Phascolarctos
Phascolarctos (del grec antic phaskolos bossa o sac i arktos orso) és un gènero de marsupials diprotodontos de la família Phascolarctidae[1] composta per tres espècies, de les quals solament una (P. cinereus, comunament conegut per koala) no s'ha extinguit.[2] La major espècie era el P. stirtoni o koala jagant, que vivia en el Pleistoceno. Esta espècie es coneix únicament pels fòssils trobats en el llac Eyre i Tarkarooloo en el sur d'Austràlia.[3][4] Sobre la tercera espècie, el P. maris, es coneix poc.[5]
Referències
- ↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Bisby F.A., Roskov I.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.I., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (ret.). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2012.
- ↑ «Parks South Austràlia: Naracoorte Caves website». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2007.
- ↑ Prideaux, Gavin J.(2007).«Mammalian responses to Pleistocene climate change in southeastern Austràlia».Geology.35
- 33.doi:10.1130/G23070A.1.
- ↑ Phascolarctos maris, Paleobiology Database, läst 2 december 2012.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Phascolarctos.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phascolarctos.