Anar al contingut

Percepció selectiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La percepció selectiva és un tipo de biaix cognitiu que es dona en el procés de percepció quan el subjecte, en funció de les seues expectativas, selecciona un objecte d'atenció i desatén la partix restant de l'informació.

William James

La funció de la percepció selectiva per al propi subjecte residix en evitar un desbordament en el sistema cognitiu per la cantitat i diversitat de l'informació que rep. Açò mostra que la percepció selectiva té una doble utilitat, ya que filtra l'informació important per al subjecte i ademés elimina l'informació excessiva i innecessària per a la persona que la rep. Esta doble funció ya va ser promoguda pel sicòlec William James en l'any 1890.[1]

Estudis sobre els efectes de la percepció selectiva en els individus

[editar | editar còdic]

Segons explica Klapper en “Els efectes de la comunicació de masses” en 1960,[2] els espectadors o el públic general no són subjectes passius davant la publicitat o els mensages que busquen orientar el comportament dels individus, sino que estos mensages actuen com reforzadores de pensaments o conviccions preestablides en els subjectes que els perceben, encara que també poden ser potenciadores d'interessos vinguts de la seua rutina com els elements del seu entorn que interactuen en ell de forma continuada, per eixemple familiars o amics. Açò significa que estos estímuls només són eficaços si els subjectes estan prèviament interessats en el seu contingut, per lo que l'estudi mostra cóm la percepció selectiva actua en els subjectes, degut a que davant la remugada de mensages rebuts, els condicionen o mostren interés pels que estan orientats cap a les seues creències, conviccions o entorn.

Ademés dels estímuls percebuts gràcies als interessos propis, els subjectes també perceben mensages per lo que esperen del mateix mensage. Per eixemple si algú entra en una tenda en busca d'un refresc, serà més sumiso a la publicitat sobre begudes que existixca en la tenda que a la de qualsevol atre producte. Per una atra part, els subjectes també són més receptius davant mensages que s'ixquen de lo normal, per eixemple, una persona percebrà millor un desconte del 80% que un del 10%, ya que inconscientment considera el segon desconte com alguna cosa prou provable.[3]

En un estudi relacionat en l'efecte hostil en els mijos, els espectadors varen vore una gravació d'un partit de fútbol americà particularment violent entre Universitat de Princeton i Dartmouth. Els aficionats de Princeton varen registrar haver vist el doble d'infraccions comeses per l'equip de Dartmouth que les que varen vore els seguidors de Dartmouth. Un alumne de Dartmouth no va observar cap infracció comesa pel seu equip i erròneament va assumir que només li havien enviat part de la gravació, demanant que li enviaren el restant.[4]

Models de percepció selectiva visual

[editar | editar còdic]

En lo relatiu a la percepció selectiva visual podem trobar els models de Posner (1987) i de LaBerge (1995). Abdós autors identifiquen que la percepció d'un mensage no es realisa per mig d'una única acció, sino que seguix un procés.

El model de Posner[5] diferencia tres etapes en la percepció visual del mensage.

  1. Canvie atencional o orientació: Captar l'atenció del subjecte i desviar-la cap a la font del mensage.
  2. Enganche atencional: Moment en el que el subjecte escomença a processar la nova informació.
  1. Desenganche atencional: Fi de la percepció d'este mensage i canvi cap a atres estímuls.

El model de LaBerge[6] també diferencia tres etapes complementàries en el model anterior:

  1. Selecció: Moment en el que el subjecte selecciona este mensage per a percebre-ho.
  2. Preparació: L'acció de prestar atenció a este estímul.
  3. Manteniment: El temps que el subjecte dedica de forma continuada a la perceptivitat de dit mensage.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. James, W. (1890). The principles of psychology. New York: Henry Holt.
  2. Klapper, J. T. (1960). The Effects of mass communication. An analysis of research on the effectiveness and limitations of mass mija in influencing the opinions, values, and behavior of their audiences. Nova York: The Free Press.
  3. Kotler, P. et al (2012). Direcció de Màrqueting, 14.ª edició. Pearson Education.
  4. Hastorf, A. H. & Cantril, H. (1954). Ells varen vore un partit: Un estudi de casos. Diari de Psicologia Anormal i Social, 49, 129-134.
  5. Posner, M. I., Inhoff, A., Fredrich, R. J., i Cohen, A. (1987). Isolating attentional systems: A cognitive-anatomical analysis.
  6. LaBerge, D. (1995). Attentional processing: The brain's art of mindfulness. Cambridge, MA: Harvard University Press.