Phalaenopsis equestris
Phalaenopsis equestris és una orquídea del gènero Phalaenopsis, de la subfamília Epidendroideae, nativa de Taiwan i Filipines.
Descripció
[editar | editar còdic]La Phalaenopsis equestris mostra un hàbit de desenroll monopodial. El rizoma es desenrolla erecto i en el seu extrem produïx dos grosses i carnosas fulls alterns i elíptiques cada any. Els fulls basals més velles cauen al mateix temps. La planta d'esta manera reté de quatre a cinc fulls. No tenen pseudobulbos i l'almagasenament d'aigua i substàncies de reserva es verifica en els seus fulls, de làmines àmplies i consistents.
El arracada apareix del talle que sorgix entre els fulls i florix en tot el seu esplendor durant vàries semanes, en una inflorescència llarga i ramosa (més d'un metro de llarga).
Les flors són variables en tamany i en color. Sépal dorsal oblongo-elíptic a ovoide-elíptic, puntagut, màrgens recurvados. Sépals laterals similars al dorsal, oblicuos, puntaguts, tornats d'arrere a avant. Pétals estrets romboideos, puntaguts o obtusos, màrgens recurvados, constreñidos cap a la base.
El disc de l'unió del lòbul intermig i dels lòbuls laterals forma una durícia subcuadrado.
La columna estovada de més de 9 mm de llongitut Les raïls són grosses i glabras. Es tracta d'una espècie molt utilisada en hibridacions com a suministrament de polen.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Orquídea epífita. En la naturalea es troben baix del dosel forestal en la humitat de la part baixa, protegides de la llum solar directa. Es desenrolla en troncs d'arbreés en abundant verdet d'a on les raïls de la planta trauen els nutrients en els restants de corfa de l'arbre. Es troben des del nivell de la mar fins a una altitut de 300 metros.
Cultive
[editar | editar còdic]Estes plantes no són molt exigents sobre el seu cultiu. Requerixen unes condicions mínimes que no són difícils de conseguir dins de les cases.
- Temperatura
- Es desenrolla be en la temperatura de la casa. Soporta temperatures d'entre 14 i 35 °C en preferència de temperatura durant el dia de 20-24 °C. Per a fer-la florir, cal mantindre una diferència de temperatura de 5 °C entre el dia i la nit durant un més.
- Llum
- Els Phalaenopsis preferixen una llum viva, sense el sol directe del periodo del migdia. El seu ideal està entre 15 000 i 20 000 lux. Per a això es poden situar junt a una finestra orientada a l'est o a l'oest, en un visillo o cortina fina de per mig. Sense que li done la llum directa del sol puix se li poden cremar els fulls. Les raïls d'estes orquídees són verdes, tenen clorofila per tant capaços de realisar la fotosíntesis, per lo que és convenient que estiguen en tests incoloras.
- Aigua
- De preferència no calcárea i sense clor (usar cartuchos filtrantes si l'aigua disponible és molt calcárea). La humitat ambiental deu estar situada entre el 50 i 60%, si be deu ser major quant més alta siga la temperatura.
- Recs
- Moderats. Cal deixar secar una miqueta el compost entre dos recs. Les raïls preferixen els compost en bon drenage. Disminuir els recs quan els nous pseudobulbos estiguen madurs. Algunes varietats preferixen que les raïls sequen ràpidament.
- Humitat
- Els agraden les #vaporisació.
- Aclareo
- Normalment al final de l'hivern o en la primavera, despuix de la floració. Toleren be els tiestos menuts. Utilisar de preferència un tiesto no poroso (res de tests de fanc cuit), a fi de no concentrar les sals minerals. Si no, es recomana d'humir el compost en aigua clara de tant en tant. Despuix del canvi de tiesto, esperar unes dos semanes abans de mamprendre el ritme normal de recs. Vaporizar el envés dels fulls.
