Pila Leclanché
La pila Leclanché o cela Leclanché és una cela electroquímica primària que va ser inventada i patentada per Georges Leclanché en 1866. Contenia una dissolució conductora (electrolito) de clorur d'amoni, un càtodo (pol positiu) de carbono, un despolarizador de diòxit de manganeso, i un ànodo (terminal negativa) de zinc.[1] La pila Leclanché era essencialment una versió independent d'una bateria de terra, i el seu disseny va ser prou copiat.[2] La química d'esta cela va ser més vesprada adaptada en èxit per a la fabricació de piles seques
Cela de vasija porosa
[editar | editar còdic]En la cela Leclanché original, el despolarizador, que consistia en diòxit de manganeso ensopit, estava empaquetat en una vasija porosa, i una barra de carbono s'introduïa en el centre per a que actuara com a càtodo. L'ànodo, que era una barra de zinc, estava sumergit junt en la vasija anterior en una dissolució de clorur d'amoni. La dissolució líquida actuava com el electrolito, que penetrava a través de la vasija porosa per a fer contacte en el càtodo.
Cela de blocs de aglomerado
[editar | editar còdic]En 1871, Leclanché va prescindir de la vasija porosa i la va reemplaçar per un parell de "blocs de aglomerado", adjunts a la placa de carbono per bandes de goma. Estos blocs estaven fets d'una mescla de diòxit de manganeso en aglutinants i pressionant la mescla en els mòles.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Electricitat industrial, Partix 1. Chester L. Dawes. Editorial Reverté, 1978 ISBN 8429130209 Pág. 62
- ↑ The Electrical Review, 1892. Pág. 68.
- ↑ Leçons de Physique; L. Margat-l'Huillier. Ilustracions de GILLARD. Éditions Vuibert et Nony, 1904.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pila Leclanché» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.