Pentine de freqüències òptiques
Un pentine de freqüències o pentine espectral és un espectre format per llínees espectrals discretes i regularment espayades. En òptica, algunes fonts làser poden generar un pentine de freqüències.

Existixen varis mecanismes per a obtindre un pentine de freqüències òptic, com la modulació periòdica (en amplitut i/o fase) d'un làser d'ona contínua, la mescla de quatre ones en mijos no llineals o l'estabilisació del tren d'impulsos generat per un làser de modo bloquejat. S'han dedicat molts treballs a este últim mecanisme, que es va desenrollar a principis de el XXI i va conduir a que John L. Hall i Theodor W. Hänsch reberen la mitat del Premi Nobel de Física en 2005.[1][2][3]
La representació en el domini de la freqüència d'un pentine de freqüències perfecte és com un pentine de Dirac, una série de funcions delta espayades segons
a on és un número entero, és l'espayat entre dents del pentine (igual a la taxa de repetició del làser de modo bloquejat o, alternativament, la freqüència de modulació), i és la freqüència de desplaçament de la portadora, que és inferior a .
Els pentines que comprenen una octava de freqüència (és dir, un factor de dos) poden utilisar-se per a medir directament (i corregir les derives en) . Aixina, els pentines d'octava poden utilisar-se per a dirigir un espill piezoelèctric dins d'un bucle de realimentació de correcció de fase de envolvente portadora. Qualsevol mecanisme pel qual els dos graus de llibertat dels pentines i ) s'estabilisen genera un pentine que és útil per a mapear freqüències òptiques en la radiofrecuencia per a la medició directa de la freqüència òptica.
Aplicacions
editar- rellonges atòmics òptics
- sensors químics
- superláseres
- telecomunicacions
- química de disseny
- radar làser
Referències
editar- ↑ Hall, John L.. “Nobel Lecture: Defining and measuring optical frequencies”. Reviews of Modern Physics 78 (4): 1279–1295. doi:. Bibcode: 2006RvMP...78.1279H.
- ↑ Hänsch, Theodor W.. “Nobel Lecture: Passion for precision”. Reviews of Modern Physics 78 (4): 1297–1309. doi:. Bibcode: 2006RvMP...78.1297H.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peine de frecuencias ópticas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.