Anar al contingut

Penn World Table

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Penn World Table (PWT) és un conjunt de senyes de contes nacionals desenrollat i mantingut per acadèmics de l'Universitat de Califòrnia en Davis i el Centre de Desenroll del Creiximent de Groningen de l'Universitat de Groningen per a medir el PIB real en tots els països a lo llarc del temps.[1][2]Les successives actualisacions han agregat països (actualment 167), entre els anys 1950 a 2017; i senyes sobre capital, productivitat, ocupació i població.[3]La versió actual de la base de senyes (versió 9), permet realisar comparacions de el PIBpc (PIB per càpita), com a mida del nivell de vida, de la capacitat productiva de les economies i del seu nivell de productivitat. En comparació a atres bases de senyes, com els Indicadors de Desenroll Mundial del Banc Mundial, el periodo cobert és més llarc i hi ha més senyes que són útils per a comparar la productivitat entre països i a lo llarc del temps.

Método

Una pràctica comuna per a comparar el producte intern brut (PIB) entre països ha segut a través dels seus tipos de canvi . No obstant, açò supon que este preu relatiu (basat en els productes venuts) és representatiu de tots els preus relatius de l'economia; és dir, que representa la paritat del poder adquisitiu (PPA) de cada moneda. En contrast, la PWT utilisa preus detallats dins de cada país per a diferents categories de despeses, independentment de si la producció es comercialisa internacionalment (per eixemple, computadores) o no (per eixemple, corts de pèl). Estos preus detallats es combinen en un nivell de preus relatiu general, normalment denominat PPA del país. Els preus detallats utilisats per a calcular les PPA es basen en senyes publicades pel Banc Mundial com a part del Programa de Comparació Internacional (PCI).

Una troballa empírica àmpliament documentat per PWT és l'efecte Penn, la troballa de que el PIB real es subestima substancialment quan s'utilisen tipos de canvi en lloc de PPA en comparar el PIB entre països. L'argument més comú per a explicar esta troballa és l'efecte Balassa-Samuelson, que sosté que a mida que els països es tornen més rics, la productivitat aumenta principalment en l'indústria i atres activitats comercialisades. Açò aumenta els salaris i, per tant, els preus de molts servicis (no comercialisables), aumentant el nivell general de preus de l'economia. El resultat és que els països més pobres, com China, semblen ser molt més rics segons el PIB real convertit a PPA que segons el PIB convertit per mig del tipo de canvi.

El nom de la base de senyes prové dels desenrolladors originals de l'Universitat de Pennsilvània, Robert Summers, Irving Kravis i Alan Heston. [4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Robert C. Feenstra, Robert Inklaar and Marcel P. Timmer (2013). "The Next Generation of the Penn World Table" available at [1]
  2. ↑ Feenstra, Robert C., Robert Inklaar and Marcel P. Timmer (2015), "The Next Generation of the Penn World Table" forthcoming American Economic Review, available for download at [2]
  3. ↑ UC Davis and Groningen Growth and Development Centre, Penn World Table
  4. ↑ Robert Summers and Alan Heston (1991). "The Penn World Table (Mark 5): An Expanded Set of International Comparisons, 1950-1988," Quarterly Journal of Economics, 106(2), pp. 327-368.

Bibliografia

  • Irving B. Kravis, Alan W. Heston i Robert Summers, 1978. "PIB real per càpita de més de cent països", Economic Journal, 88 (350), pág. 215-242 .
  • Alan Heston i Robert Summers, 1996. "Comparacions internacionals de preus i cantitats: potencials i dificultats", The American Economic Review, 86 (2), pág. 20-24 .
  • Simón Johnson et al. , 2009. "¿Lo més nou és millor? Estimacions de creiximent de Penn World Table", [3] 7 de decembre, VOX.