Anar al contingut

Pinus kesiya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinus kesiya MtUgo.jpg
Pinus kesiya (Pinus kesiya)

Pinus kesiya és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les Pinaceae, un dels pis més estesos per Àsia.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua àrea de distribució s'estén pel sur i l'est des de les tossals Khasi del noreste de l'estat hindú de Meghalaya d'a on té el seu nom fins al nort de Tailàndia, Birmània, Laos, l'extrem sur de China, Vietnam i les Filipines. La població original de Pinus kesiya és especialment densa en la Índia i Birmània i prou dispersa en el restant del seu territori natural. És una important espècie cultivada en el restant del món, incloent el sur d'Àfrica i Sudamérica.[1]

La població filipina és coneguda a voltes com Pinus insularis; no obstant, actualment es pensa que és sinònim de P. kesiya. La ciutat de Baguio rep el malnom de "Ciutat dels Pins", per tindre eixemplars destacats d'este arbre.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança els 30-35 m d'alt en un tronc recte i cilíndric. La corfa és grossa de pardo obscur, en profundes fissures llongitudinals. Les branques són robustes, pardo rojós des del segon any, les ramillas són horisontals i caedizas. Les fulls són acículas, vert obscur, normalment 3 per fascículo, 15-20 cm de llarc, la baïna del fascículo 1-2 cm de llarc i persistent. El estróbilo és ovoide, 5-9 cm de llarc, a sovint curvat cap a avall, a voltes llaugerament distorsionat; les escamas dels cons de segon any són denses, el umbo una miqueta convexo, a voltes agudamente espinós. Les escamas tenen crestes llongitudinals i travesseres creuant el mig de la superfície de la escama. Les llavors són aladas, 6-7 mm de llarc en un ala d'1,5-2.5 cm. La polinisació es produïx a mitan de la primavera, en els cons madurant 18-20 mesos despuix.

Pinus kesiya usualment creix en arboletas muras, o mesclats en arbres de full ample, pero no forma boscs oberts de pi.

Us comercial

[editar | editar còdic]

La fusta suau i llaugera del Pinus kesiya pot usar-se per a diverses aplicacions, incloent caixes, polpa de paper i postes elèctrics temporals. S'usa intensament per a fusta, talant-se tant en boscs naturals com en cultius.[2]

La resina de bona calitat no és abundant i no es va usar molt llevat en l'época colonial espanyola en les Filipines per a la producció de trementina.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus kesiya va ser descrita per Royle ex Gordon i publicat en Gardeners' magazine. London 16: 8. 1840.[3]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]

kesiya: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les tossals Khasi.

Sinonímia
  • Pinus cavendishiana Parl.
  • Pinus insularis var. khasyana (Griff.) Chiula
  • Pinus kasya Parl.
  • Pinus kasya Royle ex Parl.
  • Pinus khasia Engelm.
  • Pinus khasya Hook.f.
  • Pinus khasyana Griff.[5][6][7]
var. langbianensis (A.Chev.) Gaussen ex Bui
  • Pinus insularis Endl.
  • Pinus insularis var. langbianensis (A.Chev.) Chiula
  • Pinus kesiya subsp. insularis (Endl.) D.Z.Li
  • Pinus langbianensis A.Chev.
  • Pinus taeda Blanco
  • Pinus timoriensis Loudon

Noms locals

[editar | editar còdic]

Localment el Pinus kesiya es diu:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.ceh.ac.uk/sections/documents/enpinaceaecm_000.pdf "Conifers of Vietnam - An illustrated field guide for the most important forest trees", Pinaceae section (Publicat pel Centre for Ecology and Hydrology of the Natural Environment Research Council, Regne Unit.
  2. També en "Conifers of Vietnam - An illustrated field guide for the most important forest trees", Pinaceae section, pgs.42-43.
  3. «Pinus kesiya». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'abril de 2013.
  4. En Noms Botànics
  5. «Pinus kesiya». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 9 d'abril de 2013.
  6. Pinus kesiya en PlantList
  7. Taxonomic notes de Pinus kesiya, en conifers.org.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons