Persea schiedeana
Persea schiedeana, cridat popularment ccoyul o pahuate és un arbre selvat del gènero Persea (mateix gènero del Persea americana). També és conegut com chute o shute en El Salvador;[1] yas en Costa Rica; chinín en Tabasco, Mèxic; chinini, chinene o pagua en Veracruz, Mèxic; chinitas en Sant Pedro Nécta, Guatemala; shunte o Chute en Hondures;[2][3]i xinene en Mèxic.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre l'altura del qual varia de 8 fins a 25 m, els tallos en llaugeres vellosidades o totalment plans. Fulls simples, alternes, làmines de 8–21 x 5–14 cm, ovalades a casi de forma redona, l'àpiç cortamente acuminado, la base obtusa a anchamente aguda, el marge sancer, pubescentes en el envés i pecioladas. #Inflorescència; tipo cims, axilars, de 10–15 cm de llarc, en numeroses flors blanc verdoso, pediceladas, tépals d'aproximadament 5 mm de llarc, densament pubescentes. Fruts tipo baya de 4 a 6 de diàmetro i de 8 a 10 cm de llarc, de forma esfèrica piriformes, de color vert o café en madurar, en una sola llavor en el seu interior.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba des de Mèxic fins a Colòmbia en altituts de 400 a 1,600 m s. n. m., en temperatura mija anual de 14 a 22 °C i en precipitació anual d'1,740 a 4,521 mm. En Mèxic es distribuïx de forma selvada específicament en els estats de Veracruz, Pobla, Oaxaca, Chiapas, Tabasco, Campeche, Quintana Rosegue i la partix sur de Tamaulipas.[6][7] La planura del Golf de Mèxic sembla ser l'àrea natural de dispersió per presentar àmplia variació genètica.[6]
És una espècie que creix i es desenrolla en clima càlit humit, semicálido humit, semicálido i templat humit.[8] En Mèxic es troba distribuït en la seua major part en selves o boscs i ocasionalment en pasturages.[5] Se li troba com a espècie d'importància en horts familiars, com a arbre d'ombra en alguns cafetales i de forma dispersa entre sistemes productius de dacsa i en potreros.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En el municipi de Jacaltenango, Guatemala, és part de la seua gastronomia i és un dels llocs que millor conserva esta planta; cada any es porta a terme la recolecció del frut cridat en este lloc coyew. És poc conegut en les zones urbanes, i el seu número s'ha reduït per l'establiment de plantacions de café i d'atres cultius en l'estat de Veracruz. El frut és considerat rellevant com a aliment en la conservació de mamífers selvats.[9] L'arbre tolera inundacions,[10] per lo tant ha segut estudiat per a controlar malalties de la raïl del albocat. Actualment, en Mèxic i Guatemala existix una pèrdua significativa del número d'arbres per la destrucció d'hàbitats naturals a on prospera.[11][9] És una espècie que no està considerada baix alguna categoria de risc d'acort a la norma 059 de la SEMARNAT 2010, en Mèxic; no obstant, està considerada com una espècie vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «shute | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-08-16.
- ↑ «shunte | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE». Consultat el 2024-08-16.
- ↑ «shunte | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-08-16.
- ↑ «xinene | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-08-16.
- ↑ 5,0 5,1 Chízmar, F. C. 2009. Plantes Comestibles de Centroamérica. Institut Nacional de Biodiversitat (INBio). Costa Rica. P 360.
- ↑ 6,0 6,1 Sánchez P. J. L. 1999. Recursos genètics d'albocat (Persea americana Mill.) i espècies afins en Mèxic. Rev. Chapingo S. Hort. 5:7-18.
- ↑ [enllaç trencat] (visitada el 10 dic 2015)
- ↑ 8,0 8,1 Joaquín, M. M. C.; J. G. Cruz-Castell; J. de la Creu, M. i O. De l'Ángel C. 2007. Distribució Ecogeográfica i Característiques del Frut de Persea schiedeana nees. En els Tuxtlas, Veracruz, Mèxic. Rev. Fitotec. Mex. Vol. 30 (4): 403 – 410.
- ↑ 9,0 9,1 Cruz-Castell, J. G.; De l'Ángel-Coronel, O.; De la Creu-Medina, J.; Joaquín-Martínez, M. C. Característiques morfològiques i bioquímiques de fruts de chinene (Persea schiedeana Nees.). Revista Chapingo Serie Horticultura, Vol. 13, Núm. 2, juliol-decembre, 2007, pp. 141-147Universitat Autònoma Chapingo. Chapingo, Mèxic.
- ↑ Smith, N. J. H.; Williams, J. T.; Plucknett, D. L.; Talbot, J. P. 1992.Tropical forest and their crops. Comstock Publishing Associates. Ithaca. USA. 554 p.
- ↑ López L. L.; A. F. Barrientos-Priego i A. Ben-Ya’acov. 1999. Variabilitat genètica dels bancs de germoplasma d'albocat preservats en l'Estat de Mèxic. Rev. Chapingo S. Hort. 5:19-23.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.etd.fcla.edu/uf/ufe0024534/bost_j.pdf
- [1]Naturaliste.
- Imàgens en Wikipedia commons
- Este artícul conté una traducció derivada de «Persea schiedeana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.