Pere Agramunt Font de Mora

Pere Agramunt Font de Mora

Pedro Agramunt Font de Mora (Valéncia, 12 de setembre de 1951-Valéncia, 24 de novembre de 2024) va ser un polític espanyol, diputat i senador en les Corts espanyoles fins a 2019. Va ser també president de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa entre 2016 i 2017.

Biografia

Els seus començos varen estar vinculats a l'activitat empresarial i al món associatiu dels que destaquen haver segut president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), president de la Confederació Interprovincial d'Empresaris de la Regió Valenciana (CIERVAL), i president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). La seua trayectòria política va començar en 1989 quan va concórrer a les eleccions generals i en 1990 va ser elegit president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, posició que va ocupar per espai de tres anys (1993). Va ser candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana en 1991 i president-portaveu del grup parlamentari del PP en les Corts Valencianes (1991 a 1993). Va ser diputat per la província de Valéncia en les eleccions generals d'Espanya de 1989, senador en les Eleccions generals d'Espanya de 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 i 2011 i diputat en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i eleccions a les Corts Valencianes de 1995.

En les eleccions generals de 2008 (IX Llegislatura), com a candidat al Senat per la circumscripció de Valéncia, va obtindre el major número de vots de l'història per eixa demarcació (746.478).^{cita requerida}

Agramunt va formar part de l'Assamblea del Consell d'Europa des de 2000. Des de 2013 fins a giner de 2016, va ser president del Grup del Partit Popular Europeu en el Consell d'Europa. Durant el temps de la seua presidència, la formació es va convertir en majoritària dins del Consell d'Europa, passant de tindre 171 a 203 parlamentaris (dels 648 membres que la componen, entre titulars i suplents) procedents de casi mig centenar d'estats europeus. La seua llabor va estar centrada en la defensa dels valors i principis europeus a partir de la dignitat de la persona, la llibertat i l'estat de dret. En setembre de 2015, va ser elegit candidat oficial a presidir l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa despuix de rebre el respal majoritari del seu grup polític en unes eleccions primàries celebrades este en Estrasburc (França). En concret, casi un 72% dels 203 parlamentaris de més de 40 països europeus que formen part del grup polític varen recolzar per votació directa i secreta la candidatura d'Agramunt front a la de l'atre candidat, el parlamentari francés, Jean Claude Mignon. Agramunt va fallir el 24 de novembre de 2024 als 73 anys despuix d'un fallo multiórganico, conseqüència d'una llarga maltia.

Controvèrsia

Despuix de la seua reunió, en març de 2017, en el president siri Bachar el Torreu, l'Assamblea del Consell d'Europa va encarregar una investigació independent sobre presuntes activitats de corrupció, encapçalada per Jean-Louis Bruguière, Nicolas Bratza i la jurista sueca Elisabet Fura. Esta va trobar "fortes sospites" de corrupció, incloent possibles donacions d'Azerbaiyan per a suavisar la crítica a les seues violacions dels Drets Humans.

Va dimitir el 6 d'octubre de 2017 alegant "raons personals" poc en acabant de que l'Assamblea li retirara la seua confiança i de que el seu propi grup, el Partit Popular Europeu, li'l demanara en 38 vots a favor i 26 en contra.

L'expresident s'ha defés dient que el seu viage a Síria va ser "en calitat de senador espanyol", rebujant oferir la seua opinió al comité d'investigació i culpant de l'escàndal a tercers interessos i confabulaciones per a conseguir destituir-li