Piràmide estratificada
La piràmide estratificada (en àrap: il-haram il-midawwar, الهرم المدور), també coneguda com a piràmide de Jaba, és una piràmide escalonada en ruïnes que es va construir durant la Dinastia III d'Egipte (2686-2613 a. C.) i està ubicada en la necròpolis de Zawyet el-Aryan, prop d'El Caire (Egipte). No se sap en certea quí va ordenar la seua construcció, encara que s'atribuïx al faraó Jaba. L'arquitectura de l'estructura és molt similar a la del complex funerari de Sejemjet i per això es pot datar en total seguritat en l'época de la dinastia III.
La piràmide va ser excavada a principis de el XX per dos equips diferents que varen oferir senyes contradictòries sobre el tamany de l'estructura i el número de cambres subterrànees. Les excavacions no varen trobar objectes arqueològics de valor, ni tampoc restants de cap enterrament real, per lo que no està clar si la piràmide es va usar per a enterrar a un faraó o simplement va ser abandonada despuix de la mort prematura del sobirà.
En el moment de la seua construcció la piràmide estava rodejada d'una necròpolis composta per numeroses mastabas pertanyents a alts funcionaris de la dinastia III. En el costat este de la piràmide es va alçar un temple mortuorio i a varis centenars de metros de distància va deure existir un temple de la vall. En l'actualitat, la piràmide es troba dins d'una zona militar d'accés restringit, lo que ha impedit prospeccions arqueològiques en temps recents.
Història de les investigacions
[editar | editar còdic]La piràmide estratificada va ser examinada i les seues afores explorades en 1839 per l'ingenier i egiptòlec britànic John Shae Perring. Poc despuix, en 1848, la piràmide va ser identificada com a tal per l'egiptòlec i llingüiste prusiano Karl Richard Lepsius, que la va incloure en el número XIV de la seua pionera llista de piràmides.[1][2] Casi quatre décades despuix, en 1886, l'egiptòlec francés Gaston Maspero va buscar sense èxit l'entrada als passages subterràneus de la piràmide, la qual va ser localisada per l'arqueòlec Jacques de Morgan en 1896.[3] Este últim va portar a terme excavacions en la piràmide, pero es va detindre quan tan sol havia rebujat els primers escalons de l'escala de descens.[4][5]
En 1900 l'egiptòlec italià Alessandro Barsanti va realisar noves investigacions en el lloc,[3] gràcies a les quals va descobrir el conducte de descens vertical que du a la cambra sepulcral. Barsanti, veent que varis corredors i cambres semblaven inacabats i estaven buits, va considerar que la piràmide mai s'havia usat.[3] Poc despuix, entre 1910 i 1911, els arqueòlecs nortamericans George Andrew Reisner i Clarence S. Fisher també varen treballar en el jaciment,[6] excavant els exteriors nort i est de la piràmide, aixina com el cementeri que la rodeja.[2][4][5][7] Les dimensions de l'estructura estimades per Barsanti, Reisner i Fisher diferixen notablement, i inclús el número de cambres subterrànees que varen contabilisar també és distint.[8] Des de 1970 la piràmide queda dins d'una zona militar d'accés restringit i per això no s'ha pogut mamprendre cap campanya arqueològica posterior al treball superficial de Reisner i Fisher,[4][5] raó per la qual no se sap en exactitut qué hi ha baix de la piràmide estratificada. Ademés, l'exterior de l'estructura escalonada està molt deteriorat i parcialment cobert d'arena, lo que impedix fer estimacions precises de les seues dimensions.[8]
Descripció
[editar | editar còdic]
La piràmide estratificada està molt propenca a la necròpolis de Zawyet el-Aryan, 8 km al suroest de Guiza i 7 km al nort de Saqqara.[4][5][9] L'estructura principal s'alça sobre una loma just per damunt de la planura aluvial del ric Nilo.[9]
Superestructura
[editar | editar còdic]La piràmide té una base quadrada de 84 m de costat, dimensions alguna cosa inferiors a les de les piràmides escalonades de Zoser i Sejemjet. Basant-se en les dimensions de la piràmide escalonada de Zoser, l'arqueòlec francés Jean-Philippe Lauer va estimar que la Piràmide estratificada estava destinada a contar en cinc escalons i podria haver-se elevat fins als 42 o 45 metros d'altura.[10] En l'actualitat solament s'aprecien dos escalons i la seua altura és de 17 m. L'estat ruïnós de l'estructura permet vore el seu núcleu, que és un montícul format per blocs irregulars i cascajos extrets de la zona.[6] Este núcleu està rodejat d'un murete de 2,6 m de gruixa feta de la mateixa pedra i que a la seua volta queda envolt per catorze capes de rajoles de fanc units en morter d'argila, també de 2,6 m d'esgambi, colocats casi en vertical en un àngul d'inclinament de 68°.[6][4][5]
Si la piràmide va aplegar a terminar-se o no, és motiu de discrepància entre els estudiosos. L'egiptòlec Rainer Stadelmann creu que l'estructura sí es va terminar, pero uns atres, com Miroslav Verner, pensen que es va deixar inacabada per la mort prematura del faraó.[4][5] El fet és que no hi ha restants del revestiment pétreo exterior que solien tindre les piràmides, alguna cosa que recolza l'idea de que mai es va terminar.[9] En la base de la piràmide es varen trobar rajoles de fanc que no pertanyen a la seua estructura i s'han interpretat com a restants d'una rampa de construcció.[9]
Subestructura
[editar | editar còdic]
La disposició de les estructures subterrànees de la piràmide és molt similar a la del complex funerari de Sejemjet. Per això l'egiptòlec nortamericà Mark Lehner i uns atres han sugerit que abdós piràmides varen deure construir-se en la mateixa época.[9]
L'entrada al complex subterràneu està ubicada en la cara est, una disposició que no es tornaria a repetir fins a la construcció de la piràmide de Sesostris II, casi mil anys despuix. Els egiptòlecs Vito Maraglioglio i Celest Rinaldi varen propondre que esta peculiaritat va ser elegida pels arquitectes egipcíacs en la finalitat de deixar lliure la cara nort de la piràmide per a alçar allí un temple.[11] Aidan Dodson va demostrar no obstant que en esta disposició la rampa de construcció hauria «incidit en l'edificació d'un temple en la cara nort de forma encara més perjudicial». En el seu lloc, opina que esta atípica entrada en el costat este és el resultat del desig dels arquitectes de permetre un accés senzill a les cambres d'almagasenament de la piràmide, ubicades immediatament baix d'esta entrada oriental.[8]
L'accés conduïx immediatament a una empinada escala de 36 m i després cap a avall a un corredor que es dirigix a l'oest. Este corredor termina en un conducte vertical recte, en la part superior del qual comença el denominat corredor superior, un passage inacabat que es dirigix al sur, cap a l'interior de la piràmide. En el fondo del conducte vertical hi ha un creuament en forma de T. Cap a l'esquerra, este creuament du al sur al corredor inferior, a mitat del com hi ha una estreta escala, tant que un sarcòfec a penes passaria, i al final del mateix s'obri la cambra sepulcral del faraó. En la zona de l'escala, Barsanti va dibuixar una atra galeria que es dirigia sobre la cambra funerària, pero esta no apareix en els dibuixos realisats per Reisner i Fisher.[4][5] Cap a la dreta del creuament en forma de T està el sistema de galeries en forma d'O, que vist en planta té forma de pentine perque dona accés a un renc de 32 cambres, possiblement per a almagasenar l'aixovar funerari.[4][5] La galeria que varen trobar els arqueòlecs estava «neta i buida, tal i com varen deure deixar-l'els obrers».[9]
La cambra funerària està situada a 26 m baixe terra, té una planta casi quadrada de 3,63 m × 2,65 m i un sostre de 3 m d'altura. No es varen trobar en el seu interior restants de cap sarcòfec, lo que unit a la galeria i les cambres completament buides fa pensar en una prematura mort del faraó.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lepsius, 1849, p. 128.
- ↑ 2,0 2,1 Lehner, 1996, pp. 507-522.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Barsanti, 1901, pp. 92-94.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Stadelmann, 2007, pp. 425-431.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Verner, 1999, pp. 174-177.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Reisner y Fisher, 1911, pp. 54-59.
- ↑ Dunham, 1978.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Dodson, 2000, pp. 81-90.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Lehner, 2008, p. 96.
- ↑ Lauer, 1962, pp. 19-22.
- ↑ Maragioglio y Rinaldi, 1963, pp. 41-49.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Barsanti, Alexandre (1901). Ouverture de la pyramide de Zaouiet el-Aryân (en francés), El Caire: Institut français d'archéologie orientale.
- Dodson, Aidan (2000). The Layer Pyramid of Zawiyet El-Aryan Its Layout and Context (en anglés), American Research Center in Egypt.
- Dunham, Dows (1978). Zawiyet el-Aryan - The Cemeteries Adjacent To The Layer Pyramid (en anglés), Boston: Museum of Fine Art. ISBN 978-0-87846-108-0.
- Lauer, Jean-Philippe (1962). Els pyramides à degrés (IIIe Dynastie) (en francés), París: Institut français d'archéologie orientale.
- Lehner, Mark (1996). Peter Der Manuelian (ed.). Z500 and The Layer Pyramid of Zawiyet-el-Aryan (en anglés), Boston: Museum of Fine Arts. ISBN 978-0878463909.
- Lehner, Mark (2008). The Complete Pyramids (en anglés), Londres: Thames & Hudson. ISBN 978-0-500-28547-3.
- Lepsius, Karl Richard (1849). Denkmäler aus Aegypten und Aethiopien (en alemà), Berlín: Nicolaische Buchhandlung.
- (2000) Ian Shaw (ed.). The Oxford History of Ancient Egypt (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-815034-2.
- (1963) L'architettura delle Piramidi Menfite II. La Layer pyramid vaig donar Zauit-el-Aryan i li minori piramidi attribuite alla III dinastia (en italià), Rapallo: Tipografia Canessa.
- (1911) The Work of the Harvard University - Museum of Fine Arts Egyptian Expedition (Zawiyet el-Aryan Pyramid) (en anglés), Boston: Museum of Fine Arts.
- (2007) Zahi A. Hawass, Janet Richards (ed.). King Huni: His Monuments and His Plau in the History of the Old Kingdom (en anglés), El Caire: Consell Suprem d'Antiguetats d'Egipte.
- Verner, Miroslav (1999). Die Pyramiden (en alemà), Wiesbaden: Rowohlt. ISBN 3-499-60890-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirámide estratificada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.