Phlaocyonini
Phlaocyonini és una tribu extinta de cánidos pertanyents a la subfamília Borophaginae. És un grup de cánidos que va ser endèmic d'Amèrica del Nort des del Oligoceno fins al Mioceno, entre fa aproximadament 33,3–5,3 millons d'anys, existint durant aproximadament
millons d'anys.[1]
El clado inclou els gèneros Cynarctoides i Phlaocyon. Els molar de Cynarctoides tenien corones en forma de mija lluna, de chicotet tamany. Phlaocyon tenia els cims dels molar redonejades pero de major tamany, en tendència a ser un hipercarnívoro (>75% de la dieta composta per carn).
Quatre espècies transicionales de Cormocyon i Desmocyon ocupen posicions intermiges entre Phlaocyonini i Cynarctina. Açò representa un increment gradual cap a individus de mijà tamany.[2]
Referències
- ↑ The Paleobiology Database. «Phlaocyonini» (en anglés). Archivat des de l'original, el 12 d'octubre de 2012. Consultat el 24 de maig de 2011.
- ↑ Wang, Tedford, Taylor. Phylogenetic systematics of the Borophaginae (Carnivora, Canidae). Bulletin of the AMNH
- Archivat el 10 de juliol de 2007 archivat en Wayback Machine.; no. 243.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phlaocyonini.