Anar al contingut

Phyllanthus niruri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Quebra-Pedra. Phyllanthus niruri.JPG
Chancapiedra (Phyllanthus niruri)

Plantilla:Referències adicionals Chancapiedra (Phyllanthus niruri), Phyllanthaceae, (no confondre en la Mimosa pudica) és una planta herbácea menuda de fins a 50 cm, anual i selvat d'orige americà i que ara pot trobar-se en moltes regions del món.[1] És coneguda en la medicina tradicional de diversos pobles tals com Brasil, Perú, el Carib i la Índia.[2]


Descripció

[editar | editar còdic]

És un menut arbust que creix a una altura de fins a 50 cm, selvat, anual i de talle empinat.[1] Els seus fulls són de 7 a 17 mm de llarc,[1] alternes, sésiles oblongas; flors menudes de color blanquecino-verdoso, solitàries, axilars, apétalas monoicas.

Els seus fruts de 2 a 3 mm de diàmetro, menuts en una càpsula comprimida i globosa; raïl llarga i poc ramificada; les llavors triangulars i verrucosas.

En el gènero Phyllanthus, els fulls del talle principal estan reduïdes i les de les branques laterals es disponen opostes en un pla com si foren folíols d'un full compost. No obstant, no deixen de ser fulls, i de les seues aixelles poden eixir flors, branques o #inflorescència depenent de l'espècie en particular.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Creix en la conca amazónica, també es cultiva en l'Índia. La Chancapiedra és una planta selvada que s'adapta be en diferents sols i pisos ecològics fins als 3000 m s.n.m. i en el Perú és abundant en totes les zones tropicals.

Orige

[editar | editar còdic]

És oriunda dels boscs plujosos del Amazònia de Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, Brasil i Veneçola.[1] Li la troba ara en atres àrees tropicals, incloses les de Bahames, Índia i China.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Phyllanthus niruri va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 2: 981–982. 1753.[3]

Varietats
Sinonímia
  • Diasperus niruri (L.) Kuntze
  • Niruris annua Raf.
  • Nymphanthus niruri (L.) Lour.
  • Phyllanthus lathyroides f. decoratus Standl. & Steyerm.[4][5]
subsp. lathyroides
  • Diasperus chlorophaeus (Baill.) Kuntze
  • Diasperus lathyroides (Kunth) Kuntze
  • Diasperus microphyllus (Mart.) Kuntze
  • Diasperus rosellus (Müll.Arg.) Kuntze
  • Phyllanthus chlorophaeus Baill.
  • Phyllanthus lathyroides Kunth
  • Phyllanthus microphyllus Mart.
  • Phyllanthus mimosoides Lodd.
  • Phyllanthus parvifolius Steud.
  • Phyllanthus purpurascens Kunth
  • Phyllanthus rosellus (Müll.Arg.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus williamsii Standl.
subsp. niruri
  • Niruris indica Raf.
  • Phyllanthus carolinianus Blanco
  • Phyllanthus ellipticus Buckley
  • Phyllanthus filiformis Pav. ex Baill.
  • Phyllanthus humilis Salisb.
  • Phyllanthus kirganelia Blanco
  • Phyllanthus lathyroides var. commutatus Müll.Arg.
  • Phyllanthus moeroris Oken
  • Urinària erecta Medik.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

Us en la medicina tradicional

[editar | editar còdic]
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.


Esta planta té múltiples usos en la medicina tradicional més coneguda per ser utilisada en les afeccions renals de càlculs en els renyons. S'ha utilisat com anti-inflamatorio, encara que és més coneguda per la seua propietat diurética i per al tractament dels càlculs renals (pedres en el renyó). Per esta última propietat se li dona el nom comú de "chanca pedra" o "quebra pedra". També s'usa per a l'Hepatitis B. Al contrari de lo que el nom popular sugerix, el té de Phyllanthus niruri, o té de Quebra Pedra, no funciona exactament dissolent o quebrant els càlculs en el sistema urinari. En un estudi realisat en el departament de Nefrología de la Universitat Federal de São Paulo (Unifesp) en 69 pacients durant tres mesos, no es varen trobar diferències significatives entre placebos i l'us del té d'esta herba en la cantitat de càlculs miccionados ni en el dolor, encara que sí en la cantitat de calcio. Se sugerixen majors estudis per a averiguar si els efectes que popularment se li assignen a esta herba es complixen.«Phyllanthus niruri normalizes elevated urinary calcium levels in calcium stone forming (CSF) patients» (en inglés). Consultat el 19 d'agost de 2014. «In this short-term follow-up, no significant differences in calculi voiding and/or pain relief between the groups taking P. niruri or the placebo were detected. (En este curt determini de seguiment, no es varen detectar diferències significatives en la micción càlculs i/o consol del dolor entre els grups que prenien P. niruri o el placebo.)»

Principis actius

[editar | editar còdic]

Entre els seus components trobem:

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Parapara'i (Paraguay),[6]

Barbasquillo (Colòmbia),[7] chancapiedra (Equador, Perú),[8] quebra pedra (Uruguay, El Salvador),[9] quebra pedra (Brasil),[10] rompepiedra (Argentina),[11] divendres sant (Colòmbia), arranca-pedras, yerba de Sant Pablo, flors amagades, huevito amagat (Veneçola),[12] Pedra Amagada (Nicaragua)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Phyllanthus niruri - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 2021-08-13.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Phytochemicals from Phyllanthus niruri Linn. and their pharmacological properties: a review».Journal of Pharmacy and Pharmacology.58(12)
    1559–1570.ISSN 0022-3573.doi:10.1211/jpp.58.12.0001.Consultat el 2021-08-13.
  3. ↑ «Phyllanthus niruri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  4. ↑ Phyllanthus niruri en PlantList
  5. ↑ «Phyllanthus niruri». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  6. ↑ Plantilla:Cita Damer
  7. ↑ Plantilla:Cita Damer
  8. ↑ Plantilla:Cita Damer
  9. ↑ Plantilla:Cita Damer
  10. ↑ Plantilla:Cita Damer
  11. ↑ Plantilla:Cita Damer
  12. ↑ Plantilla:Cita Damer

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Candolle, R. I. A. d. 1901. Plantae Madagascarienses ab Alberto Mocquerysio lectae. Bull. Herb. Boissier, sér. 2, 1(6): 549–587.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  5. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. González Ramírez, J. 2010. Euphorbiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 290–394.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  7. Ibarra Manríquez, G. & S. S. Colin. 1995. Llista florística comentada de l'Estació de Biologia Tropical "Els Tuxtlas", Veracruz, Mèxic. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  8. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
  9. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Phyllanthus niruri en el Viccionari., chancapiedra, quiebrapiedra i rompepiedra.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Phyllanthus_niruri&oldid=587389»