Phytolacca americana
Phytolacca americana és una espècie de la família Phytolaccaceae.[1] Algunes parts d'esta planta són altament tòxiques per al ganado i els sers humans, i es considera una plaga important per als agricultors. No obstant, algunes parts poden ser utilisades com a aliment, medicament o verí si es prepara correctament.
Descripció
[editar | editar còdic]Este arbust de fusta blana es tracta moltes voltes com una herba vivaz. Les seues estiuenques flors blanques van seguides de bayas blava purpúreo en autumne. Totes les parts de la planta són venenosas.
És nativa d'Amèrica del Nort, pero està naturalizada en gran part del món (Europa, Àsia...), moltes voltes com a planta invasora. En Espanya és freqüent vore-la en zones costeres o de climes suaus.[1]
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Fitoquímica
Diverses fonts discutixen els constituents químics notables de la planta.[2] Conté triterpenos saponinas : Fitolaccosida A, B, C, D, I, F, G (esculentosida I), fitolaccagenina, àcit jaligonico, àcit esculentico, 3-oxo-30-carbometoxi-23-norolean-12-en-28-oico , àcit fitolaccagenico, àcit oleanólico. Alcohols triterpénicos: α-espinasterol , α-spinasterol-β- D glucósido, 6-palmitílico-Δ7-estigmasterol-Δ- D glucósido, 6-palmytityl-α-spinasteryl-6- D glucósido. Uns atres: fitolaccatoxina, canthomicrol, astragalina, proteïna PAP-R, Pokeweed mitógenos, (PMW, una série d'glicoproteína), cariofileno, lectinas, tanino, almidó.
- Usos medicinals
Històricament Phytolacca americana s'ha utilisat com un remei popular pels natius americans i en la medicina tradicional chinenca com purgante, emético, un estimulant del cor i per a tractar el càncer, la picazón i la #sífilis. També va ser utilisat per les seues propietats anti-reumáticas i en 1820 en la farmacopea dels EE. UU. apareix esta planta com un analgésico i antiinflamatorio.[3][4] Estudis preliminars in vitro sobre una proteïna aïllada de Phytolacca americana indiquen activitat contra l'VIH i alguns tipos de cèlules canceroses, pero la seua eficàcia en la salut humana encara no ha segut examinada.[4]
- Atres usos
Una palesa s'ha presentat per a utilisar les seues toxines per a controlar el clòchina zebra.[5]
Alguns Phytolacca també es cultiven com a plantes ornamentals, principalment per les seues bayas atractives; una série de cultivares han segut seleccionats en grans panícules frutales.
Les Phytolacca són utilisades com a plantes d'alimentació per a les larvas d'algunes espècies de lepidòpters incloent l'arna lleopart jagant.
Les bayas de Phytolacca poden ser processades per a produir una tenyida o colorant de color roig.[6][7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Phytolacca americana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 441. 1753.[8]
Phytolacca: nom genèric que deriva de les paraules gregues: φυτόν (phyton), que significa "planta", i la paraula llatía lacca = "una roja tenyida".
americana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Amèrica.
- Varietat acceptada
- Phytolacca americana var. rigida (Small) Caulkins & R.I. Wyatt
- Sinonímia
- Phytolacca americana var. americana
- Phytolacca decandra L.[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Bledo carbonero de Cuba, carminero de Canàries, herba carmín, herba de la oblea, raïms d'Amèrica.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Phytolacca americana». Consultat el 27 de maig de 2023.
- ↑ Chinese Herbal Medicine, Matèria Medica 3rd Edition. Bensky, Donen; Steven Clavey, Erich Stoger. Eastland Press, 2004.
- ↑ Pokeweed
- ↑ 4,0 4,1 American Cancer Society. «Pokeweed». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2015. Consultat el 7 de giner de 2015.
- ↑ Method of controlling zebra mussels with extract of Phytolacca dodecandra
- ↑ «Poke (root, berry and ink)».
- ↑ «Pokeweed». Bio.brandeis.edu. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ «Phytolacca americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de giner de 2015.
- ↑ «Phytolacca americana». The Plant List. Consultat el 7 de giner de 2015.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1--559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1--983; 107(2): i--xx, 985--2286; 107(3): i--xxi, 2287--3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Phytolacca americana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Phytolacca americana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.