Perspectivisme
El perspectivisme és una doctrina filosòfica que sosté que tota percepció i ideació té lloc des d'una perspectiva particular (punt de vista cognitiu). Açò significa que hi ha molts esquemes conceptuals, o perspectives, possibles que determinen qualsevol juí de veritat possible, lo que implica que no hi ha forma de vore el món que puga ser considerada definitivament "verdadera", pero no propon necessàriament que totes les perspectives siguen igualment vàlides. El concepte va ser creat per Leibniz i desenrollat per Friedrich Nietzsche, qui va influir en filòsofs com José Ortega i Gasset. Segons Ernst Nolte i uns atres, Nietzsche hauria pres el concepte i el terme de Gustav Teichmüller.[1][2]
Punt de vista
[editar | editar còdic]El perspectivisme rebuja per impossible la metafísica objectiva i sosté que no hi ha evaluacions objectives que transcendixquen les formacions culturals o les designació subjectives. Per lo tant, no hi ha fets objectius i no pot haver coneiximent d'una cosa en sí mateixa. Açò separa la veritat del punt de vista particular (o únic) i significa que no hi ha absoluts ètics o epistemològics.[3] Això conduïx a una constant revaluaació de les regles (de la filosofia, del método científic, etc.) d'acort en les circumstàncies de les perspectives individuals.[4] La "veritat", llavors, es formalisa com una totalitat creada per l'integració de diferents punts de vista.
Sempre adoptem perspectives per defecte encara que no nos donem conte d'això i els conceptes individuals d'existència estan definits per les circumstàncies que rodegen a l'individu. La veritat és feta per persones i comunitats.[5] Esta visió diferix de molts tipos de relativisme, que consideren que la veritat d'una determinada proposició és alguna cosa que no pot ser evaluat respecte d'una "veritat absoluta" sense prendre en consideració la cultura i el context.
Interpretació
[editar | editar còdic]Richard Schacht, en la seua interpretació del pensament nietzscheano, sosté que el concepte pot expandir-se a una forma després d'un anàlisis més propenc revelen diferències de context i de regles per les quals dita idea pot ser validada. En conseqüència, pot dir-se que cada perspectiva queda subsumida en una mida objectiva general de la proposició baix examen i contribuïx, prenent en conte el context individual, a dita mida objectiva. No obstant això, el perspectivisme no implica cap método de desburgació ni una teoria estructural del coneiximent en general.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nolte, Ernst (1995) Nietzsche i el nietzscheanismo. Madrit: Aliança Editorial; p.15.
- ↑ Audi, R. (ed.) (1995) The Cambridge Dictionary of Philosophy. Cambridge et al.: Cambridge University Press; p. 790
- ↑ Mautner, Thomas (1997) The Penguin Dictionary of Philosophy. Londres i Nova York: Penguin Books. p. 418.
- ↑ Schacht, Richard (1985) Nietzsche. Nova York: Routledge & Kegan Paul. p. 61.
- ↑ Scott-Kakures, Dion (1992) History of Philosophy, HarperPerennial. p. 346.
- ↑ Schacht (1985), cit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perspectivismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.