Physalaemus carrizorum
Physalaemus carrizorum és una de les espècies que componen el gènero d'amfibis anurs Physalaemus, pertanyent a la família dels leptodáctilos. Habita en selves subtropicales del nordest del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2018 pels herpetólogos Darío Elbio Cardozo i Martín Oscar Pereyra.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “INTA, camp anexe quarter Ric Victoria, en les coordenades: {{ |dms-lat=26°58′S |dms-long=54°29′O |dec-lat=-26.967 |dec-long=-54.483 |param=26_58_S_54_29_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, a una altitut de 550 msnm, Ruta Nacional 14 km 1025, Sant Vicente, departament Guaraní, Província de Missions, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MACN 35081; es tracta d'un macho, el que va ser capturat entre el 10 i el 18 de febrer de 1994 per J. C. Baciluk, J. Faivovich i M. López.[1]
Es troba depositat en la colecció de herpetología del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia-CONICET (MACN), ubicat en la ciutat de Buenos Aires, capital de l'Argentina.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Physalaemus es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: physa (“φυσα”) significa ‘bufar’ i laemus (laimos) és ‘gola’. L'epítet específic carrizorum és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el herpetólogo Gustavo R. Carrizo i als seus fills, Rodrigo i Ramiro.[1]
- Caracterisació i relacions filogenético
Si be la coloració varia entre els distints eixemplars, Physalaemus carrizorum presenta dorsalmente un patró cromàtic general de tènues bandes irregulars pardo-clares a grisáceas sobre un fondo més clar; destaca una franja negruzca que des del morro creua l'ull i, eixamplant-se, conclou en els costats del cos. La part superior del morro, les pates davanteres i una taca dorsal presenten tons vert-clars. Mostra ocelos inguinales negres, delimitats per una vora blanca, a la manera de “falsos ulls”. Ventralmente, sobre un fondo en tons de gris a gris clar es disponen taques irregulars obscures, més extenses cap a la gola i casi absents en la mitat posterior del cos. En alguns #espècimen, el centre del pit és recorregut longitudinalmente per una banda grisa-pàlida que naix en el mentó. En cuixes, regió inguinal i tébea mostra una vívida coloració rojosa. És un membre de el “grup d'espècies Physalaemus gracilis”.[1]
Physalaemus carrizorum pot diferenciar-se dels atres integrants del grup per les particularitats de la seua vora de cridada reproductiva, compost per notes en modulació lleument descendent; per presentar un tamany corporal gran (en promijos de 32,0 mm en els mascles i de 34,0 mm en les femelles), per tindre un cos d'aspecte prim, per exhibir un cap més llarc que ampla, per mostrar un plec supratimpánico desenrollat, per posseir en el centre de la pancha una franja llongitudinal sense pigmentació, per presentar glándulas inguinales mijanes, per un tindre tubèrcul tarsal i tubèrculs supernumeraris en els quatre membres.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Physalaemus carrizorum és una espècie exclusiva del centre i est de la província de Missions, en el nordest de l'Argentina, extrem nort de la regió mesopotámica d'eixe país. És provable que ocórrega també en sectors veïns en Brasil, en els estats de Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur. Habita en ambients selváticos en la ecorregión selva Paranaense, adscrita al bioma de la mata atlàntica.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Physalaemus carrizorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.