Penya de Martos

Archiu:PeñaMartos.JPG

Penya de Martos

Este artícul tracta sobre l'accident geogràfic. Per a la fortalea que corona el cim, vejau Castell de la Penya de Martos.

La penya de Martos és un promontori rocós format principalment per roques calcàreas i dolomías, en la base de la qual s'assenta la ciutat de Martos, en la Província de Jaén (Espanya). Es tracta d'una gran mole rocosa en forma troncocónica i en el cim de la qual s'ubiquen les ruïnes d'una fortificació medieval, el Castell de la Penya de Martos o fortalea alta de la ciutat.

La Penya de Martos, donada la seua estratègica situació, ha segut testic de diversos acontenyiments a lo llarc de l'història de Martos, aixina com la llegenda en la que segons la Mitologia Ibèrica, La Penya era anomenada la "tercera columna d'Hércules" i la qual apareix en alguns escrits tals com la novela de Francisco Delicat La Lozana Andalusa.

Geologia

La penya de Martos forma part dels Sistemes Prebéticos del conjunt de les Cordilleres Bètiques, i l'orige de les quals es remonta al Jurásico. Consta d'un únic bloc rocós desenraizado que segons pareix es va ser separant i desplaçant-se paulatinament, d'una serra propenca, a través del terreny arcilloso que predomina en la zona donant lloc a lo que coneixem com illa tectónica o klippe.

Les roques de la penya es tracten de roca sedimentaria d'orige químic composta bàsicament de dolomita, la composició química del qual és carbonat de calcio i magnesi; lo que es coneix com dolomía.

Fortificacions

Entre les construccions civils portades a terme en la Penya o voltants, existixen dos fortificacions defensives que daten de l'Edat Mija i que actualment es conserven alguns vestigis. Abdós fortificacions varen supondre importants bastions defensius que posseïa l'Orde de Calatrava contra la Conquista musulmana de la península ibèrica durant el VIII.

Fortalea alta

Artícul principal → Castell de la Penya de Martos.

S'ubica en el cim de la penya i es tracta de les ruïnes d'un antic castell alçat en el XIV per l'Orde de Calatrava. Va ser construït sobre les ruïnes d'una atra antiga fortalea àrap, que a la seua volta s'havia alçat sobre les ruïnes d'una atra primitiva fortificació ibero-romana. En 1985 va ser declarat monument històric i actualment es troba en estat de ruïna, conservant-se únicament alguns vestigis de la Torre de l'homenage aixina com alguns restants de la muralla.

Fortalea baixa

Artícul principal → Castell de la Vila de Martos.

S'assenta sobre un cerro rocós propenc a la base de la penya, en el que en época ibero-romana es trobava l'acrópolis de la ciutat de Tucci, convertit en época islàmica en hisn (castell fortificado). La seua estructura va ser alterada en successives ocasions, sent durant l'época cristiana, en l'Orde de Calatrava, quan es produïxca la més important reforma, la construcció en l'alcasser d'una gran Torre de l'homenage, aixina com atres diverses torres i muralles. Actualment es troba parcialment conservat.

• Vista parcial de la torre de l'homenage del Castell de la Penya.
  Vista parcial de la torre de l'homenage del Castell de la Penya.
• La silueta de la Penya pot ser vista des de localitats situades a 50 km.
  La silueta de la Penya pot ser vista des de localitats situades a 50 km.
• Vista de la Penya des del Parc Manuel Carrasco
  Vista de la Penya des del Parc Manuel Carrasco

Ruta

Archiu:FILE 0

Vista surest de la campiña marteña, des d'a on és possible iniciar l'ascens peu

Des de la ciutat de Martos és possible accedir al cim de la Penya en dos trams: el primer tram, el qual és possible realisar-ho tant a peu com en vehícul, discorre des del caixco històric de la ciutat a través d'un carrer que conduïx fins a l'àrea recreativa de l'Ermita de la Verge de la Victòria, situada en la base de l'ala surest de la penya. Des d'ací existix un camí senyalisat i serpeante a través de l'ala surest i que solament és possible iniciar-la a peu, en relativa facilitat. La duració del recorregut és aproximadament de 35 minuts i una volta en el cim és possible visualisar una espectacular vista de la ciutat de Martos i de la seua campiña.

A escassos metros del cim, en la partix noroest de la penya i de dificultosa accessibilitat, existix una creu de ferro que commemora el lloc en el que segons conta la llegenda varen ser despeñados els Germans Carvajales, a mans del rei Fernando IV de Castella.