Pentinat grecorromano
_(14582040839).jpg)
En els primers temps, els grecs duyen el kómē ( κόμη; cabell del cap) llarc, i per això Homero els crida constantment karēkomóōntes (κᾰρηκομόωντες; de pèl llarc).
Tant els grecs com els romans usaven cabell postiç o peluques. Entre abdós pobles, en l'antiguetat, el cabell es tallava molt curt en senyal de luto; entre abdós, els esclaus duyen el cabell molt curt com a senyal de servitut.
Pentinats espartanos
[editar | editar còdic]Esta antiga pràctica va ser preservada pels espartanos durant molts sigles. Els chiquets espartanos tenien sempre el pèl tallat prou curt (en chroi keirontes);[2] pero tan pronte com aplegaven a la pubertat, ho deixaven créixer llarc. Es enorgullecían del seu pèl, cridant-ho el més «barat» dels adorns (kosmon adapanotatos), i abans d'anar a la batalla ho pentinaven i arreglaven en especial conte, en l'acte del qual Leónidas I i els seus seguidors varen ser descoberts per un espia persa abans de la batalla de les Termópilas.[3] Sembla que tant els hòmens com les dònes espartanas es nugaven el pèl en un castanya sobre la coronilla.[4] Més vesprada varen abandonar esta antiga costum i varen dur el pèl curt, per lo que alguns escritors atribuïxen erròneament esta pràctica a un periodo anterior.[5]
Pentinats atenienses
[editar | editar còdic]
La costum dels atenienses era diferent. Duyen el pèl llarc en l'infància i li'l tallaven quan aplegaven a la pubertat. El tall del pèl, que sempre es feya quan un chiquet es convertia en efebo, era un acte solemne, al que s'assistia en cerimònies religioses. Primer s'oferia una libaació a Heracles, que es dia oinisteria o oinesteria;[6] i el pèl despuix de ser tallat es dedicava a alguna deidad, normalment a un deu del riu.[7] Era una pràctica molt antiga anar a Delfos per a realisar esta cerimònia, i es diu que Teseo ho va fer.[8]
Els efebos sempre estan representats en les obres d'art en el pèl prou curt, de la manera que també ho duyen els atletes.[9] Quan els atenienses varen passar a l'edat adulta, varen tornar a deixar créixer el seu pèl. En l'antiguetat, en Atenes, el pèl es enrollaba en una espècie de nuc en la coronilla del cap, i se subjectava en ganchos dorats en forma de saltamontes. Esta moda de dur el pèl, que es dia krobylos, havia desaparegut just abans de l'época de Tucídides.[10] Les dònes atenienses també usaven el seu pèl de la mateixa manera, que en el seu cas es dia korymbos.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The life of the Greeks and Romans».
- ↑ Plut. Lyc. 16
- ↑ Herod, vii. 208, 209.
- ↑ Comp. Aristoph. Lys. 1316, with Hor. Carm. ii. 11, in compium Lacenae more menges religata nodum. Miiller, Dor. iv. 3. § 1.
- ↑ Pans. vii. 14. § 2; Philostr. Vit. Apoll. iii. 15. p. 106, ed. Olear.; Pint. Ale. 23.
- ↑ Hesych. and Phot. s. v.
- ↑ Aeschyl. Chotpli. 6; Paus. i. 37. §2.
- ↑ Plut. Tlies. 5; Theophr. Char. 21.
- ↑ Lucian, Died. Mer. 5.
- ↑ Thucydides i. 6.
- ↑ James Millingen (Peintures Antiques, plate 40). The word corymbium is used in a similar sense by Petronio.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Este artícul incorpora text d'una publicació ara en el domini públic: Smith, William , ed. (1870). Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Londres: John Murray.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peinado grecorromano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.