- Substrat
- Granulometría de fina a mija, a pur de corfa de pi, atapulgita o argex (esferes de tamany variable), carbó vegetal, poliestireno. És convenient, no només en Phalaenopsis sino en orquídees en general, desinfectar el mig de cultiu previ a la seua utilisació. Un método eficaç i inocuo tant per a les plantes com per a l'ambient és conseguir la desinfecció per acció de la calor. El procés consistix en colocar en una asadera la mescla preparada ben humida i dur-la a forn convencional durant 20 minuts a temperatura de 180 °C cuidant de que no se seque en excés per a evitar que es creme. Retirar i deixar gelar completament. Una volta fret tornar a humir (en plantar el substrat sempre deu estar mullat).
- Abonaments
- Degut a que són plantes epífitas que viuen sobre troncs d'arbres i arrepleguen l'aigua de pluja que escurre no tenen grans exigències d'abonament. Venen abonaments especials per a elles, pero n'hi ha prou en usar un abonament per a plantes d'interior reduint la seua dosis a la quarta part, que aplicarem cada 10-15 dies en la floració i el restant del temps esporàdicament.
- Reproducció
- Produïxen innumerables llavors, pero difícils de germinar com no estiguen en simbiosis en un fongo. Per la qual cosa, el método més fàcil és per mig de Keikis (hijuelo que la planta mare emet en la vara floral, despuix de la floració). Per a estimular l'aparició de Keikis despuix de la floració, es talla la vara per damunt d'un nuc sobre la mitat de la seua llongitut. Després es retira en esment la pielecilla que cobrix els ulls dels entrenudos, en molt conte per a no danyar estos. En això conseguirem que els aplegue més llum. També es pot diluir un #bri de l'hormona de creiximent vegetal (benziladenina) en aigua i en un pinzell donar un fi toc en el tall per a estimular la seua aparició. Una volta el keikis ha emés unes raïls menudes es pot separar de la planta mare.
Història
[editar | editar còdic]Descrita per volta primera per Schauer en 1843 en el nom de "Stauroglottis equestris" procedent de plantes recolectades per Meyen en Luzón. En 1848, Lindley descriu esta planta en el nom de Phalaenopsis rosea d'una recolecta feta per Thomas Lobb, qui treballava per a l'establiment Veitch.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Phalaenopsis equestris va ser classificada per Heinrich Gustav Reichenbach i publicada en Linnea 22: 864. 1849.[1]
Phalaenopsis: nom genèric que procedix del grec phalaina = “palometa” i opsis = “paregut”, per les #inflorescència d'algunes espècies, que recorden a palometes en vol. Per això, a les espècies se'ls crida “orquídees palometa”.
- Varietats de Phalaenopsis equestris
- Phalaenopsis equestris (Taiwan (Hsiao Lan Yü) a Filipines).
- Phalaenopsis equestris var. rosea Valmayor & D.Tiu (1983)
- Phalaenopsis equestris f. aurea Christenson (2001)
- Phalaenopsis equestris f. cyanochila O. Gruss (2001)
- Stauroglottis equestris (Schauer, 1843)
- Phalaenopsis rosea (Lindl, 1848)
- Phalaenopsis stauroglottis (Hort., 1876)
- Phalaenopsis rosea var. deliciosa (Burb., 1882)
- Phalaenopsis riteiwanensis (Masamune, 1934)
- Híbrits naturals de Phalaenopsis equestris
- Phalaenopsis × veitchiana (Phalaenopsis equestris × Phalaenopsis schilleriana) (Filipines)
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Polinisació en orquídees
- Característiques de les orchidáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Phalaenopsis equestris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de març de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Harper, Tom. “Phalaenopsis Culture: Advice for Growing 20 Species.” Orchids Magazine, Volume 73, No. 2 (February 2004). Delray Beach, FL: American Orchid Society, 2004.
- Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd., 1991.
- Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. Nova York: Sterling Publishing Co., Inc., 1993.
- White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Séries Editor. Nova York: Houghton-Mifflin, 1996.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phalaenopsis equestris.
- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Phalaenopsis equestris.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phalaenopsis equestris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
