Anar al contingut

Pentagonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pentagonita

La pentagonita és un mineral de la classe dels filosilicatos. Va ser descoberta en 1973 en l'assut de Owyhee en el comtat de Malheur, en l'estat d'Oregó (EE. UU.), sent nomenada aixina del grec penta que significa "cinc", pel seu típic hàbit en pseudosimetría de cinc costats.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1971-039.

Característiques químiques

És un filosilicato hidratat de calcio i vanadi. És un dimorfo de la cavansita, d'igual fòrmula química i hàbit cristalí similar, que per a autors com Ishida sugerixen que la cavansita és una forma a baixa temperatura de la pentagonita que seria d'alta temperatura.[2]

Formació i jaciments

Apareix reblint com a costres fractures en tobas i basalts, a partir de l'alteració d'estes roques.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: cavansita, heulandita, estibina, analcima, apofilita o calcita.


Referències

  1. ↑ Staples, L.W., H.T. Evans, Jr., i J.R. Lindsay, 1973. "Cavansite and pentagonite, new dimorphous calcium vanadium silicate minerals from Oregon". Amer. Mineral., 58, 405{411.
  2. ↑ Ishida, N., Kimata, M., Nishida, N., Hatta, T., Shimizu, M., Akasaka, T., 2009. "Polymorphic relation between cavansite and pentagonite: Genetic implications of oxonium ion in cavansite". Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 104, 241-252.