Anar al contingut

Pioneer 4

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pioneer 4

La Pioneer 4 va ser una sonda no tripulada del programa Pioneer de la NASA, llançada en març de 1959 en l'objectiu de realisar un sobrevole de la Lluna i entrar en òrbita heliocéntrica. La sonda va conseguir els objectius prevists. Va ser la primera sonda nortamericana que conseguia escapar de la gravetat de la terra. Va seguir estant en òrbita heliocéntrica fins a l'any 1960, últim moment en el que es va poder contactar en ella.

La missió

Despuix d'un llançament sense problemes el 3 de març de 1959 a les 17:11 UT, la Pioneer 4 va conseguir el seu objectiu primari: una trayectòria Terra-Lluna i transmetre senyes de radiació a la Terra.

La sonda va passar a 60 000 km de la superfície llunar (sobre el punt 7.2° I, 5.7° S) el 4 de març de 1959 a les 22:25 UT, a una velocitat de 7230 km/h. La distància no va ser la suficient per a activar el sensor fotoeléctrico. La sonda va transmetre senyes sobre la radiació durant 82 hores, fins a una distància de 658 000 km. Despuix va entrar en una òrbita heliocéntrica, el 18 de març de 1959 a les 01:00 UT. Es va poder seguir la seua senyal fins a 1960.

Disseny de la sonda

La Pioneer 4, de la mateixa manera que la Pioneer 3, era una sonda en forma de con, de 51 cm d'altura i 23 cm de diàmetro en la seua base. El con estava fabricat de fibra de vidre, recobert d'una fina capa d'or,per a que fora conductor i pintat en bandes de color blanc per a mantindre la seua temperatura entre els 10 i els 50 °C. En la punta del con, disponia d'una chicoteta antena. En la seua base estaven les bateries de mercuri junt en el sensor fotoeléctrico, pensat per a activar-se en passar sobre la superfície llunar a menys de 30 000 km; en el centre del con hi havia els alimentadors elèctrics i dos tubos Geiger-Müller.

Referències

  • NASA. «Pioneer 4» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2009.

Vore també