Pila de llima
- Si està buscant instruccions sobre com construir una bateria de llima per a usar en una pera led, veja Plantilla:Wikibooks-inline.
La pila de llima és un experiment propost com a proyecte en molts llibres de text de cièncias. Consistix en insertar, en un llima, dos objectes fets de metalés diferents, per eixemple un tacha galvanizado de zinc (també denominat cincado) i una moneda o tacha de coure (també és possible en una tacha de ferro). Estos dos objectes funcionen com electrodos, causant una reacció electroquímica per mig del suc de llima que genera una chicoteta cantitat de corrent elèctrica.
L'objectiu d'este experiment és demostrar als estudiants cóm funcionen les bateries. En acabant de que la pila està ensamblada, es pot usar un multímetro per a comprovar el voltage generat, que usualment no supera 1 V i una corrent d'aproximadament 0,1 mA com a màxim.[1] El voltage i corrent produït és insuficient per a encendre un led estàndar, per a lo que es requeriria una bateria feta de vàries piles de llima. Es necessiten a lo manco dos piles conectades en série per a duplicar el voltage i vàries conectades en paralel per a alcançar corrents de l'orde de 5 mA. D'esta forma, es pot encendre un diodo led de baix voltage (aproximadament dos o tres volts).
Reaccions químiques
[editar | editar còdic]Una pila elèctrica és un dispositiu que convertix energia química en energia elèctrica per un procés químic transitori, despuix de la qual cosa cessa la seua activitat i han de renovar-se els seus elements constituents, ya que les seues característiques resulten alterades durant el mateix. Es tracta d'un generador primari. Esta energia resulta accessible per mig de dos terminals que té la pila, cridats pols, electrodos o borns. Un d'ells és el pol negatiu o càtodo i l'atre és el pol positiu o ànodo.
L'estructura fonamental d'una pila consistix en dos electrodos, metàlics en molts casos, introduïts en una dissolució conductora de l'electricitat o electrolito.cita requerida
Tècnicament ocorren l'oxidació i la reducció. [2]
En l'ànodo, el zinc és oxidado: zinc
En el càtodo, es reduïxen els ions d'hidrogen presents en el suc del limon:
- 2 H++ 2 i- → H2
Per a medir els voltages i intensitat, es conecta la punta del polímetre que va al pol positiu (+) al coure (punta roja) i al zinc l'atra punta del polímetre (punta negra) que va al pol negatiu (-). L'electrodo de zinc és una font d'electrons.[3]
La tensió i l'intensitat alcançades depenen de l'acidea de les llimes i del tamany i del metal dels objectes usats.
Metals
[editar | editar còdic]
Atres combinacions de metals (com magnesi i coure) són més eficients, pero generalment s'ampren zinc i coure perque són raonablement segurs i fàcils d'obtindre.
Usar una tira de magnesi en lloc del zinc deu duplicar, aproximadament, la corrent produïda en la cela de llima (aproximadament 240 µA en zinc i prop de 400 µA en magnesi) i també aumenta lleument la tensió (0,97 V en zinc i 1,6 V en magnesi).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.thenakedscientists.com/HTML/content/kitchenscience/exp/charging-ipods-with-lemons/
- ↑ «https://divulgadores.com/la-pila-de-limon/». Consultat el 27 d'abril de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2015. Consultat el 16 de febrer de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pila de limón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.