</noinclude>

Piràmide Cestia
La piràmide Cestia

La piràmide Cestia o piràmide de Cayo Cestio és una piràmide d'estil egipcíac que es troba en Roma, junt a la Porta Sant Paolo i al cementeri protestant de la ciutat.

Història

Es va construir entorn als anys 18 i 12 a. C. com sepulcro per a Cayo Cestio Epulón, magistrat. La seua base, quadrada, té al voltant de 30 metros de costat, i alcança una altura de 36,40 metros. Està recoberta de marbre, encara que la seua construcció interna està realisada en rajola.

En els costats oriental i occidental es troben sengles inscripcions en llatí a on es registra tant el nom de Cestio, com les circumstàncies de la construcció, que segons estes va durar 330 dies.

El text de les inscripcions és:

  • C. Cestia L.F. Pob. Epulo pr. tr.pl. VII vir epulonum
  • Opus apsolutum ex testament diebus CCCXXX arbitratu L. Ponti P.F. Cla. Melae heredis et Pothi L.

En l'época dels césares, comencen a construir-se en Roma tombes jagantesques, algunes d'elles, com la de Cayo Cestio, inspirada en models de l'Egipte dels ptolomeos. En temps passats es va pensar que la piràmide era la tomba de Rem. En el III, la piràmide es va incloure en la muralla aureliana.

Arquitectura

La piràmide va ser construïda al voltant del 18–12 a. C. com una tomba per a Cayo Cestio, un magistrat i membre d'un dels quatre grans Coleges en Roma, el Septemviri Epulonum. És de rajola i morter cobert en lloses de marbre blanc travertino, que medix 100 peus romans (29,6 m) de costat en la base i 125 peus romans (37 m) d'altura.

En l'interior es troba la cambra funerària, un simple volta de canó de cavitat rectangular que medix 5,95 metros de llarc, 4,10 m d'ample i 4,80 m d'alt. Quan va ser redescubierta en 1660, la cambra va ser trobada decorada en fresca, que varen ser plasmats en gravats per Pietro Santi Bartoli, pero solament els rastres de les fresca originals permaneixen ara. No hi havia rastre de qualsevol atre contingut en la tomba, que havia segut saquejada en l'antiguetat. La tomba havia segut sagellada quan va ser construïda, sense entrada exterior; no és possible per als visitants accedir a l'interior, llevat en un permís especial que per lo general només es concedix als estudiosos.

Vore també

Bibliografia

  • VVAA, "Sepulcrum C. Cestii", E. Nash (ed.), Bildlexikon zur Topographie dones antiken Rom, vol 2, 1962, pp. 321–323