Persea barbujana
Persea barbujana (Cav.) Mabb. & Net Fel., coneguda en castellà com barbusano, és una espècie d'arbre perenne pertanyent a la família Lauraceae. És originària de la Macaronesia.[1][2][3]
Es tracta d'un dels arbres que componen el bosc de laurisilva.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de fins a 25 m d'altura que es pot diferenciar per les seues fulls ovalades, lluentes i de color vert obscur, en vora sancera alguna cosa revoluto, sense glándulas junt al nervi principal i freqüentment en agallas produïdes per la picadura del àcar específic Eriophyes barbujana.[4] La floració és abundant, disponent-se les flors en arracadas. La flor és hermafrodita, de color groguenc. Els fruts són ovoides i allargats, d'un a dos centímetros, en una cúpula curta i adquirint en la madurea un color negruzco.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es tracta d'un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries i de Madeira.
En Canàries està present en totes les illes a excepció de Lanzarote i La Graciosa, sent molt rara en Fuerteventura.
En Madeira es troba en la illa homònima i en Deserta Gran, estant considerada extinta en Porte Sant.
És característica dels ambients més secs i termófilos dels boscs de laurisilva. En Canàries creix entre els 300-1200 m s. n. m., mentres que en Madeira es localisa entre els 50-800 m s. n. m.[5]
Diversitat
[editar | editar còdic]Presenta dos subespecies acceptades:[2]
- P. barbujana subsp. barbujana, en totes les illes;
- P. barbujana subsp. ceballosii (Svent.), G.Kunkel, endèmica de l'illa de La Gomera.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser descrit originalment com Laurus barbujana pel botànic espanyol Antonio José de Cavanilles, sent publicat en Anals de Ciències Naturals en l'any 1801. Com Apollonias barbujana va ser publicat pel botànic alemà Alexander Karl Heinrich Braun en Verhandlungen dones Vereins zur Beförderung dones Gartenbaues in donen Königlich Preussischen Staaten en 1852. Finalment, en 2017 l'espècie va ser transferida al gènero Persea com a P. barbujana, sent publicat pels botànics David John Mabberley i Gonzalo Net Feliner en Mabberley's Plant-Book.[6][7][8][nota 1]
- Etimologia[9]
- Persea: nom genèric que deriva del grec perseia = de Pèrsia.
- barbujana: epítet latinissat a partir del nom vernàcul barbuzano.
- ceballosii: epítet dedicat al botànic espanyol Luis Ceballos Fernández de Còrdova.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[10]
- Apollonias barbujana (Cav.) A.Braun
- Apollonias canariensis (Willd.) Nees
- Laurus barbujana Cav.
- Laurus barbusana Lowe
- Laurus barbusano Hochst. ex Webb & Berthel.
- Laurus borbonia Meisn.
- Laurus canariensis Willd.
- Laurus carolinensis Meisn.
- Laurus foetens Brouss. ex Meisn.
- Laurus nitida Masson ex Meisn.
- Laurus reticulata Poir.
- Persea canariensis (Willd.) Spreng.
- Phoebe barbujana (Cav.) Webb & Berthel.
La subespecie ceballosii:
- Apollonias ceballosii Svent.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Tradicionalment la seua fusta obscura negra o rojosa, dura i resistent, ha segut apreciada en ebanisteria.[11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]P. barbujana es troba catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN, ya que té una gran extensió d'ocurrència i no hi ha indicis de #disminució actuals en la població. No obstant, la subespecie ceballosi té una extensió de presència molt restringida i una població de sol 64 individus.
Es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada, incloent-se la subespecie típica en el seu Anex II, i la subsp. ceballosii en l'Anex I.[12]
La subsp. ceballosii es troba ademés classificada com en perill crític en l'Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya.[13]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries i en Madeira com barbusano o barbuzano.
Encara que alguns autors la donaven en el passat com una paraula de procedència aborigen canària, l'opinió més generalisada és que es tracta d'un terme d'orige portugués, no coneixent-se no obstant el seu possible etimologia.[14][15][16]
En La Gomera es coneix a la subespecie ceballosi com barbusano blanc, pels seus fulls i troncs més pàlits, mentres que a la subespecie típica li la denomina barbusano negre.[9][17][18]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El nom "barbujana" (Cav, 1801) tinguera correctament ser "barbusana". J. Cavanilles va confondre el "s llarc" en la cèdula del seu colector francés per un "j". Vore ISBN 978-3-00-035268-3, pag. 191. NOTA: El "s llarc" va ser usat, en França i en Alemània, en el mig d'una sílaba, mentres el "s redó" - com li'l coneix hui - va ser usat solament al final d'una sílaba.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Apollonias barbujana (Cav.) A. Braun». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 12 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Apollonias barbujana (Cav.) A.Br.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 12 de maig de 2022.
- ↑ «Persea barbujana (Cav.) Mabb. & Net Fel.» (en anglés). The World Checklist of Vascular Plants (WCVP). Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (1988).Boletim Do Museu Municipal Do Funchal.40-43
- ↑ Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- ↑ «Laurus barbujana Cav., Anals Ci. Nat. iii. (1801) 52» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 12 de maig de 2022.
- ↑ «Apollonias barbusana A.Braun, in Verh. Befoerd. Gartenb. Preuss. xxi. (1852) 10» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 12 de maig de 2022.
- ↑ «Persea barbujana (Cav.) Mabb. & Net Fel., Mabberley's Pl.-Book 1102 (2017)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ 9,0 9,1 Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Persea barbujana (Cav.) Mabb. & Net Fel.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (1953).«#Síntesis de l'Economia de Canàries».Litografia i Imprenta Roel.
- 764.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (2004) «Apollonias barbujana subsp. ceballosi (Svent.) G. Kunkel», Ángel Banyares (ed.). [2], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 104-105. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ «barbusano» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ (2002) «barbuzano», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 234-235. ISBN 84-95691-32-9. «Etim. Del port[ugués]. barbuzano (¿En relació en barba, per l'aspecte físic de l'arbre? En el port[ugués]. de Galícia barbuzan significa 'l'home que té moltes barbes i ademés llargues, alborotadas i descuidades)»
- ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
- ↑ (1997).«Zoonimia i botànica en el Diccionari diferencial de l'espanyol de Canàries (Índex)».Estudis Canaris: Anuari de l'Institut d'Estudis Canaris.Institut d'Estudis Canaris.Sant Cristóbal de l'Estany:(42)
- 73-112.ISSN 0423-4804.Consultat el 13 de maig de 2022.
- ↑ «Apollonias barbujana». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 13 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1991) , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [3], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País de Gran Canària, pp. 107-108.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Persea barbujana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.