pistacia terebinthus. En 1952 Zohary va considerar a P. palaestina com una espècie distinta. Després, en 1967, Yaltirij va considerar a P. palestina com una subespecie de P. terebinthus denominant-la P. terebinthus subsp. palaestina.[5]
D'acort a estudis filogenético de 2010, es va demostrar que P. palaestina i P. terebinthus són entitats morfològica, ecològica i genèticament similars per lo que es va postular que abdós espècies deuria ser fusionades, convertint-se P. palaestina en un sinònim de P. terebinthus. Els fulls d'abdós espècies són imparpinnadas i paripinnadas, en 6 a 11 folíols té de 6 a 11 cm i ovadas a estretament ovadas en un àpiç acuminado o mucronado.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Els fruts de P. palaestina es coneixen en àrap com butom. Són comestibles i es venen en els mercats. En el Mig Oriente, les frutes madures crues o torrades de P. palaestina es molen i es mesclen en atres plantes aromàtiques per a elaborar el cridat zaatar, un aliment que es consumix diàriament en pa, oli d'oliva i té. El propi zaatar es pot classificar segons el seu contingut en plantes aromàtiques de major o menor cost, afectant açò el sabor i la calitat. El zaatar que conté fruts de P. palaestina es considera d'alta calitat.[1]
Us medicinal
[editar | editar còdic]És una planta medicinal que s'ha utilisat com un agent anticancerígeno per a tractar els càncer en la próstata, cólon, mames, fege, estòmec, bazo i úter. S'han determinat que P. palaestina té propietats antimicrobianas, antioxidants, antifúngicas i antiinflamatorias.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Terebinto, elá (Israel), mastaki (Palestina)[6]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Inflorescència. -
Pistacia afegint roig al paisage del mont Meron, Israel
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Composition of the Essential Oil of Leaves, Galls, and Ripe and Unripe Fruits of Jordanian Pistacia palaestina Boiss.».Journal of Agricultural and Food Chemistry.52(3)
- 572–576.ISSN 0021-8561.doi:10.1021/jf034773t.Consultat el 2021-05-15.
- ↑ «Tropicos | Name - Pistacia terebinthus L.». legacy.tropicos.org. Consultat el 2021-05-15.
- ↑ «Pistacia palaestina Boiss. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultat el 2021-05-15.
- ↑ «Tropicos | Name - Pistacia palaestina Boiss.». legacy.tropicos.org. Consultat el 2021-05-15.
- ↑ «The taxonomic rànquing of Pistacia terebinthus and P. palaestina.».NUCIS Newsletter.Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries (IRTA).(9)
- 39-40.Consultat el 15 de maig de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 «Separation and identification of phenolics and flavonoids from wild Pistacia palaestina extract and its antioxidant activity».Journal of Medicinal Plants Research.14(7)
- 317–325.ISSN 1996-0875.doi:10.5897/JMPR2020.6969.Consultat el 2021-05-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pistacia palaestina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.